Soc un apassionat de la feina dels entrenadors, tant de la gesti贸 humana que fan dels jugadors com de l鈥檈stil de joc que es vol implantar, i aix貌 茅s una cosa que es pot apreciar del futbol sense haver d鈥檃nar a l鈥檈lit, i m茅s al nostre pa铆s, on la formaci贸 dels entrenadors 茅s molt elevada. Personalment puc dir que vaig tenir molta sort en la meva evoluci贸 com a jugador, ja que des que vaig entrar en el futbol semiprofessional vaig coincidir amb entrenadors que provaven de generar un estil propi del joc i demanaven als jugadors que l鈥檃ssumissin. Per exemple, un m铆tic entrenador catal脿 com Roberto Puerto em va obrir la ment respecte a tot el que es podia fer en un camp de futbol. Amb el pas dels anys i seguint amb gran curiositat la traject貌ria d鈥檈ntrenadors que deixaven empremta, em va cridar l鈥檃tenci贸 que, de sobte, aquests savis, que semblava que tenien la poci贸 secreta, desapareixien del panorama futbol铆stic.
Llavors un es pregunta quina pot ser la ra贸 de la desaparici贸. Crec que la resposta va en dues direccions, una que incumbeix a l鈥檈stil de joc, i l鈥檃ltra, a la possible capacitat personal de l鈥檈ntrenador. Els estils de joc que s鈥檌mposen pateixen un desgast amb el temps, en el sentit que els rivals a poc a poc van descobrint per on es pot combatre. I, en la mesura que els v铆deos, el software i les metodologies d鈥檃n脿lisi s鈥檋an anat potenciant, 茅s m茅s f脿cil descobrir les debilitats i fortaleses d鈥檜n estil de joc. I aix貌, en un m贸n cada vegada m茅s professionalitzat i amb m茅s pressupostos, 茅s f脿cil que acceleri el proc茅s, i 茅s molt complex que un entrenador que ha proposat un estil de joc exit贸s decideixi canviar-lo perqu猫 no arriben els resultats. 脡s m茅s probable que canvi茂 de jugadors.
Resistir 茅s una actitud realment molt valenta, perqu猫 t茅 els 鈥榟aters鈥� en estat d鈥檃lerta
Tot i aix貌, potser el m茅s perill贸s 茅s l鈥檃specte personal de l鈥檈ntrenador, quan el desgast de molts anys de competir li ha fet perdre tant l鈥檃utoestima com la capacitat d鈥檈sfor莽. No hi ha fet m茅s perill贸s en un l铆der que els deixebles vegin que ja no transmet com transmetia antigament. Aix貌 ocasiona p猫rdua de credibilitat i, conseq眉entment, p猫rdua de confian莽a en el que s鈥檋a de fer quan un surt al terreny de joc. Si no hi ha credibilitat absoluta en un estil de joc, 茅s impossible que un equip competeixi al m脿xim nivell.
Una de les coses que admiro de Pep Guar颅diola 茅s el nivell d鈥檈nergia malgrat tots els anys que ha competit, per貌 personalment crec que ja s鈥檋a arribat a cremar. Em fa la sensaci贸 que pateix el cl脿ssic burn-out (s铆ndrome d鈥檈sgotament professional). En canvi, J眉rgen Klopp ho va veure a venir i va fer un pas al costat. Pep creu que ho pot capgirar. 脡s una actitud realment molt valenta, perqu猫 t茅 els haters en estat d鈥檃lerta. Amb el pas d鈥檃quests mesos veurem si ho aconsegueix o no. Si ho aconsegueix, encara l鈥檃dmirar茅 m茅s; si no, l鈥檈ntendr茅.