bet365

Amistat, amor i pèrdua

Durant gairebé un mes al Teatre Lliure s’hi ha representat ’hèԳ de Matthew López, inspirada en la novel·la Howards End d’E.M. Foster. Es tracta d’una obra important. No només per la durada: sis hores dividides en dues parts, que es podien veure per separat els dies feiners i seguides els caps de setmana. Com qui diumenge a la tarda fa una marató de sèrie amb crispetes al sofà de casa, te’n vas cap a la sala de Montjuïc i veus la funció, pares per sopar una mica i continues veient la funció.

undefined

Marta Mas

Una obra important pels temes que tracta: qui són els que han vingut abans que nosaltres, quina herència ens deixen, què n’hem après. Al principi, el mateix Foster pregunta a un dels joves de què va la història que vol escriure. “De mi. Dels meus amics. Dels homes que he estimat. I dels que he perdut”. I Foster li respon: “Déu-n’hi-do! Amistat, amor i pèrdua”.

Una obra important pels actors que el director Josep Maria Mestres ha aplegat dalt de l’escenari. Al costat de l’energia, l’encant, l’entusiasme i el talent de Carlos Cuevas i Albert Salazar, de l’impecable Abel Folk (amb una rèplica que és un dard dels que fan mal: “No hi ha gais de la meva edat”) i fins a deu intèrprets més, destaca una llum sobrenatural: Carles Martínez. Si el seu nom no us diu res, googlegeu-lo i direu: Ah, sí que l’he vist, i tant. Jo el vaig descobrir el 2002, també al Lliure, a Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac, una peça surrealista on, tan llarg com és, Martínez feia­ de nen de nou anys, amb els seus pantalons curts. I tota l’estona hi veies un nen. Senties un nen.

A '’hèԳ' Carles Martínez interpreta en Walter, algú que ha viscut des de dins la plaga de la sida

A ’hèԳ Carles Martínez interpreta en Walter, algú que ha viscut des de dins la plaga de la sida. També encarna en Morgan, l’esperit d’E.M. Foster, fent la filigrana de desdoblar-se en el professor d’escriptura dels joves, amb salt temporal inclòs. És un actor de gest precís. Quan l’acció no se centra pròpiament en ell, Martínez sempre està en tensió, seguint els altres personatges, escoltant-los, interactuant-hi amb tot el cos, a punt per entrar amb fina exactitud. Diries que hi ha un focus només per a ell, que l’il·lumina tothora, i això fa que, per molt emotiva, graciosa o plena de sentit que sigui l’escena en què ell no participa, no puguis evitar desviar la mirada cap a ell, cap a la seva llum.

Lee también

La droga dels catalans

Gemma Sardà
Amistat, amor i pèrdua

Encenc una espelmeta i hi poso tota la fe perquè es reposi l’obra. Per als que no l’han vista. Que es faci la màgia i es coordinin les agendes de tot l’equip. Mentrestant podem seguir l’exemple de la noia que a la mitja part seia a terra al vestíbul del teatre, clavava queixalada a l’entrepà i llegia ’hèԳ, publicada per Teatre Lliure/Comanegra, en traducció de Joan Sellent.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...