Si no haguéssiu pactat amb Filip, no estaríem així ara. El més vergonyós de tot: sobre aquestes falses esperances vau votar aquesta mateixa pau”. Any 351 a.C. El tirà Filip, rei de Macedònia, pare d’ Alexandre el Gran, està baixant des del nord de Grècia i eliminant la democràcia de les ciutats Estat gregues. Demòstenes alerta a Atenes els seus conciutadans del perill de no defensar els aliats davant el tirà. Insisteix: “ Filip instaura una tirania on arriba, intriga la nostra ciutat amb suborns i viola la pau. Què espereu? Que arremeti contra les nostres muralles? Si ens defensem ara, obrareu amb seny, però si el deixeu fer, ni tan sols podreu fer-ho quan vulgueu”.

Soldats ucraïnesos disparen contra posicions russes
Què cal fer davant la invasió d’ Ucraïna per part de Putin? Hi ha alguna cosa de més actualitat que llegir Demòstenes, que llegir els clàssics en general? Trump ens ha deixat sols i ens hem de pagar la nostra seguretat. En la vida fins i tot en el pitjor hi ha una cosa bona, així que a Europa hem de ser amos, d’una vegada, de la nostra pròpia defensa. Però això cal pagar-ho, esclar. És d’esperar l’oposició dels simpatitzants de les dictadures (amb els eslògans enganyosos de sempre: “no a l’OTAN” i “no a la guerra”, jo tampoc no vull la guerra!), el més alarmant és que els que sostenen Sánchez en el Govern siguin aquests mateixos i, el més perillós, que alguns formin part del mateix Govern.
La història es repeteix: com Filip, també Putin té aliats dins d’Europa que sabotegen el suport a Ucraïna
Filip tenia infiltrats a Atenes, com Putin té els seus. A l’ Atenes del segle IV a.C., polítics com Eubul, Filòcrates i, sobretot, Èsquines atacaven qualsevol intent d’enfortir l’exèrcit atenès i promovien la submissió a Filip II de Macedònia. Després es va saber que molts rebien suborns del tirà.
La història es repeteix. De la mateixa manera que Filip pagava a partits a Atenes per frenar la reacció, també Putin té aliats dins d’Europa que sabotegen el suport a Ucraïna i s’oposen a l’augment de la nostra despesa en seguretat, que és l’única manera de protegir la llibertat i la nostra economia.
No van fer cas a Demòstenes. Al 338 a.C. es va produir la batalla de Queronea amb la derrota dels atenesos i el final de la democràcia grega.
Segles després, al IV d.C., l’autor llatí Vegeci va deixar escrit: “Si vis pacem, para bellum” (si vols la pau, prepara la guerra). Aquest principi continua sent clau en política internacional i defensa: un país que no inverteix en la seva seguretat es torna vulnerable a agressions externes. Dit d’una altra manera: paga’t l’exèrcit si vols la pau.