La pràctica del codi obert és la fundació de la revolució en tecnologies de la informació al llarg de la seva història. Vol dir que el codi font que defineix un programa es publica de manera que pugui ser utilitzat per qualsevol usuari per millorar el programa sense pagar drets. Així va ser amb els protocols TCP/IP sobre els quals funciona internet, dissenyats per Cerf i Kahn el 1975-1977. Així va ser també amb el world wide web que Tim Berners-Lee va crear i va difondre per internet el 1990. Tanmateix, així que la indústria es va anar constituint en oligopoli, es va anar limitant el codi obert, amb el consegüent perjudici a la innovació mitjançant la cooperació. De la mateixa manera, OpenAI va amagar la major part de la seva programació i dels resultats de l’entrenament de les bases de dades sobre les quals es fonamenta la intel·ligència artificial. El secretisme es va incrementar quan la geopolítica va imposar una reserva encara més gran a les empreses dels Estats Units.

Quan fa cinc anys vaig tenir una llarga conversa amb Ren Zhengfei, el fundador de Huawei, em va dir que si els Estats Units continuaven prohibint vendes de xips, els xinesos fabricarien els seus propis xips (cosa que van fer Huawei i Alibaba), i van trobar noves maneres de combinar xips més potents. Això és el que ha passat amb la irrupció de DeepSeek, l’empresa xinesa que va introduir el mateix dia de la inauguració de Trump el seu xat R1, comparable o superior a ChatGPT, Gemini o LLaMA 1, desenvolupat amb un pressupost de sis milions de dòlars. Nvidia, l’empresa californiana que produeix els xips més avançats, va perdre 589.000 milions en el valor borsari.
Des de les universitats, la Xina està innovant en IA; aprenguem-ne la lliçó a Europa
DeepSeek va sorgir el 2023 a partir del fons financer High-Flyer que va formar el 2015 Liang Wenfeng, un enginyer de 30 anys graduat a la Universitat de Zhejiang a Hangzhou. Amb un grup de joves van crear un programa d’IA per a inversions en borsa amb el qual van guanyar 7.000 milions de dòlars. Amb això van comprar xips de Nvidia de nivell mitjà, abans que en tanquessin l’exportació, i van dissenyar un LLM (model lingüístic gran) que van entrenar en diversos cicles amb les seves bases de dades sense afegir-hi noves dades, cosa crucial per abaratir el desenvolupament del model. Per fer-ho creïble i que es difongués, van publicar el model en codi obert i el van acompanyar de documents tècnics explicatius. L’app així difosa va ser la més baixada de l’iPhone al món. Com ha estat possible aquesta innovació?
Resulta que estic associat a aquella universitat i hi vaig passar un temps l’estiu passat. No vaig conèixer Wenfeng, però sí alguns joves enginyers del seu cercle. Em van explicar que, com que no tenien accés a xips avançats, ho compensaven amb nous mètodes de desenvolupament. I que difondrien els seus resultats perquè el seu objectiu era crear models més eficients en cost financer i en estalvi energètic, en benefici del món i d’ells mateixos.
Les sospites en el sentit que han copiat models preexistents no semblen fundades, segons el parer de la majoria dels experts. De fet, suggereixen una arrogància racial, com si els xinesos fossin menys capaços, quan un terç a Silicon Valley són xinesos. És veritat que hi ha biaixos ideològics en algunes de les respostes de DeepSeek, perquè depenen de bases de dades xineses, però no crec que als usuaris del món el que els importi sigui preguntar per Tiananmen.
La realitat és que laXina, partint ara d’universitats i no només d’empreses, també està innovant en intel·ligència artificial, acostant-se als Estats Units. Aprenguem-ne la lliçó a Europa. Donem suport a les nostres universitats, que no són pitjors que les xineses. Però ens ho hem de creure.