bet365

Fainé, l’Estat i el pou dels dubtes

辱Ծó

Fa uns quants anys vaig sentir a Pérez Rubalcaba una simplificació excessiva però enginyosa: “L’ Estat és un senyor en una taula amb un bolígraf, un ordinador i un telèfon”. No ho vaig entendre mai gaire bé, però cada vegada que intentava posar cara a aquest màgic senyor no em sortia la cara d’un cap de govern ni d’un ministre, ni tan sols d’un il·lustre coneixedor de les tortuositats del poder polític: em sortia i em continua sortint la cara d’un banquer i, tot i això, filantrop que es diu Isidre Fainé Casas!

Per què associo el nom de Fainé amb l’ Estat? Per diverses raons que em van convertir en president del seu club de fans: perquè va saber i sap dirigir les més variades grans empreses, perquè presidia l’única caixa d’estalvis que es va salvar de
la crema, perquè quan Espanya o Catalunya necessiten suport financer per salvar una companyia estratègica hi són ell i Criteria, els únics que tenen prou recursos, perquè és l’empresari espanyol amb més audiència arreu del món i perquè la
Fundació La Caixa bat cada any el seu rècord de fons destinats a obra social i cultural.

Per tot això i molt més, la decisió del Grup La Caixa d’abandonar Catalunya va ser un cop molt seriós al procés. Va ser un vot de censura en tota regla. Va ser un cop de gràcia econòmic.

I per tot plegat la tornada set anys després és el contrari: un vot de ­confiança i la certificació que Catalunya recupera la normalitat. Hauria estat més eloqüent, gairebé prodigiós, si el president actual de la Generalitat es digués Junqueras o Puigdemont. Però no menyspreem la novetat pel fet que sigui un socialista. Si el president de la collita de concòrdies milita al PSC, no és per cap imposició, sinó que perquè va guanyar les eleccions i es va entendre amb Esquerra Republicana. Tot forma part d’un llarg, arriscat i valent procés d’acostament i diàleg que al principi va escandalitzar l’ Espanya que no ha entès mai l’ Espanya diversa.

Isidre Fainé, Nadia Calviño y José Ignacio Goirigolzarri

Isidre Fainé

LV

Però la felicitat no és mai definitiva a la vida personal, encara menys a la política. Per completar-la falten almenys els sis detalls que es contenen en aquests interrogants: 1. tot el han reclamat Esquerra (condonació de deute i l’encara desconegut finançament singular) i Junts (amnistia i immigració) té cap contrapartida de lleialtat constitucional?; 2. les concessions del Govern central ajuden a perfeccionar l’ Estat de les autonomies o són bases per a la construcció de l’ Estat català?; 3. desapareixeran del discurs catalanista les acusacions de repressió o d’ús interessat –i, per tant, prevaricador– de la justícia?; 4. a l’hora d’escriure el relat del postprocés , com es resoldrà el dubte de si Sánchez va acceptar les exigències de l’independentisme per convicció o perquè necessitava els vots d’Esquerra i Junts?; 5. quantes i quins són les demandes i les concessions que falten per parlar de “pau duradora”?, i 6. una vegada aconseguit el que s’hagi aconseguit, què passaria si el Constitucional tombés algun dels acords o si Feijóo els anul·lés, com cada dia promet? Cap d’aquests dubtes no em sembla poc important.

RETALLS

Revisió. D’aquí pocs mesos parlarem d’ Estrasburg. Per què? Perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans va començar a deliberar sobre la sentència del procés. I us ho anuncio: les perspectives no són favorables al Tribunal Suprem espanyol.

Aire. “No donem aire al Govern espanyol”, diu l’oposició. “No donem aire a l’oposició”, diu el Govern espanyol. És la política d’aquest temps. I en aquestes tristes aigües hi naufraguen grans iniciatives que serien beneficioses per al país.

Montero . Sorprèn la rapidesa d’algunes enquestes. Per exemple, les d’ Andalusia. María Jesús Montero fa poc més de dues setmanes que és candidata i ja hi ha sondejos que li pronostiquen una greu derrota. Això sí que és capacitat profètica.

Dreta. Estudi de metroscòpia: Trump perjudica els seus aliats. Des que va començar a governar, va fer perdre a Vox dos punts d’intenció de vot, que se’n van anar al PP. Medita-ho, Abascal: és perillós donar suport a qui perjudica el seu país.

Dona. Demà, dia internacional de la
Dona. Cal assistir-hi per veure les cares i sentir les paraules de les dirigents de Podem. El motiu no és gaire seriós, però és d’un morbo descomunal.

Ábalos . D’acord amb la nova doctrina del Govern central, només hi ha delicte de corrupció quan hi ha enriquiment personal. Per tant, Ábalos sempre es podrà justificar: jutgeu-me per anar-me’n de putes, però la corrupció l’han de demostrar.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...