Acostumo a llegir els comentaris als meus articles. M鈥檌nteressa saber qu猫 opinen les persones a qui m鈥檃dre莽o; m鈥檃grada pensar que el que escric est脿 obert al di脿leg, encara que, per falta de temps, no contesti gaireb茅 mai. Per貌 avui s铆 que vull respondre, des d鈥檃qu铆, al que alg煤 va escriure sobre l鈥檃rticle de la setmana passada: 鈥淧la: lli莽ons i decepcions鈥� (13/III/2025). Jo hi lamentava el que vaig qualificar d鈥欌�渆sborrar les dones鈥�: que Pla, a la seva obra, no parl茅s mai d鈥橝di Enberg, la seva parella, o que les seixanta figures catalanes que va retratar per configurar una genealogia de la nostra cultura (la s猫rie Homenots) fossin totes masculines. 鈥淧la no va viure l鈥檃ny 2000鈥�, em va replicar un lector o lectora an貌nim, afegint: 鈥淣ing煤 normal en aquell moment no hauria fet cap altra cosa鈥�.
听听
脡s una idea que fa anys, d猫cades, que sento. 脡s falsa. Com ho s茅? Per una constataci贸 molt simple. Quan, en la meva joventut, als anys vuitanta, alg煤 assenyalava el masclisme (o racisme o el que fos) d鈥檜na obra de, diguem, 1940, la resposta era autom脿tica: 鈥溍塻 que, en aquell moment, aix貌 era el normal!鈥�. Jo tamb茅 m鈥檋o pensava. Fins que vaig observar que, el 2025, a l鈥檃ssenyalar el masclisme d鈥檜na obra de, diguem, 1980, la resposta 茅s... endevineu-ho. Bingo: 鈥溍塻 que, en aquell moment, aix貌 era el normal!鈥�.
Tendim a veure el passat (猫poca que compr猫n des del neol铆tic fins abans-d鈥檃hir, sense variacions ressenyables) com un per铆ode uniformement obscurantista, en el qual tothom era igual de masclista, racista, etc猫tera, fins que un bon dia i per art de m脿gia 鈥搉ing煤 no ho va anticipar, ning煤 no va lluitar contra ning煤 per aix貌鈥� es va girar com una mitja i es va convertir en el feli莽 progressisme present. Com si Pla (nascut el 1897) no hagu茅s estat contemporani d鈥橢milia Pardo Baz谩n (1851), Caterina Albert (1869), Carmen de Burgos (1867) o Merc猫 Rodoreda (1908), que tenien i van expressar opinions molt diferents de les seves pel que fa a les dones. Que potser eren anormals颅?
Lee tambi茅nPla: lli莽ons i decepcions
No es tracta de condemnar ning煤. L鈥檈status de Pla com a grand铆ssim escriptor (a mi m鈥檈ncanta) no es discuteix. Per貌 l鈥檃dmiraci贸, el respecte, la comprensi贸 del moment hist貌ric no han d鈥檌mpedir-nos la cr铆tica. Entre les diferents opcions pol铆tiques i ideol貌giques del seu temps, Pla va triar. Va triar donar suport al r猫gim franquista (d鈥檃ltres es van exiliar). Va triar lluitar per la recuperaci贸 de la cultura catalana (d鈥檃ltres no ho van fer). Va triar silenciar la contribuci贸 cultural de les dones (que altres dones reivindicaven). I tenim dret a opinar sobre aix貌.