El mallorqu铆 Basilio Baltasar 茅s conegut sobretot com a in颅fluent gestor cultural, despr茅s d鈥檋aver dirigit la Fundaci贸 Santillana i la Fundaci贸 Bartolom茅 March i estar actualment capdavant de la Fundaci贸 Formentor, que convoca cada any les jornades liter脿ries en qu猫 es lliura el seu celebrat premi. Va ser director editorial de Seix Barral i impulsor de la revista Bitzoc . Els 煤ltims temps, per貌, tamb茅 est脿 consolidant una carrera com a novel路lista (amb t铆tols com ara Pastoral iraqu铆 o El Apocalisis seg煤n san Goliat) i com a assagista ( El intelectual rampante ).
Ra贸 maquinal
La mentalitat contempor脿nia nega el que no ent茅n鈥�
Pensador heterodox i cr铆tic, de prosa exquisida, ara publica Cr铆颅tica de la raz贸n maquinal ( KRK), que en gran part es pot considerar una radical esmena a esteses maneres de pensar avui vigents.
Triangle moral
La bellesa, la bondat i la veritat formen la br煤ixola que ens treia del laberint鈥�
Qu猫 茅s la ra贸 maquinal?
El procediment que adopta la mentalitat contempor脿nia per negar el que no ent茅n, el consol i refugi de l鈥檋ome espantat per la immensitat, el despotisme ret貌ric de la tecnocr脿cia, la seva pedant pedagogia doctrinal, la farsa acad猫mica del cientificisme. El manament que la multitud es disposa obeir.
I el pensament agonista?
El pensador agonista sost茅 un antagonisme radical amb la modernitat, les presumpcions i els mites. Desmenteix el miratge de les promeses tecnol貌giques i refuta les instruccions que dicta a l鈥櫭﹕ser hum脿. Prolonga el discerniment dels pensadors ambulants de l鈥� antiguitat i no perd de vista l鈥檃bsurd d鈥檜na exist猫ncia suspesa en l鈥檈normitat de l鈥檌nfinit. Podem considerar el pensador agonista un acr貌bata, un equilibrista que transita per aquesta corda fluixa. L鈥檋i indueix la fascinant reminisc猫ncia del llenguatge, el sorprenent fenomen de la paraula que ha heretat.
Ha dividit el llibre entre un assaig d鈥檌nici, 鈥� La gran maquina颅ci贸n鈥�, de tall cl脿ssic, i diversos cap铆tols, de caire afor铆stic. Per qu猫?
El pre脿mbul s鈥檋a escrit segons l鈥檕rdre lineal de la reflexi贸 anal铆tica. Descriu el proc茅s hist貌ric i conceptual que ens ha portat fins aqu铆: l鈥檌ns貌lit origen de l鈥檋ome artificial. La resta del llibre segueix el curs espiral del pensament anal貌gic. 脡s un tractat escrit per a la meditaci贸 solit脿ria i silenciosa. No alli莽ona el lector. Nom茅s el convida a revelar pel seu compte el que queda velat.
鈥淓l presumptu贸s menyspreu pel que 茅s invisible accentua la cr猫dula subordinaci贸 al que 茅s tangible鈥�, escriu al nou llibre. Cal triar entre el que 茅s invisible i el que 茅s tangible?
S贸n la cara i creu de l鈥� univers. El que 茅s invisible 茅s precisament el que ha estat encegat i descartat pel mecanicisme positivista i conductista. Un dogma que fa segles que domestica la imaginaci贸 de l鈥檋ome i procura l鈥檃tr貌fia cognitiva que avui pateix. 脪bviament, aquestes t猫cniques de dominaci贸 i governan莽a no tenen res a veure amb la filosofia, amb l鈥檃ntic i original amor a la saviesa.
鈥淟鈥檌nquisidor de la ra贸 maquinal considera her猫tica la mem貌ria que guarda el record del m贸n anterior鈥�. Qui s贸n avui els guardians d鈥檃questa mem貌ria?
Els encarregats de custodiar la mem貌ria del m贸n, el jerogl铆fic del temps i l鈥檈nigma del llenguatge han escrit guies, pl脿nols i mapes eloq眉ents. Qualsevol pot accedir al llegat humanista. 脡s a les biblioteques. Els lectors trobaran als seus llibres la inspiraci贸 que orienta el bon saber de la dignitat humana. Si aconsegueixen v猫ncer la temptaci贸 de la ignor脿ncia, esclar.
Defensa al llibre la intel路lig猫ncia ir貌nica.
La ironia comparteix amb la compassi贸 la seva distingida noblesa: l鈥檈xpressi贸 m茅s alta d鈥檌ntel路lig猫ncia, consci猫ncia i voluntat.
Fa apologia de la tr铆ada 鈥渂ellesa, bondat i veritat鈥�.
Un homenatge als pensadors i
els mestres que van dibuixar el triangle moral de la condici贸 humana: la br煤ixola que fins fa poc ens treia del laberint.
Considera que som en un moment clau i decisiu en l鈥檈voluci贸 de l鈥檈sp猫cie humana?
Estem m茅s aviat al caire de la involuci贸 humana, amena莽ats per la penosa vict貌ria maquinal i sotmesos al trastorn psic貌tic de la multitud. Que 茅s celebrat amb docilitat massiva i festiva per tots els poders d鈥檃quest m贸n. La intel路lig猫ncia artificial 茅s la nova versi贸 de la torre de Babel. Afortunadament, sabem com es va acabar. El de颅mon铆ac afany de posseir els homes i conquerir el cel acabar脿 en una eixordadora i dolorosa ru茂na.
Com compagina la dedicaci贸 a l鈥檈scriptura amb l鈥檕rganitzaci贸 de trobades culturals, simposis, debats period铆stics...?
No crec que hagu茅s pogut portar una vida monacal dedicada nom茅s a l鈥檈scriptura. L鈥檃cci贸, en el meu cas esteta i cultural, 茅s una necessitat vital i una exig猫ncia, diguem, org脿nica i existencial. No ho podria entendre de cap altra manera. 脡s formidable comprovar, quan t鈥檃treveixes a mirar enrere, que som 茅ssers concebuts per una idea encarnada. No dir茅 predestinats, per貌 superada la ficci贸 del temps, ens confirmem com a 茅ssers destinats. Encara no se sap a qu猫, per貌 s鈥檃nir脿 veient. En l鈥檈scriptura, en la meditaci贸 de les boniques lletres, hi ha un prop貌sit, esclar, per貌 sobretot una emanaci贸 reclamada pel mateix llenguatge. Qui s鈥檋i podria oposar?
