bet365

Girar el mitjó

辱Ծó

Girar el mitjó
Iván Redondo
wires-import

El cant del cigne del vell bipartidisme va tenir lloc el 2 de setembre del 2011, amb la votació al Congrés de la modificació de l’article 135 de la Constitució. Aquella fita parlamentària va tenir el vot favorable de 316 diputats i només 5 vots en contra. Recordem que el PSOE ja patia electoralment des del maig del 2010, quan, després de la trucada d’ Obama , el president Zapatero no va tenir més remei que devaluar per la via dels fets l’economia espanyola per intentar-la estabilitzar. Llavors, la part més jove de l’electorat d’esquerres es va desmobilitzar i el bipartidisme va començar a fer aigües; tant és així que als següents comicis només en podia guanyar un, com va passar: el PP. El setembre del 2011, per tant, amb més del 90% de ses senyories a favor, el Congrés va assumir, a més, l’estabilitat pressupostària i el pagament del deute com a regla d’or constitucional per a la gestió del futur de les generacions més joves. Va bé aquest exercici de memòria ara que, quinze anys després, el Bundestag alemany ha aprovat una modificació constitucional semblant, però per trencar la regla d’or i, d’aquesta manera, poder-se endeutar en més de 500.000 milions d’euros en infraestructures, transició energètica i defensa.

Girar el mitjó en tan sols una generació. Del rigorisme luterà de Merkel als renovats aires catòlics de Merz per fer front als nous conversos americans i als peons de l’AfD. Aquesta austeritat va tenir un impacte electoral als països endeutats del sud de la UE: Syriza a Grècia, l’M5S a Itàlia o Podem a Espanya. La política va canviar, fins al punt que Tsipras va ser el primer ministre grec, i Conte , de l’M5S, el premier italià. Aquella Europa i Espanya ja no existeixen. Llavors, la suma del PP i PSOE era del 85% dels vots i avui, segons l’últim CIS, no seria més del 63%, de manera que la reforma constitucional de l’article 135 avui seria impossible i, a més, ningú no la demanaria. El món es mou als nostres peus, i girar el mitjó demostra que la reforma de l’article 135 com a concepte polític, sense referèndum, va ser un error.

Zapatero va caure per una política que els alemanys li van imposar i avui en reneguen

Alemanya està decidida a moure peça perquè la disrupció política que llavors va provocar el seu rigorisme a tercers països, ras i curt, avui la té dins de casa, com el retrocés d’un bumerang. El seu lloc al món es pot veure alterat si no pren decisions estratègiques i això de l’AfD és un símptoma del que vindrà si no atalla el repte de l’energia i l’habitatge, a més de l’autonomia estratègica i el lideratge a la UE. L’austeritat avui no li garanteix el seu lloc al món. Hi haurà deute, reindustrialització i despesa en defensa i transició ecològica, ja no per al futur d’Europa, sinó perquè el nord-americà Vance i el rus Duguin , el primer convers, el segon mil·lenarista ortodox, no se surtin amb la seva i redueixin Alemanya a la mínima expressió en la seva concepció d’àrees d’influència.

Als conversos i autoritats se’ls fa front donant futur a les següents generacions. El rigorisme ja no serveix per explicar aquest nou món i per això som on som a Espanya, on la vigència de l’article 135 –aprovat amb aromes de gran coalició el 2011– també ens explica el bloqueig en què està el nostre país. El principal problema per als espanyols és l’habitatge, avui com quan es va aprovar aquest precepte constitucional del 135, sense que el sistema hagi recuperat prestigi ni operat els canvis institucionals per integrar a les generacions més joves en el projecte de convivència i futur. Les conseqüències de l’austeritat, la covid i la guerra d’ Ucraïna han girat el mitjó. Zapatero va caure per una política que els alemanys li van imposar i avui en reneguen. Avui la seva caiguda mereix una reflexió. Espanya, com la resta d’Europa, necessita donar seguretat i seguretats als seus i el “rearmament” és senzillament això: protegir un estil de vida il·lusionant i una manera de ser al món amb valors democràtics. A Alemanya el que semblava impossible avui ja no ho és. Aquí passarà el mateix. Girarem el mitjó.

Internacional Socialista Pedro Sanchez Jose Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapateroamb Pedro Sánchez

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...