Europa té al davant un momentum d’intel·ligència artificial (IA) que ha d’aprofitar amb habilitat. La irrupció inesperada de DeepSeek implica una oportunitat per obrir-se pas en la lluita que mantenen la Xina i els Estats Units sobre ella. Demostra una cosa que els europeus hem cregut sempre i que està en l’essència del que som com a civilització: que la història no està mai tancada del tot.

Per això, avui no oferiré un altre lliurament de la sèrie d’articles que he dedicat els últims mesos a com moderar l’ avanç del populisme. Reprendré el projecte a la pròxima Pell de Brau.L’aparició de DeepSeek és una notícia extraordinàriament rellevant per no reflexionar-hi en aquests comentaris mensuals. Com escrivia dijous passat en aquestes pàgines, provoca un Pearl Harbor per als Estats Units en l’àmbit de la IA. Desbarata el sistema d’innovació desenvolupat per aquesta superpotència des que va aprovar la Chips and Science Act (llei de Xips i Ciència) el 2022 i l’ordre executiva presidencial del 31 d’octubre del 2023.
El propòsit ha de ser obtenir una IA que ens ajudi a pensar millor i d’acord amb els nostres valors i cultura
Anem cap a un canvi potencial de paradigma global sobre el desenvolupament d’aquesta tecnologia. Un factor geopolític que dona a Europa una oportunitat per ser rellevant si féssim els passos necessaris. En aquest sentit, la nova IA generativa xinesa implica una disrupció tecnològica de tal magnitud que pot canviar els vectors sobre els quals se sustenta la revolució digital. Així com alterar la relació de forces que hi ha en la guerra que mantenen els Estats Units i la Xina al voltant de l’objectiu d’assolir l’hegemonia mundial mitjançant el lideratge sobre el progrés de les capacitats de la IA.
El cop que ha donat la Xina al mentó de Silicon Valley confirma que aquesta competició no està guanyada per endavant ni tancada definitivament. Ni és cosa d’un ni de dos tampoc, ja que l’ avanç de la IA, tal com ha demostrat DeepSeek, el pot abordar una startup amb talent,un grapat de milions de dòlars, dades selectives, entrenament adaptat a les necessitats i xips reciclats. Aquestes circumstàncies fan que Europa pugui impulsar al seu torn un vector d’innovació eficient que ens converteixi en un actor global en IA. No només com la potència regulatòria que som, sinó també encertant en una estratègia que alineï els múltiples actius que té en aquest camp.
L’objectiu ha de ser desenvolupar una IA que competeixi amb els Estats Units i la Xina. Per això, hem d’evitar la trampa epistemològica d’associar-ne l’èxit a replicar els esquemes d’innovació d’altres. Hem de desenvolupar els propis i han de ser essencialment europeus, ja que el propòsit final ha de ser aconseguir una IA que s’assembli a Europa i ens ajudi a pensar millor i calcular, també millor, d’acord amb els nostres valors i la nostra cultura. Una IA col·laborativa, dissenyada per al bé comú i amb un perfilatge algorítmic que s’ajusti als objectius humanistes que nodreixen el biaix civilitzador d’Europa.
Per aconseguir-ho és fonamental que la política i els polítics que encara nohan caigut sota el jou del populisme comprenguin que han d’estar a l’altura de la seva responsabilitat històrica, començant per la Comissió i els partits que li donen suport al Parlament Europeu. L’atenció de la política s’ha de posar a coordinar els esforços nacionals en el desenvolupament d’una IA comuna. Ens hi juguem el futur, perquè la IA és el tema del nostre temps. S’hi vinculen la prosperitat de les economies automatitzades i les feines que tindrà la humanitat les pròximes dècades. També com gestionarem la sostenibilitat del planeta; quin marge de maniobra li queda a la democràcia liberal per sobreviure i, fins i tot, quina serà la viabilitat de la condició humana entesa com la coneixem. Com apunten Enrico Letta i Mario Draghials seus famosos informes, el futur de la Competitivitat europea i laseguretat del nostre continent estan subordinats a la IA. Dos factorsdecisius per a la supervivència d’Europa a curt i mitjà termini,ja que la guerra comercial amenaça el nostre mercat, i la guerra convencional, les nostres fronteres. No només perquè Rússia continua castigant el nostre aliat ucraïnès, sinó també perquè els EUA pressionen i exigeixen que gastem més per defensar-nos dins de l’OTAN contra les amenaces globals.
Com es pot desenvolupar una IA europea? Ho dèiem abans: alineant les capacitats i coordinant els esforços inversors i investigadors dins d’una dinàmica de cooperació especialitzada. Altres vegades ho hem fet i hem guanyat la partida, com va passar amb Airbus. Tenim massa crítica per fer-ho. Disposem de talent; recursos econòmics; dades d’extraordinari valor selectiu i agregat; potència de càlcul i capacitat d’entrenament instal·lada; energia barata i renovable que redueix la petjada de carboni; institucions de recerca amb tradició i reputació, així com infraestructures que permeten el desenvolupament de diferents modalitats de sistemes d’IA aplicables a la indústria 4.0, a la salut, les finances, la seguretat, l’agricultura, la defensa, la mobilitat o la cultura i l’entreteniment. Però el més important: tenim intel·ligència col·lectiva aplicable al seu desenvolupament i un ecosistema col·laboratiu que sap com treballar dins d’una xarxa de seguretat ètica que dona propòsits a la IA posant-la al servei del bé comú. No ens sobren regles sinó que cal definir-ne les justes. I sobretot, ens sobra burocràcia, que no és el mateix. Innovar per al bé requereix regles que donin sentit a la imaginació. Cal saber per a què i per què s’imagina. I d’això Europa en sap des de fa més de 2.500 anys.