Guanyar o perdre és tan antic com el món i es compon de petites casualitats. Hi ha debats entre científics amb les seves fórmules i entre teòlegs amb les seves creences, però aquest ball, tan centenari, enclou tot el joc de la vida.
Tant si els daus cauen a l’atzar com si dirigim el timó amb fermesa, des de fa segles se’ns insta a buscar vents favorables i aprendre a portar la nau. Cada dia que vivim conté un secret el misteri del qual, més enllà de l’atzar i la voluntat, sovint se’ns escapa. En aquest joc quotidià se’ns passen dies, setmanes i anys. I busquem explicacions, fórmules o solucions que ens permetin entendre, traçar una estratègia o que ens consolin.

Passa el temps i descobrim que els conceptes que ens ensenyaven a l’escola i que ens semblaven tan llunyans són el cor de la vida. I la seva essència conté l’èpica i l’elegia: la força amb què lluitem i el lament quan perdem.
Vivim cada dia com un assalt, més o menys amable; només queden fora de perill els que estan aïllats, protegits o anestesiats. Qui viu amb els ulls oberts sap que això va de debò. Per això cal viure com un lector atent: llapis en mà, per retenir aquelles frases que són llums a la pista d’enlairament i aterratge d’un aeroport de nit i amb boira.
Per saber d’on sortim i on ens volem dirigir cal haver après, de manera conscient o inconscient, el rumb del vent i de la nostra voluntat. Elizabeth Bishop té un poema bellíssim que comença així: “L’art de perdre no costa tant”. En totes i cada una de les seves traduccions se’ns mostren matisos que ens enriqueixen la mirada. Perquè la vida va exactament d’això: afinar sense desesperar i saber pactar amb un mateix. Acceptar que gairebé res no és just, però que cal trobar-li sentit. En definitiva, encaixar.
L’art de guanyar o perdre rau a no elucubrar “què hauria passat si...”. Per avançar en la vida, cal escoltar Édith Piaf i no penedir-se de res, i despertar amb Serrat i el seu “hoy puede ser un gran día”.
Tot està muntat perquè fem atenció a ximpleries que ens distreuen i dilueixen. Forjar-se un mateix precisa voluntat, mantenir el focus i recordar què és el que ens ha fet bé o el que, com a mínim, defensa la nostra essència.
No val anar-se’n per la tangent. Som el que hem decidit defensar. Cal tenir com a nord bons principis, sense cinisme. I posar rumb i aixecar el vol. Volar alt és fonamental, perquè la gravetat ja intenta rebaixar-nos. Som molt més que el terra. El temps amb sentit és aquell en el qual donem la cara.