Amb el seu emblemàtic somriure i uns ulls blaus hipnòtics, ara emmarcats per les línies del temps, i a joc amb una jaqueta d’ant dissenyada per ella mateixa, Leslie Lawson ( Twiggy) es presentava ahir als mitjans, un a un, a l’hotel Seventy de Barcelona. L’acompanyava Sadie Frost, directora del nou documental que s’endinsa en la vida d’aquesta icona de la moda i amb què el festival Moritz Feed Dog inaugura aquesta setmana la seva novena edició. Juntes es van embarcar en un viatge en el temps i una reflexió sobre com ha canviat la percepció de la bellesa des que una jove Twiggy ballava davant la càmera amb la seva cara pueril i la seva fina figura. “Era molt jove quan vaig començar en això, tenia setze anys. Em criticaven per estar prima, però jo simplement era així, i les models i actrius d’aquella època, també. Recordo anar a una botiga a Los Angeles, el 1971, on tenien vestits diminuts que havien fet servir actrius dels anys trenta. Em vaig sentir com si hagués mort i fos al cel. En vaig comprar alguns, els que em cabien. Ara no m’hi puc ficar”, va explicar la model entre rialles.
Sota el títol Twiggy , Frost i Lawson –juntament amb figures com Stella McCartney, Suzy Menkes i actors com Dustin Hoffman– revisiten els frenètics anys seixanta, els moments àlgids de la carrera de la britànica i les seves experiències més traumàtiques. “Sens dubte, del que estic més orgullosa és d’actuar a Broadway. Recordo que Tommy Tune em va trucar i em va dir que es tractava d’actuar en directe i li vaig dir: ‘ja saps que no puc fer això’ i ell em va contestar: ‘la paraula no no existeix, fes les maletes i vine a Nova York’. Estava molt espantada, però vaig treballar molt i vam passar divuit mesos a Broadway. Va ser una cosa molt important per a mi perquè vaig superar la por de sortir en directe davant del públic”, va explicar, emocionada. Entre els seus relats més dolços també n’hi ha alguns d’agres, com ara la polèmica entrevista en què Woody Allen la va voler deixar en evidència perquè no sabia el nom de cap filòsof. Anys després, la influent model l’ha aconseguit capgirar. “Mirant cap enrere, crec que vaig ser bastant forta i que, malgrat que estava avergonyida i que ell (Allen) no em va ajudar, ara veig que li vaig respondre d’una manera intel·ligent”. “No ho sé, quin és el teu preferit?”, va etzibar al cineasta. Frost afegia: “Hi ha tanta gent que et vol fer sentir que no vals prou, especialment si ets una dona jove. Com va respondre Twiggy, el fet de no quedar-se paralitzada, encara que estigués terroritzada, demostra que ella té aquell instint de supervivència”.
Lluny de quedar-se ancorada en el passat, Lawson celebra la seva vida i trajectòria. Una carrera d’èxits que encara avui, als 75 anys, continua en alça. “No em passo la vida pensant en els anys seixanta. Visc una vida molt feliç: estic casada, tinc una filla, nets i molts projectes en què treballo. El cert és que no he analitzat mai el que em va passar, em vaig
quedar tan sorpresa com els altres. Un dia anava a l’ escola i, al cap de tres mesos, estava fent de model a ʲí. Penso que, en la vida, cal arriscar-se. No rebutgis mai res. Intenta-ho”, va sentenciar l’artista.