Crec que el millor elogi que es pot fer d鈥檃questa bella traducci贸 de Pere Llu铆s Font (Pujalt, 1934; recent Premi d鈥橦onor de les Lletres Catalanes) dels tres poemes m铆stics d鈥欌�渆l m茅s sant dels poetes i el m茅s poeta dels sants鈥� 鈥�C脿ntic espiritual, Nit obscura i Flama d鈥檃mor viva鈥� 茅s que, en catal脿, Joan de la Creu ens recorda, fidelment i commovedora, Juan de la Cruz en castell脿. Font ha acomplert una feina d鈥檃colliment plena. I, b茅 que la de March i la de Cervantes s贸n lleng眉es de so i ritme diferents, el traductor ha sabut donar un equivalent catal脿 molt just a les memorables silves del poeta castell脿.
Quina vida tan trafegosa, la de Juan de Yepes, conegut i reconegut amb el nom de Juan de la Cruz (Fontiveros, 1542-脷beda, 1591), un nom que, at猫s que forma part inextricable de la hist貌ria hisp脿nica i europea, ens anostrem com a Joan de la Creu. Va viure encara no cinquanta anys 鈥搑epartits entre la Castella natal i l鈥橝ndalusia d鈥檃dopci贸鈥�, per貌 va con猫ixer la ira d鈥檃lguns coetanis seus (principalment, la dels carmelites cal莽ats) i va patir els rigors de la pres贸 (se鈥檔 va escapar, novel路lescament, despenjant-se per una finestra amb una corda feta de parracs de manta nuats). Va morir per un proc茅s gangren贸s, i el seu cad脿ver fou mutilat, m茅s d鈥檜na vegada, per cercadors de rel铆quies. Com Llull, no es consider脿 mai un poeta, ni un escriptor, sin贸 un religi贸s. Explica Font que la m铆stica santjoanista 茅s la coneguda com a nupcial, en oposici贸 a l鈥檈ssencial o de fusi贸. Els poemes tradu茂ts mantenen no foses, per entendre鈥檔s, les dues inst脿ncies narratives, amat貌ries: l鈥檈sp貌s i l鈥檈sposa.
El traductor ha sabut donar un equivalent catal脿 molt just a les memorables silves del poeta castell脿
I quina hist貌ria d鈥檃mor, la d鈥檃quests versos, la pot猫ncia dels quals depassa el conf铆 m铆stic (ho fan talment, per citar dos exemples encara m茅s pr貌xims, el Llibre d鈥檃mic e amat, de Ramon Llull, i el Llibre d鈥檃mic, de Joan Vinyoli, que, per cert, va citar en poesies pr貌pies almenys dos cops versos d鈥檃quests poemes de Joan de la Creu)! L鈥檃ctitud de l鈥檃mant lliurat enterament a l鈥檃mat 鈥搊 la de l鈥檈sposa oferta a l鈥檈sp貌s鈥� crec que es resumeix molt b茅 en aquest vers: 鈥渆ntrem encara m茅s en l鈥檈spessura鈥�. I aquests dos altres, meravellosos, tan coneguts: 鈥渓a m煤sica callada, / la soledat sonora鈥� donen compte del marc espiritual en qu猫 t茅 lloc una experi猫ncia transcendental, per貌 que 茅s descrita amb una sensualitat fervorosa (el C脿ntic dels c脿ntics b铆blic i la m铆stica suf铆, com remarca Font, hi ressonen pertot). L鈥檈sposa cerca l鈥檈sp貌s. Qui la veu, li鈥檔 dona noves. El poeta sant ja ens havia advertit que el patiment d鈥檃mor 鈥撯��la dolencia de amor鈥濃�� 鈥渘o es cura / si no 茅s amb la pres猫ncia i figura鈥� (aquests, per cert, s贸n dos dels versos que es fa seus Vinyoli). L鈥檈sposa no vol sentir noves de l鈥檈sp貌s (vol posseir-lo), i molts passants sembla que vulguin regalar-n鈥檋i: 鈥渋 em deixa agonitzant / un no s茅 qu猫 que es queden quequejant鈥� (aquest darrer vers 茅s una de les moltes felices consecucions de la traducci贸 fontiana). Un sol cabell serveix per deixar ferit d鈥檃mor l鈥檈sp貌s. Junts, els dos enamorats gustaran 鈥渆l most de les magranes鈥�. Al capdavall, com afirma l鈥檈sposa, 鈥渆stimar 茅s el meu 煤nic exercici鈥�. Compartim-lo, doncs, en la m煤sica callada de la lectura.
Joan de la Creu
Poemes听essencials
Traducci贸 i edici贸 de Pere Llu铆s Font.
Fragmenta.听158 p脿gines.听18,50 euros