Un dia, passejant per un mercat ambulant, Enric Miralles (1955-2000) va comprar una samarreta d鈥檃legres colors per a la seva dona, Benedetta Tagliabue. Les tonalitats d鈥檃quella pe莽a van inspirar el sostre del mercat de Santa Caterina, al centre de Barcelona. Una teulada que, ara, 茅s un dels emblemes de la ciutat.
鈥淢iralles incorporava a la seva feina coses que passaven a l鈥檃tzar, modificava les seves idees i els seus processos per una cosa que sentia en una conversa o per un error que transformava en art鈥�, explica en una conversa amb bet365赔率 Maria Mauti, directora del documental Miralles , que es va estrenar al festival de M脿laga.
Miralles va treballar colze a colze amb les seves dues dones, primer amb Carme Pin贸s i, despr茅s, amb Benedetta Tagliabue
Mauti recorre a la pel路l铆cula la vida i l鈥檕bra del genial arquitecte, mort prematurament als 45 anys el 2000 a causa d鈥檜n tumor cerebral. Vida i obra que van estar 铆ntimament lligades a les seves don es. 鈥淰a treballar, en una primera etapa, amb la seva dona, Carme Pin贸s, amb qui va construir els centres socials d鈥� Hostalets i la Mina i el cementiri d鈥橧gualada, la seva obra mestra. Amb Pin贸s, Miralles tocava de peus a terra鈥�.
L鈥檃rquitecte va passar, despr茅s, una etapa en solitud, per貌 鈥渟empre disposat a escoltar al seu voltant, depenia molt de les seves companyes per treballar鈥�. Despr茅s d鈥檃quell imp脿s, va arribar la Benedetta, 鈥渓a vitalitat i alegria de la qual es van incorporar al proc茅s creatiu de Miralles鈥�, relata Mauti. Amb la seva segona dona, Miralles va rehabilitar el
mercat de Santa Caterina i va construir l鈥檈difici de Gas Natural de Barcelona i el controvertit Parlament d鈥� Esc貌cia.
A Mauti, que va con猫ixer l鈥檕bra de Miralles per casualitat, la va enamorar 鈥渓a personalitat de la seva veu est猫tica鈥�. 鈥淛o estava submergida en una investigaci贸 sobre el poder cinematogr脿fic de l鈥檃rquitectura i vaig saber que Miralles havia de ser el protagonista de la meva nova pel路l铆cula鈥�, explica la realitzadora, que tamb茅 茅s professora d鈥檃rquitectura i cinema a Eli颅sava i Estab.
A Mauti, la va impactar l鈥檕bra de Miralles, per貌 tamb茅 va saber de
seguida que la seva vida i la seva
prematura mort tenien un enorme potencial cinematogr脿fic. 鈥淎 Miralles, li van detectar un tumor al cervell. Aix貌, fa 25 anys, era com una condemna a mort. El proc茅s va ser molt r脿pid i 茅s molt possible que aquella acceleraci贸 obe铆s al fet que Miralles era un home famolenc de coneixement, un artista vora莽 amb infinitat de referents鈥�, assenyala la documentalista.
Enric i Benedetta, pares dels petits Caterina i Dom猫nec, van anar a Houston amb l鈥檈speran莽a de tro颅bar-hi un tractament m猫dic efectiu. All脿, i malgrat la malaltia, Miralles no podia deixar de mirar, d鈥檃prendre. Va veure un edifici revestit amb uns inusuals vidres que produ茂en
reflexos. Es va assabentar que aquell efecte es produ茂a per un error en els materials utilitzats i va saber que tamb茅 volia cometre aquell error per il路luminar el seu seg眉ent pro颅jecte, l鈥檈difici de Gas Natural de
Barcelona.
鈥淰a continuar treballant i dibuixant fins a l鈥櫭簂tim moment鈥�. Va morir molt jove, per貌 ja havia rebut alguns del premis d鈥檃rquitectura m茅s importants, com el Lle贸 d鈥� Or de la Biennal de Ven猫cia el 1996. Tamb茅 va ser professor convidat a Harvard i un artista conegut i reconegut a mig m贸n. 鈥� Mira颅lles va ser un per颅sonatge molt potent, un arquitecte inesperat i un home amb una biografia incre茂ble, que va morir molt jove i va ser enterrat al cementiri d鈥橧gualada, a la seva pr貌pia obra mestra鈥�, acaba Mauti.
