bet365

Els superpoders de Joan Garcia

PER L’ESCAIRE

Hi ha una raó molt important que fa que els pericos anem amb il·lusió a Cornellà. Té nom propi. Us parlo del nostre porter, Joan Garcia. És com anar al cinema amb els fills, que és com vaig a Cornellà, entenent que veurem un superheroi. Algú que t’oferirà molt més que una actuació esportiva. En Joan és un crac en tots els aspectes, el seu comportament humà respecte a la temperància, la serenitat, la maduresa i l’educació fan que els pericos ens sentim orgullosos que ­vesteixi els nostres colors. Però provar de des­criure-ho esportivament requereix moltes línies perquè el que de vegades fa Joan assoleix l’in­comprensible.

Fa coses igual que altres cracs esportius que van molt més enllà de la possible formació rebuda. Té característiques físiques i mentals que estan per sobre de les normals i, per això, a casa creiem que té superpoders. Quan l’Espanyol se sent amenaçat, el rival va arribant a l’àrea, gaudeix d’una clara ocasió, veus que xuta a porteria, penses si en Joan aconseguirà refusar la rematada. I, de sobte, sense saber com, el nostre porter és a la línia de la trajectòria de la pilota. Moltes vegades sense haver de necessitar llançar-se a buscar la pilota. És a dir, té una intuïció fora de l’habitual de cap a on el davanter dirigeix la pilota. Hi ha grans porters al món, gent que fa grans aturades, però són molt pocs els que aconsegueixen tenir aquesta intuïció i col·locació. És la virtut de fer fàcil, molt fàcil, el que és difícil.

El porter de l’Espanyol atresora una intuïció fora de l’habitual de cap a on el davanter dirigeix la pilota

Una altra gran qualitat és com tanca de bé l’angle respecte al xut del rival i l’acompanya d’una gran serenitat. No es deixa dur pel dramatisme de la gravetat de la situació, cosa que el fa eficient fins a l’últim segon. Fins que la pilota no l’ha superat, sempre ens fa la sensació que farà una cosa ­beneficiosa.

Altres vegades, ha estat la capacitat d’allargar-se com a conseqüència de la suma de l’envergadura, l’impuls i la intuïció la que ha permès refusar el que eren gols cantats. I després, com els grans ­porters actuals amb bona altura que, ­sorprenentment, en la línia d’ Oblak o Courtois, són capaços d’arribar a terra a una velocitat endimoniada. Una virtut que també tenia el meu estimat i admirat company N’Kono, que moltes vegades fins i tot em va fer riure d’incredulitat quan rematava a tres metres d’ell, ras i refusava la pilota com si res.

En Joan no ens durarà gaire, és lògic i mereix triomfar a dalt de tot. Però pel compromís, pel comportament, sigui on sigui, jugui amb qui jugui, serà sempre el nostre superheroi.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...