A mitjans de febrer, en un episodi que ha passat desapercebut a Espanya, Mario Draghi, autor de l鈥檌nforme sobre el futur de la competitivitat europea, al Parlament Europeu va esbroncar les institucions comunit脿ries, tip de tanta inacci贸. 鈥淒ieu no al deute p煤blic. Dieu no al mercat 煤nic. Dieu no a crear颅 una uni贸 del mercat de ca颅pitals. No podeu dir que no a tot...! Em pregunteu qu猫 hem de fer. No ho s茅, per貌 feu alguna cosa!鈥�. Draghi va evidenciar la seva exasperaci贸 amb unes institucions que primer li demanen assessorament, per貌 que despr茅s eviten adoptar mesures estructurals perqu猫 Europa sigui competitiva.
La q眉esti贸 de fons 茅s que Draghi aquell dia s鈥檃dre莽ava a una audi猫ncia que encara vivia ancorada en la comoditat dels consensos nascuts a la segona meitat del segle XX. 鈥淣o podem estar teoritzant eternament, cal mobilitzar-se鈥�, va dir fa poc el ministre d鈥橝fers Exteriors espanyol, Jos茅 Manuel Albares. Doncs b茅, amb l鈥� esbroncada dels abusadors Trump i Vance a Volod铆mir Zelenski al despatx oval es va posar punt final a 80 anys de diplom脿cia internacional i vam donar definitivament la benvinguda al segle XXI.
听
Aquell dia tot va canviar. Alguns comentaristes dels EUA, en fase de negaci贸, atribueixen la reacci贸 de Trump a una actuaci贸 per acontentar l鈥檃udi猫ncia nacional. Per貌 amb Trump hem vist que cada dia 茅s pitjor que l鈥檃nterior. I la disrupci贸 茅s de tal magnitud que ara s铆 que sembla que Europa ha deixat de teoritzar i s鈥檋a posat les piles. Vivim temps angoixants, per貌 us confessar茅 que soc optimista: Europa est脿 fent un salt endavant colossal. Tot i que tamb茅 us dir茅 que hi ha el risc, ja ho vam escriure fa unes setmanes, que el necessari rearmament europeu deixi de banda la gran amena莽a interior que t茅 el continent: el malestar social vinculat a la crisi de l鈥檋abitatge i el creixement de les desigualtats.
Lee tambi茅nProu d鈥檃busananos
Si no s鈥檃borden alhora l鈥檃mena莽a exterior (l鈥檃lian莽a Trump-Putin) i la interior (l鈥檃fartament ciutad脿 per la crisi de l鈥檋abitatge), els europeus no acompanyaran els governs en les dif铆cils decisions que caldr脿 prendre. I abordar aquest nou moment fundacional de la UE amb la ciutadania desconnectada, si no enfrontada, a les institucions per la falta de respostes a la crisi social 茅s una cosa que s鈥檋a d鈥檈vitar tant s铆 com no.