Harvard ha fet un pas decisiu en la resistència a Donald Trump i s’ha convertit en la primera universitat que es planta davant les seves draconianes demandes, que la direcció del centre ha considerat un assalt il·legal a la llibertat d’expressió i acadèmica. Igual que sis prestigiosos centres més, l’ Administració amenaçava de retirar el finançament si no es complia la llista d’exigències, com l’eliminació dels programes de diversitat i inclusió, la prohibició de les mascaretes, la reforma dels criteris d’admissió i
contractació del professorat o la persecució de la protesta propalestina, que Trump considera “antisemita”.
Hores després de l’anunci del rector, Alan Garber, que no cediria al xantatge, la Casa Blanca va anunciar el càstig per a Harvard: congelarà 2.200 milions de dòlars en subvencions plurianuals i 60 milions més en contractes amb la universitat.
“Cap govern, independentment del partit que sigui al poder, no ha de dictar el que les universitats privades poden ensenyar, a qui admetre i contractar, i quines àrees d’estudi i investigació poden dur a terme”, va dir el rector de Harvard en un missatge a la comunitat universitària.
En resposta al comunicat,
el Grup de Treball Conjunt
per Combatre l’ Antisemitisme, l’organisme del Departament d’ Educació que està dirigint l’assalt als campus universitaris, ha emès un altre missatge per anunciar el bloqueig dels fons: “La declaració de Harvard reforça la preocupant mentalitat de privilegi endèmica a les universitats i escoles més prestigioses de la nostra nació: la idea que la inversió federal no comporta la responsabilitat de respectar les lleis de drets civils”.
L’Administració exigeix el final de les mascaretes i eliminar els programes de diversitat
“La interrupció de l’aprenentatge que ha afectat els campus els últims anys és inacceptable. L’assetjament d’estudiants jueus és intolerable. Ha arribat el moment que les universitats d’elit es prenguin seriosament el problema i es comprometin a un canvi significatiu si volen continuar rebent suport dels contribuents”, conclou l’ Administració.
Els advocats de Harvard han escrit una altra carta al Govern en què avisen que la universitat “no renunciarà a la seva independència ni als seus drets constitucionals”, ja que “ni Harvard ni cap altra universitat privada poden permetre que el govern federal se’n faci càrrec”. Harvard és la primera i única universitat que s’ha plantat, malgrat que
el Govern la va amenaçar de
congelar fins a 9.000 milions de dòlars en subvencions i contractes plurianuals.
La Universitat de Colúmbia, una altra de les més assetjades, sí que va cedir el mes passat a nou de les demandes de Trump, notablement la repressió de les protestes contra la matança d’Israel a Gaza, atorgant a 36 agents de policia del campus la potestat per detenir estudiants. A més a més, va nomenar un vicerector encarregat de supervisar el departament d’ Estudis de l’ Orient Mitjà, l’Àsia Meridional i l’ Àfrica, així com el Centre d’ Estudis Palestins. Amb això, va descongelar els 400 milions de dòlars en fons federals que l’ Administració havia bloquejat, cosa que li va valer crítiques per haver cedit davant Trump.
La rendició de Colúmbia va ser especialment sensible perquè va ser allà on van prendre força l’any passat les protestes que es van escampar pels campus universitaris de tot el país en forma d’acampades contra la venda d’armes a Israel, la col·laboració en els seus bombardejos contra la població civil i el desplaçament forçós de palestins. La Casa Blanca està perseguint els líders d’aquestes protestes, com Mahmud Khalil, postgraduat de Colúmbia, que va ser detingut i se li va revocar el permís de residència permanent per deportar-lo.
El president vol altres criteris d’admissió del professorat i més duresa contra els actes propalestins
Aquest tipus de detencions, en un clar gest autoritari de persecució de la protesta, un dret que es creia sagrat als Estats Units, han continuat els últims dies amb la detenció de Rumeysa Ozturk, estudiant de la Universitat de Tufts, així com d’altres activistes que van participar en les acampades. Dilluns, els agents migratoris van detenir Mohsen Mahdawi, també resident permanent als EUA, que va cofundar amb Khalil la Unió d’Estudiants Palestins.
La Casa Blanca no amaga l’ambició d’ aplacar tot possible focus de resistència al seu govern de mà dura. Després de la detenció de Khalil, el secretari d’Estat Marco Rubio va advertir a través de les xarxes socials que era només el començament: “Revocarem els visats i green cards [permisos de residència] dels seguidors de Hamàs als EUA perquè puguin ser deportats”.
Trump es va encarregar d’expandir l’amenaça a tota mena de protesta: “És el primer arrest de molts que han de venir. Sabem que hi ha més estudiants a Colúmbia i altres universitats de tot el país que han participat en activitats proterroristes, antisemites i antiamericanes, i l’ Administració Trump no ho tolerarà. Molts no són estudiants, són agitadors a sou. Trobarem, detindrem i deportarem aquests simpatitzants terroristes del nostre país, perquè no tornin mai més”.
Harvard va rebre dimarts el suport de l’expresident Barack Obama, que va redactar un comunicat en què saluda Harvard “per sortir en defensa de la llibertat acadèmica”. Harvard, segons Obama, “ha brindat un exemple per a altres institucions educatives superiors: rebutjar les temptatives matusseres i il·legals de sufocar la llibertat acadèmica”.
Obama surt en defensa del centre per la seva “defensa de la llibertat acadèmica”
A més d’Obama, Yale i altres institucions acadèmiques van sortir en suport de Harvard en una situació que molts analistes han comparat amb la caça de bruixes desencadenada als anys cinquanta pel senador republicà Joseph McCarthy.
Hores abans de congelar els fons a Harvard, Trump va admetre abans de la reunió amb el president salvadorenc Nayib Bukele que està “estudiant” deportar ciutadans dels Estats Units perquè siguin empresonats a la presó de màxima seguretat d’El Salvador, el Centre de Confinament del Terrorisme (Cecot).