bet365

Els titelles útils de l’Imperi

辱Ծó

Els titelles útils de l’Imperi
Miriam González Durante

Segons el Council on Foreign Relations, els europeus i els britànics som (juntament amb els coreans) els que veiem la presi­dència de Trump més negativa­ment. Fins i tot els xinesos i els ucraïnesos veuen l’arribada de Trump al poder com una cosa més positiva.

Horizontal
KAY NIETFELD / AFP

A Europa tenim raons de pes per a aquest pessimisme. En només dues setmanes, Trump i els seus acòlits tech han donat una lliçó enorme de realisme als europeus. Ni tan sols ha calgut una ofensiva militar: amb unes quantes publicacions de Musk a X sobre l’extrema dreta alemanya i amb un parell d’insinuacions de Trump (sense haver pres possessió) sobre Grenlàndia n’hi ha hagut prou per ensenyar-nos quin és el nostre lloc. Els Estats Units podrien fer de nosaltres el que volguessin sense que hi hagi pràcticament res –o almenys res efectiu– al nostre abast per defensar-nos.

Es queixen de Brussel·les però fan mèrits per ser vassalls de Musk i que els doni diners

L’obsessió de Trump amb Europa té una explicació simple: Europa representa un món basat en regles internacionals, mentre que el que ell vol és un món en què els nord-americans decideixin les regles. Durant el primer mandat, Trump va buidar de contingut organitzacions internacionals com l’ONU i l’ Organització Mundial del Comerç. L’únic que en queda del món interna­cional basat en regles del segle XX (l’ ancien regime, com el qualificava Peter Thiel al Financial Times ) és la Unió Europea. Destruir Europa –i, si és possible, humiliar-la– és la peça que falta perquè tothom entengui que el dret internacional ha passat a millor vida.

Si Trump detesta Europa, el món tech la menysprea. Com a bons llibertaris (no liberals) els tech bros volen un món sense normes, que és just el contrari del que vol la Unió Europea. Musk interferint obertament en la campanya electoral alemanya, Peter Thiel reclamant al Financial­ Times la llibertat d’expressió sense límits contra l’ antic règim i Zuckerberg demanant protecció del Govern nord-americà davant les san­cions reglamentàries de Brussel·les són senyal del que ens ve. Els quixots europeus que encara pensen que això es podria arreglar amb més Europa haurien de viure una temporada a Silicon Valley. Quedarien un xoc quan sentissin que alguns de poderosos parlen dels europeus com a ٳ󾱰­ɴǰ徱ٲ (tercermundistes). És paradoxal que l’extrema dreta europea –incloent-hi Vox i exmilitants de Vox– hagi acceptat tan dòcilment aquestes humiliacions i menyspreus per part d’ Amèrica. Se suposava que a l’extrema dreta hi militaven els de l’orgull patri, els guardians de les essències nacionals, els que ens han repetit fins a cansar-se que la pàtria està per damunt de tot. Però quan els poderosos d’un altre país ens menyspreen i ens menystenen, no només no els rebaten, sinó que també aplaudeixen amb empenta. En comptes de plantar cara per la sobirania nacional, s’humilien a cop de publicació i competeixen per ser els coristes dels capitostos estrangers.

Les contradiccions de l’extrema dreta en sobirania nacional són immenses. Són els màxims defensors de la frontera europea davant qualsevol pastera, però que els Estats Units amenacin d’envair el territori europeu de Grenlàndia no sembla
que els creï cap problema. Clamen contra la “falta de democràcia” de Brussel·les, però els és ben normal que un país estranger com els EUA intenti imposar-nos
unilateralment les seves regles. Es queixen que Brussel·les ens ha convertit en
vassalls sense sobirania, però fan mèrits per ser vassalls de Musk i que els doni
diners. Posen el crit al cel davant qualsevol broma amb les seves idees, però ara defensen amb afany la llibertat d’expressió sense gairebé límits de la Constitució a Amèrica.

Cal veure quin serà l’impacte a mitjà termini de l’aliança de Trump i el món tech sobre Europa: si continuarem en mode supervivència perdent llocs en l’escalafó mundial o si aconseguirem superar aquesta ofensiva i recobrar la nostra força. Però a Donald Trump i als tech bros els hem de reconèixer el mèrit d’haver tret el vel d’hipocresia a l’extrema dreta europea. Lluny de ser els defensors de la sobirania nacional, són els submisos col·laboradors del poder estranger. No són patriotes, són els titelles útils de l’ Imperi.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...