Hi van anar per una setmana 鈥揳 tot estirar deu dies- i ja fa deu mesos que orbiten per l鈥檈spai. S贸n els astronautes dels Estats Units Sunita Williams (59 anys) i Barry E. Wilmore (62). Tots dos van enlairar-se el 5 de juny de l鈥檃ny passat des de les instal路lacions de la NASA a Cap Canaveral (Florida) rumb a l鈥橢staci贸 Espacial Internacional ( EEI). Ho van fer a bord de la nau Starliner, de Boeing. Era un vol experimental per testar si la c脿psula 鈥搎ue feia la seva primera missi贸 tripulada鈥� estava preparada per transportar de manera segura astronautes a l鈥� EEI. La nau va tenir problemes durant el vol, en forma de fugues d鈥檋eli i fallades en els propulsors, tot i que va aconseguir acoblar-se a l鈥檈staci贸. Aix铆 i tot, i en vista dels fets, la NASA va decidir a l鈥檃gost que la Starliner torn茅s buida a la Terra, de manera que Williams i Wilmore es van quedar atrapats a l鈥� EEI.
A partir d鈥檃qu铆 es van obrir dues possibilitats: dissenyar una missi贸 de rescat 鈥搉o pressupostada per part de la NASA鈥� per retornar-los, o aprofitar un dels viatges ja programats per a la seva tornada a casa. L鈥檃g猫ncia espacial dels Estats Units va optar per la segona, per aix貌 va determinar que tots dos s鈥檃coblessin a la missi贸 Crew-9, que al setembre de l鈥檃ny passat va posar rumb a l鈥� EEI per passar-hi sis mesos. La Crew-9 ja va partir de la Terra amb dos tripulants menys dels previstos perqu猫 els dos astronautes atrapats poguessin tornar amb ella.
La nau amb qu猫 van viatjar, la Starline de Boeing, va tenir problemes i la NASA la va fer tornar buida
Aquesta va ser l鈥檕pci贸 escollida per la NASA per resoldre el problema, s鈥檈nt茅n que amb el benepl脿cit dels dos afectats. Tot i aix貌, i gaireb茅 en paral路lel, Elon Musk (aix铆 ho va explicar ell mateix) va oferir una nau de la seva empresa, SpaceX, per dur a terme una missi贸 de rescat, proposici贸 que, 颅assegura, va ser rebutjada per l鈥� Administraci贸 de Joe Biden. 鈥淣o volien premsa positiva per a alg煤 que donava suport a Trump鈥�, va escriure l鈥� amo de Tesla a la xarxa social X, tamb茅 de la seva propietat.
Miquel Sureda, enginyer aeroespacial de la UPC i divulgador cient铆fic, est脿 conven莽ut que l鈥檕ferta del propietari de SpaceX va existir, malgrat que alts dirigents de la NASA ho hagin negat, i que potser va ser rebutjada, en part, per una q眉esti贸 merament pol铆tica. Ent茅n que era una decisi贸 molt compromesa de prendre per a l鈥� Administraci贸 Biden. 鈥淏oeing 茅s una empresa molt potent als EUA que est脿 passant per una situaci贸 dif铆cil鈥�, explica a bet365赔率 . 鈥淭茅 problemes no nom茅s amb la Starliner, que no funciona, sin贸 amb alguns dels seus avions. I, esclar, que el seu competidor en l鈥櫭爉bit aeroespacial li resolgui la papereta no 茅s f脿cil d鈥檃cceptar鈥�.
Per aquest enginyer aeroespacial, el principal culpable del fet que els dos astronautes faci deu mesos que estan atrapats en l鈥檈spai 茅s, precisament, Boeing, 鈥渜ue ha fet un rid铆cul espant贸s鈥�. Relata que l鈥檈mpresa va ser contractada per la NASA, al mateix temps que SpaceX, per dissenyar una nau que pogu茅s traslladar astronautes a l鈥� EEI.
Mentre que la companyia de Musk, amb la meitat de pressupost, va tenir preparada la c脿psula m茅s o menys en el temps estipulat, Boeing es va demorar m茅s de dos anys. I no nom茅s aix貌. 鈥淨uan aconsegueixen fer el primer vol amb tripulaci贸, resulta que la nau t茅 molts problemes鈥�.
M茅s enll脿 de la q眉esti贸 pol铆tica, que presumeix que s鈥檋a donat en part, li sembla tamb茅 raonable la postura de la NASA d鈥檃postar per tornar els astronautes a casa mitjan莽ant una missi贸 ja programada i pressupostada (tot i que Musk, en el seu oferiment, va deixar entreveure que la tramesa d鈥檜na missi贸 de rescat no modificaria el pressupost de l鈥檃g猫ncia espacial dels Estats Units, recorda). Quin 茅s el problema? Que aquesta estrat猫gia ha condemnat els dos afectats a passar, fins al moment, deu mesos a l鈥� EEI.
鈥淪uposo que ells ho van acceptar i els va semblar b茅 integrar-se en la tripulaci贸 de l鈥� EEI鈥�, esgrimeix Sureda. 鈥淢olta gent mataria per estar una setmana a l鈥檈spai, imagina鈥檛 deu mesos. Han passat de ser uns pilots que havien d鈥檈star-hi uns dies en un vol de prova a convertir-se en astronautes reals鈥�, afegeix.
En la confer猫ncia de premsa de dimarts des de l鈥� EEI, Williams i Wilmore es van mostrar encantats. 鈥� Estem feli莽os. L鈥檈spai 茅s un lloc incre茂ble i molt poca gent t茅 la magn铆fica oportunitat de ser aqu铆鈥�, va relatar aquest 煤ltim. 鈥淟a part m茅s dif铆cil 茅s dir a la teva fam铆lia que no saps exactament quan tornar脿s i que possiblement no hi ser脿s per a aquella celebraci贸. Aix貌 茅s el m茅s complicat鈥�, va afegir. Respecte a la controv猫rsia pol铆tica, Wilmore es va mostrar prudent, tot i que va afirmar que la manera com s鈥檋a gestionat el seu cas no t茅 res a veure amb la pol铆tica.
Al final, tots dos (juntament amb Nick Hague i Aleksandr Gobunoc, membres de la missi贸 Crew-9) esperaran la Crew-10 鈥搎ue hauria d鈥檃rribar a l鈥� EEI cap al 12 de mar莽鈥� per poder tornar a casa a final de mes amb la seva nau, una Dragon 鈥揹e nom, Endurance鈥� de SpaceX. La idea era que la Crew-9 hagu茅s d鈥檈sperar encara m茅s temps per ser rellevada: es pretenia que la Crew-10 viatg茅s amb una nova c脿psula de SpaceX. Tot i aix貌, al final s鈥檋a decidit que ho facin amb una de ja feta servir en altres ocasions (com la Dragon), de manera que Williams i Wilmore podran tornar una mica abans del previst.
