Les pol铆tiques de Trump per revertir el declivi dels Estats Units poden portar a la destrucci贸 dels fonaments sobre els quals es va assentar el seu poder. Els factors que van fer 鈥済rans鈥� els Estats Units s贸n tres: la capacitat tecnologicocient铆fica, el poder militar i la immigraci贸. Tots tres estan interrelacionats. El que determina el poder militar 茅s, sobretot, la capacitat tecnol貌gica. I aquesta dep猫n de la recerca, b脿sica i aplicada, que es duu a terme a les grans universitats.
La Segona Guerra Mun颅dial va fer de l鈥橧nstitut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) una font d鈥檌nnovaci贸 tecnol貌gica amb aplicacions militars directes, una traject貌ria que es va aprofundir durant la guerra freda. El projecte Manhattan el van concebre els f铆sics de Princeton ( Oppenheimer) i el van desenvolupar els f铆sics de Berkeley (Lawrence). La bomba d鈥檋idrogen i la guerra de les gal脿颅xies, que va representar el salt qualitatiu als sat猫l路lits i a la missil铆stica, van sorgir del Laboratori Nacional Livermore ( Edward Teller), extensi贸 de Berkeley. El Laboratori Nacional de Lexington (vinculat al MIT) i Los 脕lamos, continuaci贸 del grup cient铆fic creador de la bomba at貌mica, van ser altres de les peces clau del complex cientificomilitar (amb les derivades civils) que es va articular en el conjunt del mapa acad猫mic.
听听
Fins a comen莽aments d鈥檃quest segle, la meitat del finan莽ament de la investigaci贸 en inform脿tica duta a terme en universitats, en particular a Stanford, Harvard, MIT, Berkeley, Carnegie Mellon, UCLA, va provenir de Darpa, l鈥檃g猫ncia d鈥檌nvestigaci贸 del Pent脿gon que va ser essencial per a la revoluci贸 tecnol貌gica, incloent-hi internet. No era investigaci贸 amb finalitats militars (internet no ho va ser), per貌 va contribuir decisivament al poten颅cial tecnol貌gic i per tant tamb茅 militar.
D鈥檃ltra banda, la immigraci贸 sempre ha estat un motor del creixement dels Estats Units des dels seus or铆gens, tant quantitativament com en termes de qualitat: un 40% dels enginyers i executius de Silicon Valley s贸n estrangers (d鈥檕rigen xin猫s i indi en primer lloc) i un 50% dels doctorats en ci猫ncia i tecnologia els reben estudiants estrangers que despr茅s es queden al pa铆s. Bona part del talent mundial segueix emigrant als Estats Units, Musk i Thiel, entre d鈥檃ltres.
Sota l鈥檕nada destructiva hi ha l鈥檃posta per una investigaci贸 aplicada i controlada
Certament, la dimensi贸 del mercat intern afavoreix el creixement econ貌mic, per貌 el mercat europeu 茅s m茅s gran. El mercat financer 茅s m茅s potent als Estats Units, per貌 aix貌 茅s conseq眉猫ncia de la posici贸 avantatjosa del d貌lar i la confian莽a dels inversors en l鈥檈stabilitat del pa铆s, el que ara trontolla. D貌lar i inversi贸 resulten del poder geopol铆tic que va donar seguretat.
Lee tambi茅nSeguretat, rearmament, serenitat
La destrucci贸 del sistema universitari per Trump i el tancament de la immigraci贸 ataquen elements essencials en la base d鈥檃quest poder. Com pot ser aix貌? Perqu猫 el trumpisme 茅s abans que res ideol貌gic, 茅s un moviment nacionalista-populista dirigit contra les elits culturals del pa铆s articulades al m贸n acad猫mic. Musk reconeix la import脿ncia de la tecnologia, per貌 la deslliga de les universitats. Thiel va crear una fundaci贸 per finan莽ar els millors estudiants que abandonin els estudis. Aquesta aposta per una investigaci贸 aplicada i controlada 茅s el que hi ha sota aquesta onada destructiva amb efectes globals. Llevat que Europa, com ja est脿 fent la Xina, aprofiti l鈥檕portunitat per impulsar la innovaci贸 en entorns m茅s favorables per a una tecnologia al servei de la 颅societat.
Tamb茅 hi ha un c脿lcul pol铆tic per part de Trump per atacar les universitats. Sap que hi ha una mobilitzaci贸 popular creixent en contra del seu autoritarisme. I que els estudiants serien la punta de llan莽a d鈥檃questa oposici贸. Tracta, doncs, de desacti颅var-los mitjan莽ant la intimidaci贸 preventiva. Per貌 no li ser脿 tan f脿cil. Recordeu que els 颅Estats Units van perdre la guerra del Vietnam als seus propis campus univer颅sitaris.