bet365

DeepSeek: un altre Pearl Harbor?

辱Ծó

DeepSeek: un altre Pearl Harbor?
José María Lassalle

La Xina ha guanyat amb DeepSeek un avantatge competitiu sobre els Estats Units en la lluita per l’hegemonia global per mitjà de la intel·ligència artificial (IA) que pot ser decisiva en el seu desenllaç futur. Un escenari que pot desembocar en un altre de guerra oberta entre les dues potències. Que això és possible és una tesi de Graham T. Allison. Segons aquest politòleg, la història demostra que quan el poder d’una superpotència és disputat per una altra d’emergent, hi ha dotze probabilitats entre setze que esclati una guerra entre aquestes superpotències. Tesi sobre la qual després va basar el seu assaig Destined for war (2017), en què augurava una guerra entre els Estats Units i la Xina.

L’arribada de Trump al poder agreuja aquesta possibilitat. Sobretot, després que la Xina hagi posat en circulació una IA generativa que desbarata els plans d’innovació en què els EUA han basat el seu lideratge tecnològic després de l’aprovació per Biden de la Chips & Science Act del 2022. Un disseny centralitzat a la Casa Blanca que ha planificat l’esforç nord-americà en innovació sobre IA.

El complex tecnològic que envolta Trump veu el seu oligopolien perill

Jake Sullivan, exassessor presidencial de Biden, va explicar molt bé el que la IA significava per als EUA. Ho va fer en una conferència titulada “Special competitive studies project” del 16 de setembre del 2022. Hi va dir taxativament que Washington no permetria mai a la Xina liderar la innovació sobre IA perquè la supervivència geopolítica del país estava subordinada al seu desenvolupament.

Una reflexió compartida per demò­crates i republicans, ja que els EUA van adoptar el paper d’un falcó tecnològic des que Obama el 2010 va entreveure el perill i van aprovar les primeres prohibicions de transferència tecnològica a empreses xineses. Des d’aleshores, el falcó s’ha anat esmolant les urpes. Tant que sembla inevitable que les vulgui fer servir. Amb Trump de president no serà difícil. Primer, perquè el complex industrial-tecnològic que va alinear Biden ara s’ha convertit en la guàrdia pretoriana que envolta Trump i té accés al saló oval. I segon, perquè les corporacions que integren aquest complex han vist perjudicat amb DeepSeek el model oligopolístic que alineava els seus esforços innovadors.

Una setmana després de la presa de possessió de Trump i quan encara hi ha en l’ambient les imatges de la festa que Silicon Valley va celebrar per festejar-lo, una startup xinesa ha protagonitzat un Pearl Harbor tecnològic que, amb una inversió d’un grapat de milions de dòlars, amenaça d’enfonsar l’oligopoli d’innovació impulsat per la Casa Blanca per guanyar la batalla de la IA. Primer, perquè fa ineficient la coordinació horitzontal publicoprivada que, per dalt, la seguretat nacional imposa a les empreses d’IA, els subministradors de hardware i els oferents d’infraestructures d’entrenament massiu. I segon, perquè l’incentiu entre les empreses d’IA que qui aconsegueixi el disseny generatiu que sigui millor i més barat s’ho endurà tot ( winner takes it all ), es perd amb el codi obert ofert per DeepSeek. D’aquesta manera, l’ afany d’innovació basat en un monopoli de propietat algorítmica deixa de ser potencialment rendible perquè les inversions multimilionàries que el complex industrial-tecnològic fa en dissenys d’IA generatives com ChatGPT, Microsoft Copilot, Google Gemini i Perplexity, no tindran el retorn en desaparèixer el seu model de negoci.

En aquesta situació, doncs, i davant el risc que es constati els pròxims mesos que s’ha punxat una bombolla de la IA als EUA, no s’ha de descartar que el falcó tecnològic nord-americà emprengui un vol de combat sobre l’estret de Taiwan o el mar del Sud de la Xina. Ara, convertida en una república imperial amb Trump al capdavant, sembla gairebé inevitable.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...