Anaven a ser els Oscars del ressentiment. Els Oscars de la cal煤mnia i de l'odi. Els Oscars de Trump. El focus estava posat, m茅s que a les pel路l铆cules i els seus m猫rits, a Karla Sof铆a Gasc贸n; si apareixeria, com ho faria, si circularia per la catifa vermella i saludaria Audiard, el director d'Emilia P茅rez que ella protagonitza. Gran pel路l铆cula, cal afegir. Una obra d'una gosadia formal les possibilitats de guard贸 del qual no s'haurien d'haver vist entelades per la bocaza de l'espanyola ni per la seva falta de sensibilitat, de fa anys, cap als m茅s vulnerables de la societat.
L'鈥渆sc脿ndol Gasc贸鈥� ha afectat seriosament a les possibilitats de premi per a Emilia P茅rez, per a qu猫 enganyar-nos. Malgrat tot cal destacar que, en el palmar猫s, s'ha imposat el bon criteri i l'amplitud de mires, una cosa que no figura al diccionari de l'actual president dels Estats Units, aquella imitaci贸 de Gil i Gil ianqui -els vells del lloc saben de qui estic parlant- que nom茅s ent茅n d'interessos miops i de l'煤s de la cal煤mnia com a ariet. (Una pel路l铆cula imprescindible com El aprenent, d'Ali Abbasi, ara en plataformes, ens mostra com va aprendre la seva t猫cnica). Amb Gasc贸 tornada de l'ostracisme, aquella pr脿ctica de mort social dels antics romans que ara anomenem cancel路laci贸, els Oscar ens han parlat finalment i sense condicions, amb eloq眉猫ncia, d'un cinema de qualitat i d'una cosa que un anava perdent ja: d'una sensaci贸 d'esperan莽a compartida.
Karla Sofia Gascon, en un moment de la ceremonia听
El bon criteri s'ha imposat entre els acad猫mics i acad猫miques de Hollywood. No oblidem que s贸n professionals del cinema que voten altres professionals; no oblidem, tampoc, que aquests premis, els m茅s importants del cinema mundial, mai s贸n aliens a l'entorn social. Tot aix貌 est脿 en el palmar猫s. Un palmar猫s sism貌graf que es decanta per un cinema que no claudica davant les imposicions del moment. En el qual, amb cinc estatuetes, s'imposa l'originalitat, la valentia, l'honestedat d'Anora, de Sean Baker.听
Lee tambi茅n
Anora es mou amb comoditat en els marges de la societat, mirant cara a cara als desheretats; en aquest cas a les dones que es prostitueixen. Aquella mirada compassiva, lateral, minorit脿ria, 煤nica, ha estat reconeguda com es mereix. Mentre que el cinema repetitiu, vacu, intranscendent i insuls, aquell cinema de 鈥渕anteta i sof脿鈥� com solem dir, que tamb茅 presta els seus serveis, per qu猫 negar-lo, ha estat oblidat. Aquell cinema que promouen les plataformes guiades per l'algoritme de la vulgaritat est脿 ocupant el centre d'aix貌 que abans anomen脿vem el set猫 art. Un cinema que s'oblida aix铆 que s'apaga el televisor. Amb Anora, aix貌 no passa, per a res. Un es queda pensant. El terrible no 茅s que existeixi aquell cinema vacu, no. El terrible, el perill贸s, 茅s que trastoqui els nostres valors de qualitat i comencem a confondre'ns. En aquest sentit, els Oscars s'han resistit a la vulgaritat.