DZèԳ
Commociona veure la sèrie Adolescencia. Posats a continuar alimentant el terror a tenir fills, afegim-hi la sèrie Un héroe débil, que va d’adolescents, fatxenderia i violència a Corea. Pot ser hi hi cinema que eleva l’alarma fins al paroxisme. Quan una advertència protegeix i quan destrueix? Una part de la realitat anima a tenir només por als adolescents. I segurament no és just. No sempre.
Escric una columna d’opinió i no sé què pensar. Sento massa respecte per aquest tema. Demano ajuda, opinions. Llegeixo diaris i revistes internacionals i ho creuo amb les dades, i experiències que sento de pares, mestres, pedagogs i adolescents i quedo desbordat. Inquieta. Suposo que els deu passar a d’altres. Si qualsevol amb l’ajuda del Doctor Google s’atreveix a discutir un bon metge que ha estudiat deu anys de Medicina, imaginem la pressió a un educador. Cada ciutadà és un expert que te opinió. I sobre educació, estem envoltats de suposats experts. Moltíssims, sense gaire criteri, molta frustració i bastant desconcert, por i emprenyament. És humà però, de vegades, lamentable.
Una escena de la sèrie 'Adolescencia'
Alejandro Rodrigo, autor molt qualificat sobre el tema dels adolescents complicats, m’aclareix coses quan em diu: “La societat ha estat segrestada pels mediocres abusananos (adolescents i adults) i els adolescents valents i educats sembla que no existeixen”. Posem-hi serenitat i dades. Molta serenitat. Molta paciència. Molt consens. I professionalitat.
L’escola ha de ser un espai de pensament i creixement, per aprendre i passar-s’ho bé
L’escola ha de ser un espai de pensament i creixement, per aprendre i passar-s’ho bé, en un entorn de confiança, exigència, respecte i seguretat. Per seguretat no entenc explicar-les contes ensucrats perquè ningú no descobreixi res que li inquieti o qüestioni. Vull dir un entorn lliure de pinxos, on els nens siguin tractats com a éssers “dignes de descobrir el món”, com deia Camus.
Tot és una qüestió de criteri. De context. De celebrar tot el que tenen de bo els adolescents. Sobren tertulians i manipuladors; falta gent solvent, professional, amorosa i amb dades. Disposada a voler i actuar quan és difícil.
Tinguem escoles decents. Bons mestres, amb dignitat, respectats. Estructures que fomentin, cuidin i ampliïn –amb amor– l’autoritat i el respecte. La comprensió i la tolerància cap als perversos és senyal de celebració del fracàs present i futur. Amor i perseverança. Ordre. Covards, malastrucs i tristos, absteniu-vos-en. Pinxos, fora. L’esperança ens hauria de portar més lluny que la por. Per això, no s’ha d’estigmatitzar l’adolescència.