bet365

El à Pedro Sánchez

辱Ծó

El à Pedro Sánchez
Ivan Redondo
wires-import

La paraula à té l’origen en el llatí decanus . Era la denominació que corresponia al membre més antic d’un grup, cos o junta. I en aquest món de déus forts, de poder dur en lloc de soft power , els degans tenen coses a dir. Avui, Emmanuel Macron és tècnicament el mandatari europeu amb més temps al càrrec. Des de maig del 2017 que és a la presidència de França. I el segon, sí, és Pedro Sánchez , des del juny del 2018. Macron és un ànec coix, que no pot ser reelegit. Per això també té encara més importància estratègica, si es pot, la sentència contra Marine Le Pen de la setmana passada, que havia estat la contrincant en segona volta contra Macron a les dues convocatòries del 2017 i el 2022. Els temps canvien i la política ha de canviar amb els temps.

Sánchez, amb aquesta retirada prevista de Macron, es queda oficialment com el à del col·legi de presidents i primers ministres de la UE i, potser, de les democràcies occidentals, amb la retirada recent del canadenc Justin ­Trudeau i sempre amb el permís de Donald Trump , que hi va ser el 2017 per anar-se’n el 2020 i tornar com va començar: sent el dolent d’aquest ­western.

No subestimeu aquesta interessant posició simbòlica en aquests temps; el à és el xèrif

Això és el que hi ha i el que han vist des de dijous a La Moncloa amb el pla de xoc davant els aranzels de Trump. Sánchez exercint de veterà a escala europea, mentre la dreta plural encara no ha esfullat la margarida a escala casolana davant els autoritaris. A qui fa costat el centre liberal espanyol? A Le Pen o a Merz, a Orbán o a Montenegro, a Trump o al bàndol contra Trump? Perquè no hi ha un Trump dolent i un Netanyahu o Milei bo. Davant aquesta indefinició, el à Sánchez avança: el de la covid, la guerra, ara els aranzels. No subestimeu aquesta interessant posició simbòlica en aquests temps de tanta por. El à és el xèrif.

La diagonal d’aquesta nova època que s’inicia serà autoritarisme versus democràcia. Així està gravat a foc a tots els frontispicis dels centres mundials de poder. L’eix de conflicte, o trinxera de campanya, serà aquest i cap altre durant els pròxims anys; a la UE, almenys fins a les presidencials franceses del 2027, que coincidiran en el temps amb la precampanya de municipals, autonòmiques i generals a Espanya. Gran combo, per tant, el que se’ns presenta al front occidental de la UE a dos anys vista, amb l’aperitiu aquest 18 de maig a la sempre atlàntica Portugal, on veurem si continuarà la mateixa GroKo tàcita o no, perquè altrament, fer dependre el govern lusità de Chega seria una victòria més, una altra més, en la llarga i sostinguda estratègia dels peons de Trump en aquesta banda de l’ Atlàntic.

El presidente del gobierno, Pedro Sánchez, acompañado por los miembros del Gobierno, durante la presentación del plan de contingencia del Ejecutivo ante los aranceles anunciados por Donald Trump este jueves en el Palacio de la Moncloa

Pedro Sánchez presentant el pla de xoc a la Moncloa dijous

Aquest és el signe dels temps, en què, per exemple, Meloni ha de fer funambulisme entre el seu origen –va emergir com a peó de Trump– i el seu futur –el reemplaçament de la dreta eterna a Itàlia, aquest país on el temps està suspès i l’ Església sempre té l’última paraula–. Meloni, de fet, ha criticat la decisió de la justícia francesa respecte a Le Pen, amb un “priva de representació milions de ciutadans”, que no és dir gaire. En canvi, Salvini, del grup Patriotes, el mateix que Abascal, ha estat més directe: “És una declaració de guerra de Brussel·les”. Meloni no pot anar tan lluny perquè és primera ministra i perquè piquem ferro fred; però Salvini, prorús, sí.

Veure el que els altres no volen veure o decideixen no veure és tasca del à. I aquí la batalla política que ve fusiona les coordenades locals amb les globals. Des d’aquestes bases, per ser molt à, Sánchez ho ha estat també fa uns dies arran del debat sobre la qualitat universitària. No es tracta de confrontar universitats públiques i privades ni les bones contra les dolentes. És un debat sobre què és una universitat i què no ho és. Aquest inconformisme actiu enfortirà a la llarga el à i les institucions, encara que es trepitgi l’ull de poll.

Vam dir que el silenci electoral es trencaria amb França 2027 i la sentència contra Le Pen ens explica que és una “convicta” de la mateixa manera que ho és Trump i que als seus electorats els és completament igual. Viuen en altres coordenades, reben la sentència com una agressió i tiren cap endavant. Es consolida, doncs, el “ futur terror” a l’altra banda del Pirineu, mentre s’acosta un nou à a l’horitzó d’aquest vell oest que és Europa. Aviat hi haurà un xèrif nou a la ciutat.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...