El 2 d’abril passat va ser anunciat per Trump com el “dia de l’alliberament”. En la seva composició mental, el paquet de tarifes duaneres imposat de manera generalitzada allibera els Estats Units d’un tracte injust per part de la resta del món. Un diagnòstic deformat que condueix a un tractament erroni. Suposadament els aranzels promouran la producció interior de béns que s’han estat important de la Xina i altres països, contribuint a finançar el pressupost federal i permetent la reducció dels impostos directes que ha promès.
La veritat és que, si bé és possible que es produeixin algunes decisions de relocalització, difícilment això hagi de produir la creació dels llocs de treball que es van perdre amb la desindustrialització. Aquella promesa que va alimentar el vot de l’empobrida classe mitjana blanca és una pura quimera, ja que les indústries que es puguin crear, de segur que estaran altament robotitzades i crearan poca ocupació. I els aranzels no seran suficients per compensar la baixada d’impostos planificada.

El que sí que és probable que es produeixi és un increment del malestar social. Ja en el seu primer mandat, la percepció que els Estats Units podien entrar en una dinàmica de guerra civil va augmentar exponencialment. La polarització augmentarà a mesura que les bases demòcrates vagin mobilitzant-se i part de l’electorat republicà s’adoni de l’engany que ha patit. Ja que l’únic resultat evident del conjunt de mesures programades serà un increment del preu de productes que fins ara s’han importat, donant lloc a un escenari d’inflació i estancament.
La virulenta reacció dels mercats va fer que set dies després anunciés una moratòria dels aranzels recíprocs. Pel que sembla, el comportament del mercat de deute – el més temible de tots – ha estat el que l’ha fet rectificar. Però manté el pols amb la Xina i de fet, ja amb els aranzels anunciats anteriorment, els Estats Units es troben en el nivell més alt des dels anys trenta. Ara s’obre un procés de negociacions bilaterals, però no sembla que es pugui articular un acord general constructiu.
A partir d’aquí podria ser que l’economia nord-americana reaccionés al caos provocat per la ruptura de la dinàmica globalitzadora adaptant-se amb la seva proverbial flexibilitat. Però veig més probable que s’accentuï el seu declivi competitiu i acceleri l’ascens de la Xina com a gran potència alternativa.
És probable que els aranzels accentuïn el declivi competitiu dels EUA i accelerin l’ascens de la Xina
En l’escenari positiu, el moviment MAGA es reforçaria i les pulsions autoritàries s’accentuarien. En el negatiu, creixerien el malestar social i la dinàmica caòtica.
En un cas i l’altre, la gran incògnita és si els contrapesos propis del sistema constitucional nord-americà funcionaran o seran insuficients per corregir la deriva tirànica del president. Ens trobem en l’època dels “homes forts”, que descriu Gideon Rachman al llibre The age of the strong man i Trump està seguint el manual elaborat per Putin i companyia.
És veritat que els Estats Units tenen una tradició democràtica de 250 anys que no tenen Rússia, Turquia ni Veneçuela. Disposa a més d’un sistema judicial independent i fins i tot d’un Tribunal Suprem que, malgrat ser majoritàriament conservador, no és probable que ratifiqui decisions clarament inconstitucionals. I és a més un Estat federal, on els governadors tenen importants parcel·les de poder, sent elegits democràticament.
Però Trump intentarà condicionar els processos electorals i combatrà els resultats si li són adversos com ja va fer el 2020. Farà el possible per sembrar el caos, ja que sembla que és on se sent a gust. I en l’àmbit econòmic pressionarà la Fed retallant la seva independència, la qual cosa generarà desconfiança en el dòlar com a moneda de reserva.
La democràcia ha resistit en països més inestables com el Brasil o Polònia i també pot resistir als Estats Units, però les accions del seu president aniran en contra del seu lema MAGA, debilitant el país i generant inestabilitat global. Ens endinsem en un món turbulent del qual emergiran guanyadors i perdedors. Europa podria ser dels primers si oposa racionalitat al caos, però ha de reaccionar amb fermesa i unitat.