Fa un parell de setmanes Pere Sol脿 Gimferrer avisava de l鈥檈strena imminent de la segona temporada de Severance : 鈥淎 la m铆nima diem que una s猫rie 茅s de culte, per貌 jo diria que Severance de deb貌 de veritat entra en aquesta categoria. I est脿 a punt de tornar. I si no l鈥檋as vista i vols viure el retorn amb la resta, tens pocs dies per posar-te al dia. Per貌 pots鈥�. Em va agafar un atac de fomo de manual: s猫rie de culte, i jo a la figuera?
听听
No pensava fer una marat贸 per 鈥渧iure el retorn amb la resta鈥�, per貌 confesso que s铆 que m鈥檋i vaig posar de seguida. Em vaig guardar l鈥檃rticle del cr铆tic per llegir-lo m茅s endavant, per por dels esp貌ilers, i vaig engegar la s猫rie que es va estre颅nar fa tres anys (ui, una eternitat!). Molt molt resumit, retrata un m贸n en qu猫 les persones tenen la mem貌ria dissociada entre la vida privada i la vida laboral. S贸n dos jos diferents: el que viu i el que treballa.
Em va semblar una idea molt atractiva, sobretot pensant en feines molt estressants o fins i tot desagradables: quin descans treballar i no haver de pensar-hi m茅s perqu猫 no saps ni qu猫 fas. O tamb茅 a l鈥檌nrev茅s, poder desconnectar totalment d鈥檜na vida grisa o d鈥檜n entorn que t鈥檃marga l鈥檈xist猫ncia. Per貌, esclar, la cosa no queda aqu铆 i es va complicant. T鈥檋i vas enganxant. Passen els dies. I en Pere Sol脿 que escriu: 鈥淗a tornat Severance. I 茅s millor鈥�. Aiii, m茅s fomo.
Lee tambi茅n鈥淢erci, madame鈥�
Comen莽o a donar voltes als meu jos. El jo que va a la redacci贸, el que va a pla莽a, el que camina pel bosc, el que perd la pa颅ci猫ncia, el que perd el temps, el que surt a sopar amb les amigues, el que llegeix, el que s鈥檈nfada, el que riu, el que escriu, el que va de cal莽otada amb la colla, el que desafina quan canta, el que mira s猫ries, el que mira cap a una altra banda...
I el meu jo teatrer se鈥檔 va a l鈥橢spai Lliure, hi fan Prosopopeya de la companyia La Bella Otero, i tot lliga. En un taller d鈥檜n escultor on es fan m脿scares l鈥檃ctor Pablo Macho Otero ens parla sobre qu猫 茅s el jo i ho fa a trav茅s de la invenci贸 del mite de Pr贸sopo: 鈥淣o s茅 si soy yo el que narra / o si soy la narra颅ci贸n. / 驴Yo soy o no soy fic颅ci贸n?鈥�. Sorgeixen m茅s preguntes, ara en directe, amb cossos en moviment, m煤sica i una veu que declama versos que semblen sortits de l鈥檃ntigor per貌 amb un toc d鈥檋umor i 颅modernet, tot plegat a partir d鈥檜na recerca d鈥檜ns neurocient铆fics que conclou que el jo 茅s una invenci贸, i on el fet tea颅tral fa de mirall: 鈥淓l peligro del espejo / no es el espejo en s铆 mismo. / El ries颅go es el espejismo / de olvidar que es un reflejo鈥�.
Amb els jos ben repensats, sacsejats i despentinats per貌 sense arribar a disso颅ciar, em disposo a veure la segona temporada de la s猫rie de culte.
