La gran coalició tornarà a governar Alemanya. Els principals partits, la Unió Cristiana Demòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), compartiran el poder després de quedar primer i tercer, respectivament. El resultat, tanmateix, és molt diferent del que hauria sortit si només hagués votat la generació Z. Entre els de menys de 35 anys, els que van rebre més suports van ser AfD, d’extrema dreta, i Die Linke, a l’esquerra dels socialdemòcrates.
Entre els centennials, totes les opcions allunyades del sistema de partits tradicional, i que s’oposaven a l’últim govern, van aconseguir una votació superior a la mitjana. Al contrari del que va passar entre els més grans de 60 anys, els anomenats boomers, que fins ara han mantingut el sistema a la superfície.

El darrer any s’ha parlat molt sobre la inclinació de la generació Z cap a l’extrema dreta. Tot i això, com mostren les eleccions d’Alemanya i molts altres comicis dels últims temps, entre els joves el que hi ha és una ferma voluntat d’anar contra els que representen el sistema, contra els que ostenten el poder. Ho hem vist a l’Argentina, el Regne Unit, Polònia... L’ofensiva, de vegades, ha afavorit la ultradreta i d’altres vegades l’esquerra. En el cas d’Alemanya, ha beneficiat tots dos extrems.
Les batalles ideològiques i l’ús de les xarxes com a font d’informacióinflueixen en el vot dels joves
Per què passa això? Aquesta és una de les preguntes que intento respondre a Polarización, soledad y algoritmos. Unaradiografía de las nuevas generaciones, un assaig que veurà la llum a l’abril, publicat per Siglo XXI Editores. A través de focus groups, entrevistes amb experts/es i l’estudi de centenars de fonts secundàries d’arreu d el món, trobem que el desencís que senten molts joves per un present que no compleix les seves expectatives i el pessimisme amb què veuen el futur els empeny a donar suport a alternatives polítiques que proposen de canviar les coses. Prefereixen arriscar que continuar igual.
També hi ha dos factors més que influeixen en el vot dels joves: les batalles ideològiques i l’ús de les xarxes com a font d’informació. Aquests s’han fet sentir als Estats Units, a les europees de l’any passat o a Espanya el 2023, entre altres eleccions. Pel que fa al primer factor, és especialment notable un element que caracteritza la generació Z: la bretxa de gènere. La separació entre nois i noies és cada vegada més gran. Elles tendeixen a prendre posicions d’esquerra, i ells, de dreta. Ho hem vist a Alemanya. Les noies de menys de 25 van ser les que van donar més suport a Die Linke, mentre que AfD va ser el més votat entre els nois.
És urgent que les democràcies reaccionin a la tendència antisistema i la polarització creixent per gènere. Com assenyala Jean Twenge, una de les expertes en afers generacionals més reconegudes: “Si els líders polítics no són capaços de convèncer els joves que el seu país és un bon llocon viure, probablement voldran rebutjar-ho tot i començar de nou. D’això se’n diu revolució”.