bet365

Rearmament social

辱Ծó

Rearmament social
Ivan Redondo
wires-import

Absorts com estem encara en el consens liberal, en els seus conceptes i seguretats, en la globalització trencada, s’intenta explicar cada dia el que passa avui amb les eines d’ahir. Tot i això, Trump ens ha portat el futur al present, sense anestèsies, promovent el seu propi “rearmament social”. Jugant molt més enllà que als escacs aranzelaris i a les armes. Perquè tot ho redueix al lloc que ocupa els EUA en aquest món. I això què significa? Primer, que els reaccionaris són tècnicament sempre “els altres”; segon, garantir, tant sí com no, a la seva coalició social el seu lloc en aquest món, i tercer, aconseguir la gran emoció per al “rearmament social” a través de la batalla de la comunicació.

Les coalicions socials poderoses parteixen sempre d’una premissa: la seva base política sent que tot està sobre les espatlles del petit, les de la classe treballadora i la classe mitjana. I en aquest punt tenen raó. Només falta que els arribi el seu momentum per explotar. La matèria analítica de l’imperi Trump descansa, en concret, en una emoció negativa que es caracteritza per sentiments d’irritació, amargor i hostilitat. Donant-se suport en un “ressentiment social” en què les classes mitjanes odien el món establert-heretat, entre altres, a Wall Street, als organismes multilaterals de Bretton Woods, quan no al mateix Govern federal.

Aquests aranzels busquen l’impacte cultural, canviar mentalment les societats occidentals

Mentre els informatius europeus obren amb la caiguda mundial de les borses, avisant que els pensionistes americans tenen els estalvis posats a les seves borses i que, per tant, Trump estaria jugant amb foc, els mateixos canals obvien que aquests índexs com a termòmetre del que s’esdevé, com a sistema nerviós del món globalitzat, no funcionen com a resposta al ressentiment social. L’elector mitjà als EUA, com en altres bandes del món, ha votat un líder fort amb ínfules autoritàries perquè els asseguri el seu projecte de vida. Qui va guanyant realment? Estem davant una “guerra cogni­tiva”. I aquí Trump és pura finestra d’ Overton: primer deixa anar el disbarat per després transformar-lo en acceptable i popular. I el que és cert és que els aranzels del 10% ja són una realitat en espera del que passi d’aquí noranta dies.

El MAGA, tota la gran coalició social, té una estratègia i un pla. És cert que hi ha resistències, com que Trump va guanyar pel 50% i el seu índex d’aprovació avui és del 48%. Però és en aquest ressentiment social com a motor electoral sobre el qual descansen els canvis polítics tant als EUA com a Espanya. No trobareu cap anàlisi sobre aquest odi als nostres debats d’informació econòmica, però la fúria aranzelària respon a aquest dolor. I es tracta de desactivar-lo com més aviat millor donant una nova finestra a aquests ciutadans.

MIAMI, FLORIDA - APRIL 12: U.S. President Donald Trump prepares to watch the Ultimate Fighting Championship at the Kaseya Center on April 12, 2025 in Miami, Florida. The Trump administration issued a rule late Friday that spared smartphones, computers, semiconductors, and other electronics from some of the tariffs they have enacted. Joe Raedle/Getty Images/AFP (Photo by JOE RAEDLE / GETTY IMAGES NORTH AMERICA / Getty Images via AFP)

Trump saludant els seus simpatitzants, arribant a un combat, dissabte a Florida

JOE RAEDLE / GETTY IMAGES

El ressentiment és una emoció més poderosa que qualsevol racionalització econòmica. Si Espanya funciona, paga les seves factures i continua avançant, per què aquest increment de l’autoritarisme com a la resta d’Europa? Hi ha por. Una altra emoció bàsica que és darrere de l’eix que tot ho ordena: autoritarisme versus democràcia. A què s’afegeix l’eix territorial que torna com mai. Aquests aranzels persegueixen realment l’impacte cultural sobre els electorats de les democràcies occidentals. Volen que la fúria aranzelària caigui com pudor de socarrim canviant mentalment les seves societats. Els aranzels del 100% són, abans que res, enginyeria social. I aquí el llenguatge financer només explica la por dels mercats. Al ressentiment social se’l transforma oferint una sortida que garanteix un lloc al món millor que el que planteja Trump.

El “rearmament social” pot girar a esquerra o dreta en qualsevol moment. Si només fem cas al llenguatge político-burocràtic, només narrarem crisis borsà­ries i xifres macroeconòmiques. Greu error. La seguretat, en què entra la defensa, el mateix Estat de benestar, els sous dignes i compassats amb el creixement i l’habitatge com el punt cec de les democràcies occidentals, són l’escut per al “rearmament social”. Posar l’accent en el dolor social contribueix a pacificar els electorats que s’estan veient sotmesos a aquests test d’estrès i a fer que t’entenguin a la primera. Les armes socials són sempre les més poderoses per eliminar el malestar generacional. Quan el prioritari a l’agenda és atendre el ressentiment als electorats, tot cobra un sentit nou. Hi ha “rearmament social”, o sigui, estratègia, pla i resposta. Llavors la finestra d’ Overton és teva.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...