L’acord d’investidura entre el PSC i ERC que va anunciar la cúpula d’aquest últim partit dilluns passat es troba pendent d’aprovació per part de la milità ncia durant el dia d’avui. Si s’obté, és probable que d’aquà pocs dies tinguem un nou govern a la Generalitat presidit per Salvador Illa, un fet que ja constituiria per si mateix una bona notÃcia. En primer lloc, perquè seria el primer govern que es formaria a Catalunya superant la dinà mica de blocs que es va donar a partir del 2012. En segon lloc, perquè se centraria en un programa allunyat de somiejos i orientat capÌýa la gestió de les prioritats que preocupen la ciutadania. I, finalment, perquè evitaria una nova convocatòria electoral, indesitjable des de qualsevol angle.
Un altre avantatge col·lateral no menor seria que obligaria Junts a reinÂventar-se, possiblement per tornar a ocupar amb un nou lideratge l’espai de centredreta nacionalista de tall pragmà tic que l’extinta ConÂvergència va deixar orfe.

Ìý
Com a contrapartida central al suport a la investidura, l’acord té la configuració d’un nou marc de finançament de la Generalitat. ERC ha estat coherent amb el seu programa electoral, en el qual reclamava un finançament singular.Ìý
El que es reflecteix en l’acord d’investidura s’assembla força a la seva proposta, ja que es basa en la recaptació Ãntegra dels impostos a Catalunya per part de la Generalitat i en l’aportació a l’ Estat de dues contribucions, una pels serveis generals que presta, segons un principi de proporcionalitat, i una altra en concepte de solidaritat amb altres comunitats autònomes, derivada de la renda relativa més gran dels ciutadans catalans respecte de la mitjana d’ Espanya.Ìý
Aquesta última es veuria temperada, no obstant això, pel principi d’ordinalitat, és a dir, que si Catalunya és la tercera comunitat en l’ordre d’aportacions, també ho sigui en l’ordre del que rep. Aixà mateix, es preveu que la contribució a la solidaritat sigui explÃcita o, com diu el mateix text de l’acord, “coneguda i reconegudaâ€.
L’acord aborda altres qüestions amb plantejaments més o menys discutibles i concessions al discurs independentista que el PSC ha hagut d’acceptar com a contrapartida al suport dels republicans. Però el tema del finançament té una importà ncia cardinal. Els independentistes poden veure’l legÃtimament com un pas endavant en les seves aspiracions sobiranistes. I al mateix temps, els que no ho som podem confiar, també amb legitimitat, que sigui la base sobre la qual s’edifiqui un nou marc d’incardinació de Catalunya en el conjunt d’ Espanya amb el qual una gran majoria de ciutadans catalans ens puguem sentir identificats.
Avui mateix sabrem si se supera el primer obstacle en el camà cap a un nou finançament
Però no podem ignorar que es tracta d’un camà ple d’obstacles. Avui mateix sabrem si se supera el primer. El Âsegüent vindria d’aquà uns dies en laÌývotació d’investidura. Després s’obriria el camà procel·lós de la implementació legal del que s’ha acordat, que trobarà força dificultats, tant polÃtiques com tècÂniques.
En el terreny polÃtic, donant per descomptada l’oposició frontal que ja ha anunciat la dreta, hem de destacar la resistència que l’acord de finançament ja està trobant entre determinats barons del PSOE i l’oposició previsible d’alguns lÃders regionals d’altres partits de l’esquerra.
Això sense oblidar que l’aprovació al Parlament espanyol requerirà , a més, el vot favorable de Junts, que de moment no té cap interès perquè tot aquest pla prosperi. Una altra cosa serà que, a l’hora de la veritat, tingui el valor d’oposar-se a una reforma que s’assembla molt al que Artur Mas pretenia en el moment seminal del procés independentista. També l’Associació d’ Inspectors d’ Hisenda de l’ Estat ja ha anunciat que s’hi oposa, la qual cosa augura que la implementació tècÂnica requerirà que es faci una feina d’orfebreria jurÃdica. I com s’assenyalava a l’editorial d’aquest diari dimecres passat, caldrà una alta dosi de pedagogia per contrarestar l’argumentació dels que, de manera més o menys interessada, vulguin veure-hiÌýun altre pas en la ruptura del consens constiÂtucional.
Continuarem, doncs, pendents d’un fil que es pot trencar en qualsevol moment i tindrem sobresalts inesperats, atès que la història no respon a un guió predeterminat, sinó que es va escrivint amb ratlles més o menys tortes.