bet365

Amor platònic

Amor platònic
Emilio del Río

No es lliurarà l’espècie humana dels seus mals fins que la classe dels qui filosofen amb rectitud i veritat no arribi al poder polític o que la classe dels qui governen a les ciutats no es dediqui realment, per algun designi diví, a filosofar”. Aquest text pertany a la Carta VII de Plató, del segle IV a.C. El gran hel·lenista Miguel Herrero de Jáuregui ha publicat una edició magnífica d’aquesta obreta mestra del filòsof, que porta a l’actualitat el desengany per la política.

Plató somiava convertir en “reis filòsofs”, primer a Dionisi el Vell i, després, Dionisi el Jove, tirans de Siracusa ( پà era el nom del càrrec, però l’ús que van fer del poder va acabar donant el significat actual a la paraula). Estava convençut que la veritat i la recerca del bé comú serien suficients per guiar un governant cap a la virtut. Resultat? Tres viatges, intrigues palatines i un fracàs ­absolut.

Horizontal

ANGELA WEISS / AFP

És impossible no veure paral·lelismes amb el nostre temps. Si Plató escrigués avui, tindria material de sobres: discursos grandiloqüents sobre la “regeneració democràtica” que no són sinó maniobres descarnades per mantenir-se en el poder; un president que, en lloc de buscar grans consensos, sembra la discòrdia en la societat espanyola; i debats públics on la veritat importa menys que l’últim trending topic. Plató descriu amb ironia els governants que es tenyeixen de filosofia”, que utilitzen la cultura com un vernís superficial que no transforma, només es fa veure. La seva bona intenció per actuar buscant el bé comú va ser impotent davant la set de poder dels governants. La calúmnia i la mentida com a armes (alguns es creuen que això de les fake news és recent) i “la ceguesa d’un poble que no vol ser governat per lleis, sinó satisfer les seves baixes passions” es van imposar davant els anhels i esforços de Plató.

El pensador continua parlant-nos des del segle IV a.C., al segle XXI, però continuem sense fer-li cas. En el fons, no només descriu Siracusa, ens descriu a nosaltres: una societat on el soroll substitueix el diàleg, el poder continua sent tan opac com llavors i l’únic que importa, com va dir l’encara fiscal general de l’ Estat, “és guanyar el relat”.

Lee también

Hem de parlar

Emilio del Río
Conjunto escultórico de 'La tertulia', del escultor César Lombera.

Avui pren possessió Trump com a president dels EUA. És el que passa quan no es fa una bona política, que triomfen els perillosos populismes. Això em recorda a l’escena final d’ El planeta dels simis en la qual Charlton Heston, al comprendre el que ha passat, davant l’estàtua de la Llibertat semienterrada, crida, desesperat: “Maleïts, ho han arruïnat tot!”. Resultarà que la veritable història d’amor platònic, és a dir, d’una cosa impossible d’assolir, era, en realitat, la bona política.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...