bet365赔率

Coldplay es va inventar Viva la vida i 茅s d鈥檃quelles can莽ons que sonen com a himnes: acolorides, lluminoses, plenes d鈥櫭╬ica emocional. Una celebraci贸 del que som, fins i tot en la caiguda. Per貌 hi ha una hist貌ria profundament humana quan qui la canta, Chris Martin, el l铆der de Coldplay, ha verbalitzat en un v铆deo recent que travessa una depressi贸. Que se sent trist i sol, que no sempre est脿 b茅, que es perd en si mateix.

Aquesta confessi贸, pronunciada per un home que omple estadis i que fa emocionar a mig m贸n, torna a posar el focus en una idea que incomoda: la felicitat no sempre acompanya l鈥櫭▁it. De vegades, fins i tot, el contradiu. La fama no cura la tristesa ni la solitud. 脡s pitjor i m茅s cruel: 茅s visible per a tothom, per貌, tot i aix铆, ning煤 la veu.

Chris Martin assumeix que ser conegut no et vacuna contra la solitud ni el dolor...

Perqu猫 la popularitat, per m茅s que ho sembli, no 茅s cap xarxa de seguretat. Al contrari: moltes vegades 茅s una trampa. Una pres贸 daurada on s鈥檈spera de tu que sempre estiguis b茅, que sempre somriguis, que sempre rendeixis. El fam贸s (o conegut), sigui cantant, actor, esportista, periodista, no pot tenir cap mal dia perqu猫 si el t茅, decep. Trenca el pacte invisible amb el p煤blic. Aquell acord que diu: 鈥淔es-me somiar, no em mostris les teves ombres鈥�.

I tot i aix貌, hi ha alguna cosa profundament valent en fer just el contrari. En dir: 鈥淎vui no puc鈥�. En anomenar la tristesa sense disfresses. En assumir que ser conegut no et vacuna ni contra la solitud, ni contra el buit, ni contra el dolor.

Lee tambi茅n

Un miracle per Setmana Santa

Jordi Bast茅

Chris Martin no est脿 sol. Darrere de l鈥檕ripell del reconeixement, hi ha molts altres cossos cansats. Molts somriures de cart贸 pedra, molts missatges no respostos perqu猫 la pressi贸, per molts diners que tinguis, asfixia. I no es tracta de compadir el fam贸s, sin贸 d鈥檋umanitzar-lo. De deixar d鈥檈xigir-li que sigui el que no som nosaltres mateixos: invulnerables.

Potser per aix貌 Viva la vida sonar脿 diferent quan s鈥檈scolti sabent aix貌. Ja no 茅s nom茅s una can莽贸 d鈥檈stadi. 脡s un crit, dolor贸s i preci贸s, d鈥檃lg煤 que, enmig de l鈥櫭▁it, tamb茅 suplica pel seu lloc al m贸n.

I de vegades, l鈥櫭簄ica manera de celebrar la vida 茅s confessar que costa viure-la.