Un dels grandíssims avantatges que tenen els diners és poder posar un valor monetari a tot. Així sabem el que val la casa on vivim, una paella de xoriço o un Eurofighter. Els diners donen informació valuosa que permet fer intercanvis eficients i afavoreix l’especialització i l’escala. Però si bé podem quantificar el valor financer de les coses, no som capaços de valorar numèricament altres factors com ara la reputació.
La reputació és un element clau en totes les societats i al qual tots, d’una manera o d’una altra, li donem importància. El seu origen és evolutiu i és un subproducte del llenguatge, per això es diu que el llenguatge va engendrar la reputació i la reputació, la moralitat. Pensem-ho, gràcies al llenguatge uns Homo sapiens podien organitzar-se i conspirar contra altres. Això és una cosa que els crancs no poden fer i va forçar els nostres avantpassats a preocupar-se per la seva reputació, no fos cas que fossin víctimes d’una conjura. El resultat va ser que els més preocupats van viure més i van tenir més fills i nosaltres en som els agraïts i inquiets hereus.
Podem constatar com les dictadures ens han enganyat per engrandir la seva reputació
La reputació pot tenir un valor gairebé emfitèutic i ha acompanyat totes les societats. El món medieval, per exemple, es caracteritzava per la descentralització, ja que operava en societats amb nivells baixos d’alfabetització. Els reis delegaven l’administració de terres a vassalls nobles a canvi de lleialtat i suport militar. El sistema funcionava per la reputació i la confiança creuada que existia entre reis i nobles. D’aquesta manera els reis amb més reputació, com Jaume el Conqueridor, podien exercir el seu poder amb més efectivitat.
Avui, a la línia de sortida del 2025, la reputació continua sent clau. A nivell micro ens situa jeràrquicament davant d’amics i família, i permet demanar i fer. També és important per avançar professionalment: ajuda a seduir clients i progressar organitzativament. La naturalesa inconcreta de la reputació fa que es cometin molts errors de valoració, el més freqüent és pensar que un bon cavall fa un bon genet. Per això, hi ha ciutadans que pensen que un músic té alguna cosa a aportar a la política vacunal. És possible que en el futur les càmeres CCTV i la intel·ligència artificial permetin gravar totes les persones en tot moment i puntuar reputacionalment les persones. Si som altruistes i treballem bé, la IA ens donarà punts, com a la lliga. Si som sociopatilles ens els restarà. És difícil saber si això passarà, però podem observar com l’economia va recórrer un camí equivalent. A la Grècia d’Ulisses ningú no sabia quin era el PIB d’Ítaca, ja que les economies premonetàries funcionaven per intercanvis i les persones es donaven regals per guanyar en reputació i rebre’ls a canvi.

Durant el 2025 la reputació continuarà impulsant polítiques d’Estat a tot el món, per exemple, la por de perdre-la marcarà Vladímir Putin. També podem observar com les crisis democràtiques que hem viscut al 2024 són una crisi reputacional alimentada per una campanya incessant. Algunes de les crítiques implícites que han rebut les democràcies tenen substància i ens hem d’ocupar d’elles, així algunes elits tradicionals parlen amb un llenguatge (i, per tant, una estructura mental) aliena a part de la societat, hi ha amplis col·lectius que se senten menyspreats o el sistema judicial s’ha de centrar en les seves atribucions. També tenim atacs manipulatius a la democràcia des del “Hem de destruir el país per salvar-lo”, o els que proposen solucions falsament miraculoses des de la ignorància, la malícia o la corrupció.
Però no són les úniques manipulacions que ens sotgen com a cocodrils del Serengueti. Podem constatar com les dictadures ens han enganyat per engrandir la seva reputació. Per sorpresa de tots Rússia no va poder conquerir Kíiv en set dies, El-Assad era detestat tot i obtenir el 95,19% dels vots i Israel ha noquejat Hamàs, ha decapitat Hizbul·lah i ha inactivat l’Iran. Per això, per a l’any nou hem de ser molt més curosos al valorar reputacions ja que ens intentaran manipular, i no només ho faran els sospitosos habituals. Per evitar-ho la nostra resolució per al 2025 hauria de ser: ignorem els trons sense llampec i no pensem que tot el que neix en un estable és un cavall.