La capella de la torre Girona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja no acull “el supercomputador més bonic del món”, un títol que es va guanyar més d’una vegada la primera versió del MareNostrum. Aquella màquina, instal·lada el 2004, va fascinar tant experts com profans. A uns, per la seva concepció i prestacions. A d’altres, per l’excepcional marc en què es va situar. Al cap d’un any, es va crear el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació ( BSC-CNS), que avui fa 20 anys. L’última generació del supercomputador, el MareNostrum 5, s’allotja al modern edifici seu del centre, unit per una passarel·la a l’oratori dessacralitzat.
Emulant Fa vint anys que tinc vint anys , la cançó que Joan Manuel Serrat va escriure 20 anys després del seu Ara que tinc vint anys , el director del BSC, Mateo Valero, recorda que el germen d’aquesta institució va ser una entitat creada fa 40 anys, el Centre Europeu de Paral·lelisme Barcelona ( CEPBA), que el 2000 es va unir a IBM al Centre d’ Investigació CEPBA-IBM ( CIRI).
El primer MareNostrum va ser construït per la multinacional de la informàtica per primera vegada amb processadors commodity : els mateixos PowerPC que utilitzaven els ordinadors d’Apple.
Amb el MareNostrum com el supercomputador més potent d’Europa ja instal·lat a la capella, el primer d’abril del 2005 es va formar un consorci per a la creació del BSC-CNS, amb la participació del Govern espanyol (60%), la Generalitat de Catalunya (30%) i la UPC (10%).
El BSC va començar a operar amb 67 treballadors. Avui en té més de 1.250, dels quals més d’un miler són investigadors. Això va ser sempre una idea diferencial del BSC respecte a altres centres de supercomputació mundials.
Mateo Valero diu que “ja no hi ha centres de supercomputació; hi ha centres d’IA”
A la seu del MareNostrum s’hi fa ciència cada dia. El centre, que col·labora amb nombroses iniciatives públiques i privades, té quatre àrees d’investigació: ciències de la vida, ciències de la Terra, enginyeria i aplicacions computacionals, tot i que ja treballa també en el desenvolupament d’un departament d’humanitats i ciències socials, disciplines que fins no fa gaire temps tenien difícil encaix en un supercomputador, malgrat que l’era dels conjunts massius de dades ha canviat aquesta perspectiva.
“Quan vam crear el CEPBA
–relata Mateo Valero–, ningú no pensava que un dia tindríem el BSC. Un cop va arribar el BSC, ningú no pensava, i jo menys que ningú, que hauríem arribat a aquest nivell internacional”. Entre les principals raons d’aquell èxit, el director del centre esmenta el suport i la col·laboració institucional, que no s’ha ressentit ni tan sols en els moments més tensos: “ Sense el suport total que ens han donat a cada moment seria molt difícil fer res”, sosté. “La segona raó –afegeix– és que som un punt de trobada entre la ciència i la societat. Aquí la gent fa coses que interessen a empreses i a administracions, i els investigadors obtenen diners que es fan servir per contractar més gent”.
El tercer factor es diu Europa. La majoria dels fons que rep avui el BSC-CNS procedeixen de la Comissió Europea, molt implicada a aconseguir una sobirania tecnològica capdavantera respecte a la competència dels Estats Units i de la Xina en camps com el disseny de xips, la intel·ligència artificial i la computació quàntica.
Sergi Girona, director d’operacions del BSC i responsable dels sistemes de tecnologia (CIO), és l’artífex que ha pilotat, entre altres coses, el disseny de les cinc generacions del MareNostrum. “Al CEPBA érem un centre d’investigació dins de la universitat, i el que es va crear amb el BSC és un centre nacional per ser un dels centres europeus i un dels centres mundials de
supercomputació. Aquest va
ser el salt que es va fer el 2005”, explica.
El BSC és al darrere de moltes investigacions –més de 440 projectes científics i 484 articles publicats en revistes internacionals durant el 2024–. Entre el seu important llegat, hi ha des d’eines de supercomputació fins al millor software per simular avions en vol. El 2006 va desenvolupar un important software de detecció de jaciments petrolífers. Els seus èxits són incomptables en disciplines com la medicina i predicció de clima. A les seves dependències hi han nascut fins ara 13 empreses ( spin- offs ).
Un centre que va néixer amb 67 treballadors avui en té més de 1.250, un miler dels quals són investigadors
I el futur apareix accelerat per la IA. “Ja no hi ha centres de supercomputació–observa Valero–, hi ha centres d’intel·ligència artificial on, aquells que tenen màquines molt potents, poden fer coses que d’altres no”. El BSC és a primera línia de la graella de sortida.