bet365

La rosa només pot ser sinònim del vers

Especial Sant Jordi / Poesia en català

sant jordi poesia cat

Aquest Sant Jordi hi ha una esplèndida collita poètica que potser no lluirà a les parades més concorregudes dels carrers i les places de les ciutats i pobles del país, però que –discreta i, tanmateix, orgullosa– ens espera als prestatges de les llibreries per convèncer-nos que un bon llibre de poesia és un goig per sempre. I és que, tal com va escriure John Keats, una cosa bella constitueix, en efecte, una joia perdurable.

Comencem amb tres sèniors de la literatura catalana. Antoni Marí publica, a LaBreu, un títol de ressons eliotians: Quatre costats. La descripció inicial ’un antic rellotge familiar propicia una fonda exploració sobre el temps i la memòria. ʲè Editors aposta fort: un nou llibre de poemes de Valentí Puig, Llum enemiga. Versos savis, forjats en l’escepticisme tan característic de l’autor, que es pregunta què és, això de viure: “Desinflamar-se ’amors, / reduir afectes, callar i fer-se el sord”. Vicenç Villatoro, més conegut com a narrador i periodista, torna a la poesia –un gènere que no ha deixat mai de conrear–: Via toscana (Stonberg) es presenta com un “quadern de viatge”. Un quadern líric, suggeridor, en què els primers versos ja ens refereixen la visió acollent, arrodonida, de les terres del Llenguadoc per on transita el viatger amb rumb a la Toscana, unes terres en què “només els campanars punxen”. Més endavant, l’autor sosté que “ja no sé entendre els paisatges sense les paraules”.

Continuem amb un plat de substància: Edicions de 1984 acaba de treure, amb traducció de Jaume Bosquet, la Poesia completaEmily Dickinson, la veu més influent, juntament amb la de Walt Whitman, de la poesia nord-americana moderna. És la primera traducció integral en català del corpus líric de la veïna ’Amherst: un volum de gairebé 1.200 pàgines (sense l’original anglès). Torno, una vegada més, als versos simbòlics de Dickinson. I ho faig per sentir, de bell nou, que el misteri de la seva paraula poètica no s’acabarà de desentranyar mai del tot. Bosquet, que també és poeta, s’hi va posar el 2014, i assegura que ha estat una “de les experiències més profundes que es poden viure”. L’edició no únicament ens forneix les versions definitives de cada poesia, sinó també les preliminars o preparatòries. Tot un esdeveniment editorial! Escriu l’enigmàtica Emily: “Si el Llavi mortal pogués intuir / El Carregament inherent / D’una Paraula pronunciada / –S’esmicolaria amb el pes –”.

⁄ Bona collita de versos de poetes sèniors: Antoni Marí, Valentí Puig, Vicenç Villatoro, Feliu Formosa...

Josep Piera ens obsequia amb la segona edició ’unes Poesies escollides ’aquell que es diu –i es dirà sempre, perquè és la veu més alta que ha donat mai la nostra llengua– Ausiàs Marc (Barcino). Clàssic entre els clàssics, Ausiàs és l’home que tenia un “cor malastruc, enfastijat de viure”. Del Grau de Gandia, veïna del bressol de March, Maria Josep Escrivà ha publicat L’alegria de l’oblit (Edicions 62). S’hi ha proposat un repte que no és menor: refle­xionar líricament sobre l’Alzheimer (la malaltia que pateix sa mare). La por més gran –afirma la poeta– “és perdre / el nord: el nord / de l’escriptura”. Una altra poeta, Blanca Llum Vidal, indaga sobre l’amor alienador i altres tortures en el llibre que va merèixer el darrer premi Carles Riba, Tan bonica i tirana (Proa). Què podem esperar quan el dolor ens oprimeix: fer-nos forts en la paraula, que “vingui el llenguatge a construir una barraca dins un cor enrunat”.

Saldonar publica Lo cant de la terra, ’Antoni Canu, el poeta en llengua catalana més popular de l’Alguer. Una poesia ’aparença senzilla, però ’intenció ben fonda: “la mia alegria / és ampla / com lo cel / mirant / la joiosa maduració / de l’or vegetal / en la plenitud / de la llum / de l’estiu”. Canu és nat el 1929. També nonagenari, tot i que cinc anys més jove que l’alguerès, Feliu Formosa està vivint una època ’una creativitat febril. Ha tret l’opuscle poètic El quadern groc (Edicions 96). Un retorn poètic molt suggeridor és el de Jordi Mas, que ha confiat a Jardins de Samarcanda el seu nou títol: Cants ’amor advers. Traductor del japonès, Mas fa una poesia delicada en què la naturalesa esdevé sovint un escenari simbòlic.

Atenció a aquests versos: “I l’ull del món, que regalima fel / en gotims de mel, i proclama així / l’estèril plenitud de la bellesa”. Pertanyen al llibre Pressentida llum, de Carles Fabregat (El Gall Editor), molt recomanable. Joan Navarro, poeta imprescindible que començà a publicar els anys setanta, ha aplegat tota la seva obra lírica en el volum Salvatge! Poesia completa 1974-2024 (Institució Alfons el Magnànim). Dins la sèrie ’antologies fetes pels mateixos poetes –un projecte de l’editorial ʲè –, Cèlia Sànchez-Mústich ens ofereix Si creus que hi soc. Poesia 1989-2021: “El meu cos i jo ens repartim el dol, com el pa”.

⁄ Antologies i obres completes retraten vides dedicades a la poesia, del Nobel grec Elitis a Ausiàs Marc

Acabem amb dos noms internacionals irrefutables: Godall Edicions publica, amb una magnífica traducció de Pau Sabaté, Sol primer, que va ser el bateig de foc líric del Nobel grec Odisseas Elitis. I Moll recupera, amb lleugeres correccions, l’edició de la consistent antologia poètica de Robert Graves feta per Josep M. Jaumà, traductor ’una gran competència i rigor: El país que he escollit. L’anglès ens recomanava: “Delecta’t, doncs, en el moment que vius, / passa entre fosca i fosca... espai brillant, / angost com una tomba, i desficiant”. Tinguem-ho present. I llegim sempre versos!

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...