鈥淎 Catalunya cada dia moren paraules鈥�. Aix貌 deia V铆ctor Catal脿 (Caterina Albert). Ho explica el seu nebot Llu铆s Albert al pr貌leg del recull de rodolins i adagis de l鈥檈scriptora que 茅s Quincalla. 鈥淓s referia al fet que cada dia morien persones grans que s鈥檈mportaven a la sepultura una colla de mots que els seus fills ja no emprarien mai m茅s鈥�, avisa el nebot. 脡s en refer猫ncia al catal脿, per貌 tamb茅 passa en castell脿. La difer猫ncia 茅s que els catalanoparlants incorporem castellanismes per substituir aquelles paraules molt m茅s que els castellanoparlants catalanismes.
.听
Tinc tan poca autoritat per parlar de termes ling眉铆stics com Ancelotti d'impartir classes d鈥檃ngl猫s. Si hi afegim que hi ha poques coses menys tristes que escriure 鈥揷om passa ara鈥� mentre Man谩 sona de fons al caf猫, i que en Llu铆s Albert ja fa vint anys va deixar negre sobre blanc que hi ha el perill que la parla de molts habitants a Catalunya 鈥渆sdevingui una mena de dialecte corrupte del catal脿鈥�, l鈥櫭爊im de derrota 茅s pronunciat.
La Generalitat va fer p煤blica ahir l鈥檈nquesta d鈥檜sos ling眉铆stics del 2023. Algunes dades: un 46,5% dels catalans t茅 el castell脿 com a llengua habitual 煤nica; un 32,6%, el catal脿. Un 80,4% dels ciutadans de 15 o m茅s anys sap parlar en catal脿 i un 93,4% el compr猫n. Millor: diu que el compr猫n. En tot cas, 茅s un sondeig sobre quantitats, sobre el n煤mero de parlants, i no pas de qualitat del catal脿. De genu茂nitat, si es vol.
Si s贸n tants els que l鈥檈ntenen 茅s per les semblances amb altres lleng眉es llatines, per貌 tamb茅 i en part perqu猫 els catalanoparlants ens fem entendre. Volgudament, traduint r脿pidament all貌 que no s鈥檈nt茅n, per exemple. Per貌 tamb茅 sense pretendre-ho, com quan incorporem castellanismes, tendint aix铆, de manera gens subtil, a igualar el l猫xic del catal脿 al castell脿.
础诲辞辩耻铆, cumple, tot un reguitzell de paraules acabades en -on com ara calenton, comodon, resulton, revolcon, subidon (quan podr铆em dir pujada d鈥檃drenalina), xillon. Cabreig, curru, puestu, liar-la, sarro, altillu, apreci, asquer贸s, desmelenar-se, que va!, ficar-se en un jard铆 (quan tenim el genu铆听merder), i un llarg etcetetetetetetetetetetetetetetetetera. S贸n tot de paraules que diem en catal脿 sense amo茂nar-nos-hi. Com a m铆nim els barcelonins. Som una mina.
Les noves generacions han superat els apellidu, bus贸n, recadu dels nostres avis, per貌 queden acera, oju, culumpius, olives rellenes, bassura, estupendu o 尘补苍莽补苍补听quan volem guiar-nos pels carrers. I no se supera el fet d鈥檃nar a vegades a remolc del castell脿: hem anat a correcuita a buscar alguna expressi贸 equivalent a botell贸n, culebr贸n o tardeo.
Lee tambi茅nPer a qu猫 serveix el catal脿
Els castellanoparlants a Catalunya tamb茅 incorporem catalanades? S铆, per貌 segur que en molta menys mesura:听tocho, moncheta, pantumaca, llesca, buchaca, sucar, bolet, rachola, plegar (per acabar una feina o deixar una cosa per impossible), enchegar...
El catal脿 est脿 en clara inferioritat respecte al castell脿. Tanmateix, a vegades s鈥檃complexa. 脡s aix铆, per exemple, quan els catalanoparlants passem al castell脿 quan volem sonar seriosos o fer gr脿cia, quan ens referim en castell脿 als t铆tols de pel路l铆cules, o quan volem semblar joven铆vols. Digl貌ssia pura i dura.