Inka Martí, ramadera i editora, ha après a conviure amb el llop des que el carnívor va aparèixer a la seva finca el 2017, dos anys després de fer-se càrrec (juntament amb el seu espòs, Jacobo Siruela) d'una propietat de 4.000 ha a Larrodrigo i Pedraza de Alba (Salamanca). El 2019, a només deu minuts de l'habitatge, va gravar amb cambra el primer naixement d'un llobató. La sorpresa va ser majúscula, doncs al sud de Duero el llop és escàs i es troba protegit.
Els ramaders i els habitants del poble es van espantar; i ella mateixa, segons confessa, tampoc no sabia què fer.
Les seves ovelles van patir atacs del llop. Van ser moments de “pena i estupor”. Balanç terrible. Tenia 1.500 ovelles, de les quals unes 300 van morir per atac de llop. I, a més, 500 ovelles més “van desaparèixer” perquè hi va haver els qui van aprofitar la circumstància per robar les ovelles.
Ningú no encertava a informar-lo amb claredat com protegir les ovelles. Fins i tot que diversos experts li van donar una solució senzilla, efectiva i definitiva.
“Comencem a tancar a les ovelles en una nau, en lloc de deixar-les al ras de nit, i busquem dos mastins adults de la Serra de la Serp a Zamora” (on ramaders i pastors no han perdut la saviesa ancestral per conviure amb els lobos).
Tot i això, la irrupció del llop al sud del Duero i la falta de pastors el va fer pagar un peatge molt car. Va pagar la inexperiència per no haver tancat les ovelles de nit.
Davant la falta de pastors va decidir reduir la cabana d'oví a 100 mares.
Romeo i els atacs d'un llop solitari
“Els atacs els produïa un llop solitari, que anomenem Romeo, un mascle reproductor coix i sense ramat, i que, al no poder accedir de manera habitual al seu aliment, es va veure forçat a buscar el menjar en zona d'extrem perill”, explica la ramadera.
“El ésser humà és l'únic depredador del lobo, perquè té des de rifles que disparen a més de 500 metres visors tèrmics nocturns”, explica.
L'activitat es va centrar en el bestiar boví, una cabana de 1.500 animals que es mouen per 50 camps closos diferents de més de 100 ha en un règim de semillibertat en un espai forestal amb llops. Tres texans i dos peons l'ajuden.
L'experiència de viure envoltada de llops va despertar en ella la necessitat d'haver de comprendre tot el que envolta el llop.

Atalaiant la finca El Hoyo de los Lobos
Tota una immersió en el coneixement de l'l'home i el llop
Va aprendre a rastrejar el pas del carnívor, a localitzar les seves empremtes, a reconèixer els seus senders i a interpretar les necròpsies que realitzen els guardes i agents rurals si la mort d'un vedell es deu al llop o són baixes per mort natural rematades per carronyaires (gossos, senglars...)
I en tot aquella ànsia per conèixer tenia molt a veure el mític Félix Rodríguez de la Fuente, els programes del qual a la tele van estar a punt de portar-lo a estudiar biologia abans d'inclinar-se pel periodisme.
I sempre li persegueix aquesta pregunta: “per què a Europa ens posa tan nerviosos uns quants centenars de llops quan a la resta del planeta convivien amb grans depredadors?”.
Tot això l'ha portat a entendre el paper d'aquest carnívor, símbol de la selecció natural. “El llop és el cirurgià dels ecosistemes, elimina els animals febles, especialment senglars, cabirols i cérvols. La seva funció és essencial per tenir un ecosistema sa i no tenir excés de senglars, per exemple”, explica Martí. Aquell control d'ungulats “ajuda, a més, els ramaders a erradicar malalties greus del bestiar com la tuberculosi”.
Ella diferencia clarament entre el caçador humà i el lobo: “L'humà busca el trofeu del senglar vell de grans ullals, mentre que el llop endrapa la presa fàcil: les cries de senglar”.
El 2021, els atacs de llop en una finca veïna on es crien toros braus van tornar en contra seu. “Van començar a dir que nosaltres havíem introduït al llop i que jo el criaba”.
De cop s'havia convertit en “la mare dels llops”.

AL COSTAT DE CASA. .Martí té registrats amb cambres trampa els llops que van criar a prop de la seva casa, com Uailo (“llop” en l'antic idioma celta), que és la parella de Romeo
La presència humana de vigilància
Estratègies per defensar el boví
Per evitar els atacs del llop a les seves vaques de raça autòctona, Martí recorre també a una estratègia “molt senzilla i antiga: el pasturatge, el que cridem en l'argot ramader, el maneig”. La ramadera reivindica “la presència humana constant”, ja que els llops tenen “un olfacte i un sisè sentit molt desenvolupat que fa que no acostin els humanos”.
No debades “els humans som l'únic predador del llop, i si alguna cosa té el llop és intel·ligència”.
“La presència d'un sol humà és suficient per dissuadir els llops. Cal controlar el bestiar cada dia”, insisteix.
Ella ha fet seva una opinió molt estesa des d'antigament segons la qual “si un pastor o un ramader pateixen un atac de llop és perquè no volen fer bé el seu trabajo”.
Ara -apunta, a més- abunden el que alguns criden “ramaders del bar o texà en xancletes”, pastors i ramaders que volen dirigir el bestiar a distància, proveïts, de wifi per haver d'acostar-se al bestiar només una vegada a la setmana. I té fotos d'alguns veïns d'aquest estil amb vaques mortes durant dies i ja momificades en els camps.
A més, ressalta la necessitat d'aplicar bones pràctiques, recuperar la cultura de la seguretat davant l'avenç del llop. La ramaderia Garci Grande, sense ajuts externs, va aconseguir construir una econòmica tanca electrificada de 10 km, molt ben planificada, la qual cosa li ha permès no tenir atacs des de fa quatre anys.
“Els ramaders i agricultors d'aquesta zona, juntament amb petits pobles de totes les mides, finques i granges grans i petits, ens hem hagut d'adaptar amb els nostres propis mitjans per conviure amb una família de cinc llops i hem hagut d'aprendre pel nostre compte, buscant informació, aplicant mètodes efectius i hem aconseguit la coexistència”, valora.
Tots ens hem hagut d'adaptar amb els nostres propis mitjans per conviure amb una família de cinc llops
“No hi pot haver invasió de llops”
Inka Martí coneix cada vegada millor el carnívor. Té registrats vídeos de la parella de llops que van criar a prop de la seva casa (Romeo i Uailo, nom que donaven al llop els antics celtes Vettones, habitants de la zona). El grup familiar del llop a la zona fluctua entre tres i cinc individus. “Cada família de llops -explica- necessita com a mínim 200 quilòmetres quadrats, la mida del doble d'una ciutat com Barcelona, on només pot viure una única família, que s'encarrega del control territorial. Per això, no hi pot haver invasió de lobos”.A els seus amics els ensenya vídeos de tres llops filmats banyant-se en una bassa, mentre les vaques es mostren curioses. “És bonic veure a través d'aquestes filmacions, que són alguna cosa així com un objectiu indiscret, la convivència dels animals sense presència humana”.
Els llops no són perillosos per a l'ésser humà
Ella considera que no queda més remei que “conviure” amb el llop. Els intents històrics d'acabar amb el llop han estat inútils a Europa, on la seva població ha crescut un 10% encara que a Espanya és molt estable.
“Van intentar matar-los; van intentar caçar-los amb ceps; van tractar caçar-los de forma il·legal amb visors nocturns i visors tèrmics. Van utilitzar preses per matar-los. Però ningú no ha pogut amb ells”, constata.
Però alhora, “els llops no són perillosos per a l'ésser humà”. No ataquen l'home, mentre que, en canvi, la caça sí que causa accidents fatals, afegeix.
Inka Martí es mostra molt crítica amb un reduït grup de ramaders que aireja les seves baixes de bestiar repetidament en la premsa local de Salamanca. Per a ella són, tot i això, “en general, persones que descuiden el bestiar”, que s'afanen més en voler cobrar les indemnitzacions pels atacs que en posar mesura de seguretat.

Inka Martí amb els seus mastnes
Contra l'ofensiva política
També creu que és “una pena” que el Congrés hagi decidit treure al llop de la llista d'espècies protegides al nord del Duero el que pot donar pas a la caça d'aquesta espècie.
Seria, a més, el pas previ a la possible futura extensió d'aquesta mesura a la resta d'Espanya (quan es modifiqui la directiva Hàbitats, que permetrà efectuar “controls” sobre aquest animal a tot Europa quan els estats vulguin).
“És una pena que no continuem en la línia positiva de protecció i aprenentatge de coexistència amb el llop”, se sincera, convençuda que els mateixos ramaders sortiran perdent si se suprimeixen els ajuts econòmics estatals a la coexistència (mastins, assetjats).
Tornaran els trofeus per matar al llop (6.000 euros), augura. I una cacera, de nou, inútil.
Per a ella, l'ofensiva política (del PP, Vox, Junts, PNB) a favor de caçar el llop és un intent de “desviar l'atenció davant els veritables problemes del camp”
“Els ramaders tenim problemes reals que ens afecten a tot Espanya. Estem en mans de mitjancers, amb preus sense fixar, dependents de l'especulació de la borsa, vivint en una constant incertesa a què s'afegeix la crisi climàtica. Agricultors i ramaders voldrien que se'ls escoltés de veritat...”, s'enrabia.
Caldo de cultiu per als furtius
El seu temor és que es creï un clima propici al furtivisme i a la caça il·legal, “el gran flagell del camp”. Ella mateixa pateix aquell problema a la seva pròpia finca i coneix fil per randa com es burlen de la llei. “s'acoquinen les preses salvatges per dirigir-les als llocs d'espera autoritzats; espanten els vedells, que se salten els límits; ens han robat en any i mig vedells per valor de 15.000 euros”, explica torrencial.
“Los franctiradors poden actuar de dia i de nit amb rifles que disparen a més de 500 metres de els afrontis, emboscats, amb visors tèrmics, visors nocturns, com si estiguéssim en una guerra. Desgraciadament, molts d'ells estan alcoholitzats o sota l'efecte de les drogues. Coneixem els furtius il·legals, amb nom i cognoms; ens han matat quatre mastins; l'últim va ser segrestat fa tres setmanes i morir a garrotades; a una altra mastina la van apuntar amb una ballesta i li van segar la medul·la amb un arpó fins a deixar-la invàlida i la vam haver d'aplicar a eutanàsia....”, relata com qui explica una pel·lícula de l'Oest amb caires de l'Espanya negra de Goya.
Per a ella, està clar. El llop no és el problema.
Canviar verins per Natura salvatge
“El pitjor és que aquests casos es repeteixen des de fa anys en algunes zones rurals, on l'enverinament o mort per tret de gossos és habitual i perpetrat per un grup molt reduït de gent que atemoreixen a la gran majoria d'habitants dels pobles”, continua.
El llop, tot i això, podria ser un gran atractiu per a la vida rural de l'Espanya abandonada. El turisme del llop, l'ós i el linx atreuen fotògrafs i amants de la natura de tot el planeta.
Una altra gran carta -explica- on les grans fortunes europees que busquen terres per dur a terme projectes de renaturalització. L'oest ibèric és admirat per la seva fauna natural i la seva bellesa espectacular.
No vol que aquell núvol negre de la matança de llops enfosqueixi les possibilitats de rellançar una terra marcada per la bellesa del salvatge.