El deteriorament de la conversa p煤blica i la banalitat del llenguatge pol铆tic s贸n dos greus problemes per a la cultura democr脿tica. La pol铆tica ha deixat de ser admirable en l鈥櫭簊 de l鈥檕rat貌ria, de la ret貌rica, de l鈥檃rgumentaci贸. Al contrari, aguditzat 鈥揳 m茅s鈥� per la propensi贸 al llenguatge vulgar, barroer i brutal. Aquest desprestigi acumulat genera en la ciutadania una profunda desconfian莽a. Sense paraules 鈥揵oniques, justes, profundes鈥�, el terra s鈥檕bre als nostres peus.
听 听
Al llibre de Tony Judt El refugi de la mem貌ria, l鈥檃utor ens recorda que 鈥渆n la pol铆tica i la llengua anglesa, George Orwell reprenia els seus contemporanis per emprar el llenguatge per desconcertar m茅s que per informar. La seva cr铆tica estava dirigida a la mala fe: la gent escrivia pobrament perqu猫 estava intentant dir una cosa poc clara, quan no mentint deliberadament. A mi em sembla que el nostre problema 茅s diferent. La prosa de molt baixa qualitat avui 茅s indicativa d鈥檌nseguretat intel路lectual: parlem i escrivim malament perqu猫 no ens sentim segurs del que pensem i ens resistim a afirmar-ho d鈥檜na manera inequ铆voca鈥�.
Recuperar la pol铆tica no ser脿 possible sense les paraules. S贸n les diposit脿颅ries del pensament, el vehicle de la mem貌ria, el pont cap als altres. Les paraules pol铆tiques han d鈥檈ducar c铆vicament, augmentar el nivell de coneixement i de certeses compartides, posar la dada i el fet al lloc de comandament. 脡s a dir, combatre la ignor脿ncia col路lectiva amb la veritat i el sentit. Una societat ignorant 茅s una societat manipulable i vulnerable.
S'ha de听combatre la ignor脿ncia col路lectiva amb la veritat i el sentit
Al llibre La ignor脿ncia de Peter Burke, l鈥檃utor comparteix les conseq眉猫ncies m茅s rellevants derivades del no saber, o, per ser precisos, del saber erroni, en diferents 脿mbits i al llarg dels 煤ltims 500 anys. I afirma: 鈥淓l pitjor 茅s no saber que no se sap鈥�. Estem a prop de la pitjor de les ignor脿n颅cies: la ignor脿ncia arrogant, la pedant, la que voreja l鈥檈stult铆cia m茅s tanoca. La que no nom茅s desconeix, sin贸 que menysprea el coneixement. La que substitueix l鈥檃rgument per la burla i l鈥檈vid猫ncia per la consigna. La que crida m茅s fort com menys en sap. Aquesta ignor脿ncia 茅s profundament perillosa perqu猫 es disfressa de seguretat i s鈥檌mposa amb sup猫rbia.
Lee tambi茅nObesitat intel路lectual
La pol铆tica ha de tornar a utilitzar el llenguatge amb vocaci贸 pedag貌gica, educativa. Sembla una quimera, per貌 茅s el m茅s radical i revolucionari en temps de mentides disfressades i pura banalitat. Recuperar el poder formatiu del llenguatge no 茅s nom茅s una tasca est猫tica o intel路lectual, 茅s una urg猫ncia 猫tica i democr脿tica. Les paraules poden ser consol o consigna, refugi o horitz贸. S贸n l鈥� eco de les nostres conviccions i el vehicle dels nostres compromisos. No s贸n simples eines, s贸n la nostra manera de ser i actuar al m贸n. Amb cadascuna, triem, decidim. S贸n empremtes, mem貌ria, promesa... Davant el soroll, claredat. Davant l鈥檕di, intel路lig猫ncia. Davant la banalitat, paraules que ofereixin direcci贸 i sentit.