El transcurs del temps et demostra que de vegades les coses no es desenvolupen com un espera. Si parlem del món de l’esport encara és pitjor, perquè no només has de provar sempre de donar el màxim de les teves prestacions, sinó que contra tu sempre hi ha un contrari que pot posar-te entre l’espasa i la paret. Per aquesta raó, igual com a la vida, un sempre ha de tenir un pla B que complementi el pla A.
Si traslladem aquesta situació al món del futbol, em sorprèn que hi hagi entrenadors a qui els costi fer els canvis. De vegades perquè no els encerten o altres vegades perquè triguen una barbaritat de temps a fer-los. Un entrenador hauria de saber en quin estat es troba el seu equip i per tant quines són les seves possibles deficiències immediates. Pots provar de treballar-les durant la setmana per evitar-les, però davant una dinàmica deficitària el més normal és que es repeteixi. Si ho saps i a més coneixes el rival, les possibles tandes de canvis haurien d’estar estudiades prèviament. D’aquesta manera, arribat el moment els canvis són els A o B segons el que havies imaginat.
El Madrid es va quedar enamorat del pla A i es va oblidar de l’altre pla per confeccionar la plantilla
Però el pla B important és el que s’estableix per a la formació de la teva plantilla. La major part de la inversió econòmica hauria d’anar sempre dirigida a satisfer el pla A. Però hi ha d’haver una inversió per garantir el pla B. Un equip gran, que aspira a guanyar en totes les competicions, sempre hi ha un moment que s’enfronta a un conjunt igual o superior. Són aquests rivals els que et poden portar a un escenari que no és el que t’agrada. I normalment passa per la seva superioritat o per la seva qualitat o per un estil de joc que anul·la el teu pla A. És llavors quan ha d’aparèixer el pla B, però aquest últim no es construeix a través dels mateixos jugadors. I, per tant, si no vas pensar en el pla B a l’hora de renovar o fitxar, no t’ho passaràs bé.
Escullo el Madrid com a equip de referència. Quan va començar la temporada vam mantenir a casa un debat interessant sobre en quina mesura trobarien a faltar Kroos, un jugador a qui podríem dir galàctic. Però jo els vaig traslladar, per a això serveixen els anys, que el jugador que trobarien a faltar seria Joselu. El Madrid es va quedar
enamorat de la construcció de la seva plantilla en el pla A i es va oblidar de tenir la millor plantilla per al pla B. Ara els veus que quan s’ embussen, que era lògic que es poguessin embussar faltant Toni Kroos, no hi ha alternativa que no sigui que funcioni per fi el pla A. I el més curiós és que, amb Joselu al camp fixant els centrals, certes característiques del pla A podrien sortir reforçades. És evident que, si vols aspirar a alguna cosa, no t’has de descuidar mai del pla B.