El pensament conservador compta amb notables representants, i l鈥檈squerra ha exhibit sovint prejudicis contra els intel路lectuals. No 茅s la meva intenci贸 assignar a ning煤 el monopoli de la ra贸 ni l鈥檈xclusiva de la irracionalitat, sin贸 cridar l鈥檃tenci贸 sobre un fet que pot explicar una cosa que passa actualment al m贸n. Una bona part de les extremes dretes (Trump, Milei, Orb谩n, especialment) fan gala d鈥檜n biaix antiintel路lectual profund, que es manifesta en menyspreu envers la ci猫ncia i desconfian莽a en les universitats. S贸n tamb茅 objecte d鈥檃questa hostilitat les institucions que, com l鈥橭rganitzaci贸 Mundial de la Salut o el Tribunal Penal Internacional, uneixen saber expert i dimensi贸 global.
听
L鈥檃ctual Govern dels Estats Units destaca en aquest menyspreu, que no 茅s nou entre els republicans i connecta amb la vella tradici贸 antiintel路lectual que l鈥檋istoriador Richard Hofstadter va estudiar. La resumeix molt b茅 el crit de guerra de l鈥檃ctual vicepresident Vance, amb unes paraules de Richard Nixon: 鈥淓ls professors s贸n l鈥檈nemic鈥�. Aquesta desconfian莽a es nodreix d鈥檜na cultura pol铆tica, econ貌mica i religiosa que fa de l鈥檌ntel路lectual el revers perill贸s de l鈥檈nginy pr脿ctic, el patriotisme fervent i el puritanisme moral. Aquest menyspreu de l鈥檃ctivitat intel路lectual discorre en paral路lel amb un elogi del sentit com煤, el treball manual i la solidaritat espont脿nia no mitjan莽ada per la burocr脿cia estatal.
Trump encap莽ala el combat contra una classe intel路lectual a la qual acusa d鈥檃doctrinament i fabulaci贸
Els intel路lectuals s贸n acusats d鈥檃doctrinament, fabulaci贸 i falta de sentit com煤. Trump s鈥檈rigeix com a capitost del combat contra una classe intel路lectual en sentit ampli (des dels universitaris, fins als periodistes) que no faria m茅s que inventar-se problemes com el canvi clim脿tic, les teories de la ra莽a, el multiculturalisme o el g猫nere per mantenir la seva hegemonia. En aquest context, les maneres malcarades d鈥檃lguns l铆ders, els seus errors, barroeria i incompet猫ncia fins i tot poden gaudir d鈥檃tractiu 颅popular; mentre que les propietats contr脿ries (rigor, preparaci贸, domini de la llengua, correcci贸 i respecte) es converteixen en una mostra d鈥檈litisme.
Si el panorama actual resulta vist贸s 茅s perqu猫 contrasta amb un llarg per铆ode d鈥檈splendor de les universitats i els intel路lectuals. Han canviat profundament les modalitats de producci贸 i circulaci贸 del coneixement. La q眉esti贸 sobre qui en sap s鈥檋a convertit en un veritable camp de disputa. Les universitats s鈥檈nfronten a la compet猫ncia d鈥檃ltres centres de producci贸 de coneixement i sobre bases metodol貌giques diferents, com moltes empreses que en generen amb m茅s mitjans i gran qualitat, o els think tanks,听que competeixen ara amb els sabers universitaris, de vegades amb la pretensi贸 expressa de contestar-ne l鈥檃utoritat.
Lee tambi茅nSocietats obertes
Alhora, l鈥檃utoritat en mat猫ria de coneixement es despla莽a cap a altres persones amb una reputaci贸 que rau m茅s en la quantitat d鈥檃bonats, clics i poder d鈥檌n颅flu猫ncia sobre els consumidors que sobre el prestigi acad猫mic o la qualitat dels descobriments cient铆fics. Les maneres i el valor de la seva influ猫ncia no corresponen als procediments de validaci贸 del coneixement al m贸n universitari. 脡s l鈥檃scendent dels llibres d鈥檃utoajuda o els influencers a les xarxes socials. Aquesta nova compet猫ncia ha desqualificat els mediadors culturals tradicionals, coincidint tamb茅 amb un moment en qu猫 l鈥檈xplosi贸 dels sabers cient铆fics est脿 acompanyada per una hiperespecialitzaci贸 que els converteix en un coneixement poc comprensible i en un mitj脿 com el digital, desfavorable a la lectura exigent.
El populisme antiintel路lectual podr脿 assenyalar, amb ra贸, que aquest nou pa颅norama 茅s en principi m茅s democr脿tic. En l鈥檈ntorn digital, qualsevol t茅 un estatus de productor de coneixement similar al dels universitaris. En principi, com m茅s actors disposin de la capacitat de fer-se sentir, menys veus marginades hi haur脿 i m茅s empoderament de la gent per intervenir en la conformaci贸 de l鈥檕pini贸 p煤blica. Ara b茅, tenim l鈥檈xperi猫ncia que aquesta mateixa obertura ha caotitzat els nostres entorns informatius. S鈥檋a produ茂t de fet una esp猫cie de tribalisme epist猫mic en el qual visions del m贸n totalment diferents coexisteixen a desgrat, sense ponts ni traductors. L鈥檃nivellament de les opinions a la xarxa priva l鈥檈spai del discurs de les normes racionals de validaci贸. El nou espai p煤blic no consolida una controv猫rsia raonada, sin贸 que es configura m茅s aviat com un lloc on es fan valer tamb茅 鈥搃 amb certs avantatges davant el di脿leg racional鈥� la desinformaci贸, el comentari immediat i permanent, la relativitzaci贸 dels fets i la fragilitzaci贸 de totes les autoritats del saber. Per descomptat que haur铆em d鈥檈star molt satisfets que l鈥檃cc茅s a la informaci贸 i l鈥檈xpressi贸 no estigui limitat a un nombre restringit de persones, per貌 haur铆em de ser capa莽os de fer compatible aquesta democratitzaci贸 amb una defensa de la funci贸 c铆vica de la feina intel路lectual en la construcci贸 d鈥檜n futur pol铆tic com煤.
La gran q眉esti贸 a qu猫 s鈥檈nfronta la听universitat en aquest nou panorama 茅s com contribuir a la generaci贸 i difusi贸听de coneixement quan ja no gaudeix de cap exclusivitat, per貌, alhora, t茅 unes pro颅pietats que li permeten incidir en听l鈥檈spai p煤blic amb m茅s serenitat, menys im颅mediatesa i, si fos possible, m茅s mod猫stia intel路lectual. La causa de la democr脿cia en la societat del coneixement听estaria aix铆颅 m茅s ben servida que si es li颅mit茅s a la simple den煤ncia de l鈥檃nti颅intel路lec颅tualisme.