Ara fa dos anys, la directora del TNC, Carme Portaceli, va oferir la sala Gran a Victoria Szpunberg perqu猫 鈥溍﹕ una autora molt important i una feminista intel路ligent鈥�. La dramaturga d鈥檕rigen argent铆 va assumir el repte i ara hi estrena La tercera fuga (del 24 d鈥檃bril a l鈥�1 de juny), que segueix la hist貌ria d鈥檜na nissaga de desterrats durant un segle, des d鈥橴cra茂na fins a Catalunya, passant per l鈥橝rgentina.
鈥溍塻 una obra profundament transversal鈥�, afirma l鈥檃utora i directora, que per ella 茅s un concepte sin貌nim de 鈥渕irada feminista鈥�. 鈥淟鈥檕bra parteix d鈥檜na hist貌ria familiar, per貌 aix貌 no t茅 cap import脿ncia; no 茅s autoficci贸鈥�, remarca Szpunberg, que reconeix que ha parlat sovint de la dictadura argentina de Videla, que 茅s la hist貌ria dels seus pares, per貌 que aquesta vegada tamb茅 ha volgut acostar-se 鈥渁 la hist貌ria dels avis, als pogroms d鈥橴cra茂na dels anys vint del segle passat鈥�.
鈥溍塻 una tragicom猫dia transoce脿nica, una obra magna, amb espai per plorar i per riure鈥�, declara Pedragosa
Els descendents de la parella que fuig d鈥橴cra茂na el 1922 s贸n els que el p煤blic coneixer脿 despr茅s a l鈥橝rgentina als anys setanta i, en una altra generaci贸, a la Catalunya actual, el 2022, quan comen莽a l鈥檃ctual guerra a Ucra茂na. 脡s per aix貌 que els int猫rprets 鈥減arlen amb molts accents i amb moltes lleng眉es鈥�, i els personatges es multipliquen. 鈥溍塻 una obra coral perqu猫, tot i que el personatge de Clara Segura 茅s qui vehicula la hist貌ria en cada 猫poca, tamb茅 hi ha molt de protagonisme en les perif猫ries鈥�, manifesta.
Szpunberg reconeix que 鈥渘o 茅s habitual鈥� que s鈥檕fereixi la sala Gran a les dramaturgues i directores de la seva generaci贸 i considera. 鈥淧er aix貌, com que dirigir aquesta pe莽a que abasta cent anys d鈥檋ist貌ries 茅s una odissea, he decidit envoltar-me de gent millor que jo鈥�. D鈥檈ntrada, es va voler assegurar que Clara Segura i Carles Pedragosa s鈥檋i podrien incorporar, i tot seguit va fer un munt de c脿stings per completar un equip d鈥檌nt猫rprets i m煤sics on figuren Sasha Agranov, Emma Arquillu茅, Anna Castells, Marc Joy, Olga Onrubia, Carles Roig, Biel Rossell Pelfort, Fede Salgado, Magal铆 Sare, Sergi Torrecilla i Ton Vieira.听
En l鈥檈scriptura ha comptat amb la col路laboraci贸 d鈥橝lbert Pijuan, qui explica: 鈥淓l material i l鈥檈structura s贸n d鈥檈lla, per貌 cada escena i cada r猫plica ha passat per la m脿 de tots dos, de manera que ha quedat un h铆brid que hi ha moments que un mateix no reconeix鈥�.
Lee tambi茅n
Clara Segura apunta que 鈥渁questa hibridesa 茅s una met脿fora de l鈥檕bra: una cosa d鈥檃qu铆 i una cosa de fora. Tenim companys que venen d鈥檃ltres llocs, que estaven pendents que tot fos versemblant segons el lloc on 茅rem. Tamb茅 ha estat un gust poder parlar directament amb l鈥檃utora, i de vegades l鈥檃utora i la directora es replantejaven coses l鈥檜na a l鈥檃ltra鈥�.
Carles Pedragosa, el m煤sic convertit en autor gr脿cies als efectes secundaris de les obres de Jordi Oriol, aqu铆 fa totes dues coses, tocant el piano i l鈥檃cordi贸: 鈥淨uan vaig llegir el text, li vaig dir a l鈥檃utora que era una tragicom猫dia transoce脿nica, una obra magna, amb espai per plorar i per riure鈥�. I Sergi Torrecilla hi afegeix: 鈥淎 l鈥檕bra hi ha un comprom铆s molt b猫stia amb l鈥檃ctualitat, perqu猫 connecta amb els conflictes b猫l路lics del passat que ens interpel路len a tots en el nostre present鈥�.
Com a colof贸, la dramaturga i directora expressa un desig: 鈥淰oldria dedicar aquesta obra a tots els desterrats, no nom茅s als dels fets que surten a l鈥檕bra, sin贸 tamb茅 als palestins, per exemple. A tota la gent que no t茅 un sentiment de pertinen莽a, perqu猫 avui continua havent-hi persones que han de marxar del lloc al qual pertanyen鈥�, declara Szpunberg. 鈥淓l m贸n est脿 tan carregat de crueltat que avui no s茅 si t茅 sentit que els artistes abordem aquesta crueltat, com s铆 que ho pensava abans, i per aix貌 ara he optat per la bellesa i per una proposta m茅s po猫tica鈥�, conclou.
