La gran coalici贸 tornar脿 a governar Alemanya. Els principals partits, la Uni贸 Cristiana Dem貌crata (CDU) i el Partit So颅cialdem貌crata (SPD), compartiran el poder despr茅s de quedar primer i tercer, respectivament. El resultat, tanmateix, 茅s molt diferent del que hauria sortit si nom茅s hagu茅s votat la generaci贸 Z. Entre els de menys de 35 anys, els que van rebre m茅s suports van ser AfD, d鈥檈xtrema dreta, i Die Linke, a l鈥檈squerra dels socialdem貌crates.
Entre els centennials, totes les opcions allunyades del sistema de partits tradicional, i que s鈥檕posaven a l鈥櫭簂tim govern, van aconseguir una votaci贸 superior a la mitjana. Al contrari del que va passar entre els m茅s grans de 60 anys, els anomenats boomers, que fins ara han mantingut el sistema a la superf铆cie.
听听
El darrer any s鈥檋a parlat molt sobre la inclinaci贸 de la generaci贸 Z cap a l鈥檈xtrema dreta. Tot i aix貌, com mostren les elec颅cions d鈥橝lemanya i molts altres comicis dels 煤ltims temps, entre els joves el que hi ha 茅s una ferma voluntat d鈥檃nar contra els que representen el sistema, contra els que ostenten el poder. Ho hem vist a l鈥橝rgentina, el Regne Unit, Pol貌nia... L鈥檕fensiva, de vegades, ha afavorit la ultradreta i d鈥檃ltres vegades l鈥檈squerra. En el cas d鈥橝le颅manya, ha beneficiat tots dos extrems.
Les batalles ideol貌giques i l鈥櫭簊 de les xarxes com a font d鈥檌nformaci贸听influeixen en el vot dels joves
Per qu猫 passa aix貌? Aquesta 茅s una de les preguntes que intento respondre a Polarizacio虂n颅, soledad y algoritmos. Unara颅diograf铆a de las nuevas generaciones, un assaig que veur脿 la llum a l鈥檃bril, publicat per Siglo XXI Editores. A trav茅s de focus groups, entrevistes amb experts/es i l鈥檈studi de centenars de fonts secund脿ries d鈥檃rreu d el m贸n, trobem que el desenc铆s que senten molts joves per un present que no compleix les seves expectatives i el pessimisme amb qu猫 veuen el futur els empeny a donar suport a alternatives pol铆tiques que proposen de canviar les coses. Prefereixen arriscar que continuar igual.
Tamb茅 hi ha dos factors m茅s que influeixen en el vot dels joves: les batalles ideol貌giques i l鈥櫭簊 de les xarxes com a font d鈥檌nformaci贸. Aquests s鈥檋an fet sentir als Estats Units, a les europees de l鈥檃ny passat o a Espanya el 2023, entre altres eleccions. Pel que fa al primer factor, 茅s especialment notable un element que caracteritza la generaci贸 Z: la bretxa de g猫nere. La separaci贸 entre nois i noies 茅s cada vegada m茅s gran. Elles tendeixen a prendre posicions d鈥檈squerra, i ells, de dreta. Ho hem vist a Alemanya. Les noies de menys de 25 van ser les que van donar m茅s suport a Die Linke, mentre que AfD va ser el m茅s votat entre els nois.
Lee tambi茅nInundar la zona
脡s urgent que les democr脿cies reaccionin a la tend猫ncia antisistema i la polaritzaci贸 creixent per g猫nere. Com assenyala Jean Twenge, una de les expertes en afers generacionals m茅s reconegudes: 鈥淪i els l铆ders pol铆tics no s贸n capa莽os de conv猫ncer els joves que el seu pa铆s 茅s un bon lloc听on viure, probablement voldran rebutjar-ho tot i comen莽ar de nou. D鈥檃ix貌 se鈥檔 diu revoluci贸鈥�.