En pol铆tica, el cinisme pot ser 煤til per competir, com la hist貌ria 鈥揻ins i tot la m茅s recent鈥� ens recorda. Per貌 per governar, 茅s terrible. Fa tornar els governants insensibles, necis i arrogants. I el seu desinter猫s de la responsabilitat o la realitat 茅s el principi del final . Una caracter铆stica dram脿tica dels c铆nics en pol铆tica 茅s la seva desconnexi贸 moral i 猫tica respecte de les conseq眉猫ncies que les seves accions tenen 鈥揼aireb茅 sempre com un cost o un c脿stig immerescut鈥� per als seus governats.
鈥淯n c铆nic 茅s un home que coneix el preu de tot i no dona valor a res鈥�, va escriure Oscar Wilde. Amb la precisi贸 lluminosa del poeta, Wilde descriu aquest desinter猫s imp煤dic d鈥檃ll貌 que val i importa per als altres i per a tothom. El seu relativisme moral 茅s part de la seva indol猫ncia i 茅s l鈥檈ss猫ncia de la seva perillositat.
听
Els c铆nics confonen les seves vict貌ries electorals amb acceptaci贸 obseq眉ent i claudicant dels electors. Per貌 aquestes vict貌ries s贸n una arma de doble tall. Els fan sobreestimar la seva funci贸, subestimar la del rival i, el que 茅s pitjor, alimenten l鈥檈go vanit贸s de pensar que guanyen perqu猫 tenen la ra贸. O s贸n elegits pels d茅us m茅s que pels 茅ssers humans. En pol铆tica, de vegades un 茅s nom茅s un instrument de l鈥檈lectorat perqu猫 el rival no guanyi; no perqu猫 guanyis tu pels teus suposats m猫rits o arguments.
El c铆nic no t茅 vergonya a l鈥檋ora de mentir o en la defensa i pr脿ctica d鈥檃ccions o doctrines vituperables. Li rellisca. Tenen una barra irritant. Els c铆nics saben que menteixen, per貌 tant els fa. 脡s m茅s, gaudeixen del seu poder, que senten com a intocable pel vot popular. El c铆nic no 茅s nom茅s perill贸s per la seva obscenitat, sin贸 per l鈥櫭簊 que far脿 de la legitimitat rebuda, que utilitzar脿 com un aval sense l铆mits.
Hi ha una aroma feridora en els c铆nics: menyspreen els rivals. 脡s un menyspreu profund, pregon, dens. Tamb茅 menys颅preen els codis i les normes que s贸n garanties per a tothom. Aliens al dolor que causen, o al patiment personal o col路lectiu, el c铆nic creu que el derrotat pol铆ticament i els perdedors o desfavorits en la nostra societat s鈥檋o han merescut.
Henry Lewis Stimson, un pol铆tic nord-americ脿 de llarga traject貌ria i que va ser president de la delegaci贸 dels EUA a la Confer猫ncia de Desarmament de Ginebra del 1932, va crear la doctrina Stimson com a resultat de la invasi贸 japonesa a Manx煤ria: els EUA es negaven a recon猫ixer qualsevol situaci贸 o tractat creat com a resultat d鈥檜na acci贸 agressiva. 鈥淟鈥櫭簄ic pecat mortal que conec 茅s el cinisme鈥�, afirmava. Creia fermament que l鈥檃gressi贸 no hauria de constituir mai cap dret ni drets.
Els c铆nics amb poder s贸n una amena莽a. O b茅 exerceixen el poder sense pudor o b茅 la seva indifer猫ncia respecte a la vida col路lectiva 鈥揾umana i natural鈥� 茅s incompatible amb l鈥檌nter猫s general.
La seva acci贸 o la seva inhibici贸 s贸n, paradoxalment, les dues cares de l鈥檈xpres- si贸 de la 鈥渂rutalitat en estat pur鈥�, com deia Javier Mar铆as.
Lee tambi茅n