Absorts com estem encara en el consens liberal, en els seus conceptes i seguretats, en la globalitzaci贸 trencada, s鈥檌ntenta explicar cada dia el que passa avui amb les eines d鈥檃hir. Tot i aix貌, Trump ens ha portat el futur al present, sense anest猫sies, promovent el seu propi 鈥渞earmament social鈥�. Jugant molt m茅s enll脿 que als escacs aranzelaris i a les armes. Perqu猫 tot ho redueix al lloc que ocupa els EUA en aquest m贸n. I aix貌 qu猫 significa? Primer, que els reaccionaris s贸n t猫cnicament sempre 鈥渆ls altres鈥�; segon, garantir, tant s铆 com no, a la seva coalici贸 social el seu lloc en aquest m贸n, i tercer, aconseguir la gran emoci贸 per al 鈥渞earmament social鈥� a trav茅s de la batalla de la comunicaci贸.
Les coalicions socials poderoses parteixen sempre d鈥檜na premissa: la seva base pol铆tica sent que tot est脿 sobre les espatlles del petit, les de la classe treballadora i la classe mitjana. I en aquest punt tenen ra贸. Nom茅s falta que els arribi el seu momentum per explotar. La mat猫ria anal铆tica de l鈥檌mperi Trump descansa, en concret, en una emoci贸 negativa que es caracteritza per sentiments d鈥檌rritaci贸, amargor i hostilitat. Donant-se suport en un 鈥渞essentiment social鈥� en qu猫 les classes mitjanes odien el m贸n establert-heretat, entre altres, a Wall Street, als organismes multilaterals de Bretton Woods, quan no al mateix Govern federal.
Aquests aranzels busquen l鈥檌mpacte cultural, canviar mentalment les societats occidentals
Mentre els informatius europeus obren amb la caiguda mundial de les borses, avisant que els pensionistes americans tenen els estalvis posats a les seves borses i que, per tant, Trump estaria jugant amb foc, els mateixos canals obvien que aquests 铆ndexs com a term貌metre del que s鈥檈sdev茅, com a sistema nervi贸s del m贸n globalitzat, no funcionen com a resposta al ressentiment social. L鈥檈lector mitj脿 als EUA, com en altres bandes del m贸n, ha votat un l铆der fort amb 铆nfules autorit脿ries perqu猫 els asseguri el seu projecte de vida. Qui va guanyant realment? Estem davant una 鈥済uerra cogni颅tiva鈥�. I aqu铆 Trump 茅s pura finestra d鈥� Overton: primer deixa anar el disbarat per despr茅s transformar-lo en acceptable i popular. I el que 茅s cert 茅s que els aranzels del 10% ja s贸n una realitat en espera del que passi d鈥檃qu铆 noranta dies.
El MAGA, tota la gran coalici贸 social, t茅 una estrat猫gia i un pla. 脡s cert que hi ha resist猫ncies, com que Trump va guanyar pel 50% i el seu 铆ndex d鈥檃provaci贸 avui 茅s del 48%. Per貌 茅s en aquest ressentiment social com a motor electoral sobre el qual descansen els canvis pol铆tics tant als EUA com a Espanya. No trobareu cap an脿lisi sobre aquest odi als nostres debats d鈥檌nformaci贸 econ貌mica, per貌 la f煤ria aranzel脿ria respon a aquest dolor. I es tracta de desactivar-lo com m茅s aviat millor donant una nova finestra a aquests ciutadans.
Trump saludant els seus simpatitzants, arribant a un combat, dissabte a Florida
El ressentiment 茅s una emoci贸 m茅s poderosa que qualsevol racionalitzaci贸 econ貌mica. Si Espanya funciona, paga les seves factures i continua avan莽ant, per qu猫 aquest increment de l鈥檃utoritarisme com a la resta d鈥橢uropa? Hi ha por. Una altra emoci贸 b脿sica que 茅s darrere de l鈥檈ix que tot ho ordena: autoritarisme versus democr脿cia. A qu猫 s鈥檃fegeix l鈥檈ix territorial que torna com mai. Aquests aranzels persegueixen realment l鈥檌mpacte cultural sobre els electorats de les democr脿cies occidentals. Volen que la f煤ria aranzel脿ria caigui com pudor de socarrim canviant mentalment les seves societats. Els aranzels del 100% s贸n, abans que res, enginyeria social. I aqu铆 el llenguatge financer nom茅s explica la por dels mercats. Al ressentiment social se鈥檒 transforma oferint una sortida que garanteix un lloc al m贸n millor que el que planteja Trump.
El 鈥渞earmament social鈥� pot girar a esquerra o dreta en qualsevol moment. Si nom茅s fem cas al llenguatge pol铆tico-burocr脿tic, nom茅s narrarem crisis bors脿颅ries i xifres macroecon貌miques. Greu error. La seguretat, en qu猫 entra la defensa, el mateix Estat de benestar, els sous dignes i compassats amb el creixement i l鈥檋abitatge com el punt cec de les democr脿cies occidentals, s贸n l鈥檈scut per al 鈥渞earmament social鈥�. Posar l鈥檃ccent en el dolor social contribueix a pacificar els electorats que s鈥檈stan veient sotmesos a aquests test d鈥檈str猫s i a fer que t鈥檈ntenguin a la primera. Les armes socials s贸n sempre les m茅s poderoses per eliminar el malestar generacional. Quan el prioritari a l鈥檃genda 茅s atendre el ressentiment als electorats, tot cobra un sentit nou. Hi ha 鈥渞earmament social鈥�, o sigui, estrat猫gia, pla i resposta. Llavors la finestra d鈥� Overton 茅s teva.