Catalunya 2025: Rodalies continua sent el malson de milers d鈥檜suaris que, resignats, han assumit els retards, les avaries i la falta d鈥檌nversi贸 com a part inevitable del seu dia a dia. Cada mat铆 l鈥檈scenari es repeteix: trens aturats entre estacions, combois atape茂ts, andanes plenes d鈥檌mpot猫ncia i panells que anuncien retards indefinits. No 茅s un problema nou. 脡s la conseq眉猫ncia d鈥檃nys d鈥檌nacci贸, promeses incomplertes i un model de gesti贸 centralitzat que ha condemnat Catalunya a sobreviure amb una xarxa ferrovi脿ria tercermundista.
El drama, tot i aix貌, va m茅s enll脿 de la indignaci贸. T茅 un pes pol铆tic que sovint es passa per alt. El germen del proc茅s independentista no es va plantar amb una estelada, sin贸 amb la indignaci贸 col路lectiva per unes infraestructures que, a inicis del segle XXI, s鈥檈nsorraven literalment. La gran manifestaci贸 de l鈥�1 de desembre del 2007 amb m茅s de 200.000 persones va ser la primera advert猫ncia. Avui, gaireb茅 dues d猫cades despr茅s, tot continua sent un somni: 鈥淟a soluci贸 immediata, per dignitat nacional, del caos de les infraestructures actualment en execuci贸 i la prioritzaci贸 d鈥檌nversions i recursos per al bon funcionament de les rodalies鈥�. El manifest llegit aquell dia va mostrar q眉estions que avui con颅ti颅nuen sent hist貌ries pendents: la necessitat d鈥檜n finan莽ament just, la capacitat de decidir des de Catalunya sobre les seves infraestructures i la dignitat dels usuaris de Rodalies.
Lee tambi茅nEl xou de Trum(p)an
Despr茅s, la hist貌ria: mentre els governs anunciaven milions per al trasp脿s de Rodalies, l鈥檌ndependentisme creixia, alimentat per la sensaci贸 de maltractament. L鈥� Espanya radial continuava construint vies AVE per connectar Madrid amb qualsevol rac贸 d鈥� Espanya. Avui el col路lapse continua. Els trens s鈥檜tilitzen com a met脿fora pol铆tica o com a arma electoral. Per貌 la realitat 茅s tossuda: si el 2007 la indignaci贸 ferrovi脿ria va ser el detonant de l鈥檕nada sobiranista, el 2025 continua sent l鈥檃rgument que demostra que Catalunya no t茅 control sobre el que m茅s condiciona la seva economia i la seva qualitat de vida.
El 2007 es va llegir: 鈥� Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones i que es compensin les p猫rdues econ貌miques ocasionades pel caos de Rodalies鈥�. Vint anys despr茅s estem igual, nom茅s que ara, amb la resignaci贸 com a 煤nica resposta.