Escric aquestes línies després de llegir la crònica de María-Paz López sobre la visita d’Angela Merkel a Barcelona per presentar les seves memòries. Si Obama el 2008 va encunyar el “ Yes we can”, Merkel el setembre del 2015 es va dirigir al poble alemany proclamant “ Wir schaffen dones” (ho podem fer), quan contra l’opinió de molts va obrir les fronteres als refugiats de Síria, l’ Iraq i l’ Afganistan atrapats a Hongria. Encara la critiquen per això, però ella va al·legar a Barcelona que haver tancat les portes a aquella gent necessitada, maltractada per Viktor Orbán, l’autòcrata hongarès, hauria anat contra els “valors europeus”, un tresor preat que no protegim com hauríem de fer. I pel qual milers de persones es manifesten a Geòrgia amb la bandera europea en alt, per a ells símbol de llibertat i democràcia, contra el primer ministre i titella del Kremlin Irakli Kobakhidze, que ha suspès el procés d’integració en la UE, iniciant una repressió terrible contra uns manifestants decidits a mantenir la lluita.

Que paradoxals els temps en què vivim, en els quals la bandera europea s’aixeca com a signe d’emancipació a Tbilissi, i al seu torn oneja a les portes dels fallits centres de deportació a Albània de Meloni, que acaba de ser designada pel diari Politico com la persona més poderosa del continent. Meloni és una de les polítiques més llestes del nostre temps: és la lloba amb pell d’ovella d’Europa. Mentre col·loca en la Comissió Europea un vicepresident executiu d’antigues credencials democristianes, a Itàlia, en plena campanya de les eleccions regionals de l’ Emília-Romanya, va donar llum verda perquè centenars de feixistes de Casa Pound es manifestessin davant l’estació Central de Bolonya, on el 2 d’agost del 1980 l’organització terrorista feixista Nuclei Armati Rivoluzionari va matar 85 innocents.
El musical ‘Wicked’, cultura de masses amb un missatge antiautoritari
Aquesta és la veritable Meloni, tan allunyada dels valors que Merkel evoca. La solidaritat, la compassió, la defensa de la democràcia, la igualtat. Valors que, se sorprendran, emanen del meravellós musical Wicked. Una preciosa obra d’art amb dues actrius immenses, Cynthia Erivo i Ariana Grande. Cultura de masses amb un missatge radicalment antiautoritari i antiracista. No se’l perdin aquest Nadal. Tot un bàlsam per als temps convulsos que vivim.