bet365

Sanders, Trump i Streisand

“Els pròxims mesos i anys, la nostra tasca serà evitar respondre a cada declaració absurda que faci Trump. Això és (precisament) el que vol que fem”, adverteix Bernie Sanders a la seva última columna per a The Guardian. En altres paraules, el senador i excandidat està demanant als seus que no li segueixin el joc a l’actual president, que no entrin en el seu marc mental, com ja va explicar al seu dia George Lakoff al cèlebre llibre No pensis en un elefant.

Els frames són marcs d’interpretació, lents amb les quals es mira el món i es defineix el que està bé i el que està malament, el que és just i injust, el que és possible i impossible. Qui imposa el marc, defineix la rea­litat. Llavors, si els demòcrates reaccionen a l’agenda que planteja el president, comenten els seus discursos, critiquen les seves­ idees i, a més, ho fan amb les seves paraules­ acabaran per reforçar el seu marc. Aquesta és la “trampa” de la qual parla Sanders­.

undefined

Jim Lo Scalzo/EPA/Bloomberg

I no només això. L’estratègia reactiva de comentar tot el que fa i diu el rival, encara que sigui una crítica ferotge i contundent, corre el risc de generar el que en comunicació es diu efecte Streisand, que és l’augment de la notorietat d’allò que es vol condemnar i/o evitar. El fenomen té l’origen en un conflicte que va tenir com a protagonista l’actriu i cantant Barbra Streisand, que el 2003 va iniciar accions legals contra un fotògraf per una imatge aèria de casa seva que circulava a internet sense el seu consentiment. La denúncia no va fer més que augmentar la visibilitat de la fotografia i la seva repercussió mediàtica. Des d’aleshores, quan els intents de censura, d’ocultació, d’uns fets o continguts provoquencom a resultat l’efecte contrari del que es busca, augmentant la publicitat, la notorietat i l’abast d’aquests, es parla de l’efecte Streisand.

Això vol dir que ja no es pot respondre ni rebatre ni criticar res? No. Simplement que cal fer-ho conscients de no caure en provocacions i evitant, en la mesura possible, alimentar els marcs aliens. No serà gens fàcil amb un president voraç que només el seu primer dia va firmar 42 documents, dels quals 26 van ser ordres executives. La seva estratègia no és nova i té nom: inundar la zona. Es basa a saturar l’espai mediàtic, marcar agenda amb un ritme frenètic i desplegar múltiples temes simultàniament. L’objectiu: desgastar els oponents i obligar-los a jugar sempre a la defensiva.

Lee también

ʴDZíپ d’influencers

Antoni Gutiérrez-Rubí
Alvise irrumpe en el Parlamento Europeo con 3 diputados

Però la indignació no serà suficient per als demòcrates. En aquests quatre anys, hauran de ser capaços de construir una agenda pròpia. Parlar dels seus assumptes, no dels de Trump, o no només. No n’hi haurà prou amb ser (i exercir) oposició; han de ser alternativa, i semblar-ho. I això només ho aconseguiran amb una narrativa positiva i propositiva.

En paraules del gran Johan Cruyff: “Si nosaltres tenim la pilota, ells no poden marcar”. En política, tenir la iniciativa, definir de què es parla i com es parla és clau. Aquest partit tot just comença.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...