Si apliqu茅ssim la l貌gica de Wall Street, els resultats que donen les taules de l鈥櫭簂tima enquesta del CIS ens haurien de grinyolar en relaci贸 amb Vox i, per tant, amb les posicions relatives dels partits de dretes. El treball de camp es va fer en ple atac aranzelari per part de Trump i, inserits en aquesta l貌gica restaurativa, el Madrid DF esperava 鈥搒i se鈥檔s permet l鈥檃rgot鈥� un decreixement de l鈥檈lectorat autoritari atribu茂ble a l鈥檌mpacte dels aranzels i els seus titulars, de tanta magnitud que situ茅s Vox en n煤meros vermells, a la vora mateixa del bailout electoral, en aquell punt de no-retorn en qu猫 el sistema vol veure Vox, escap莽at i sense autonomia estrat猫gica per ser crossa del PP i no pe贸 de Trump. Res a veure.
El febrer, segons el CIS, va ser un bon mes per a Vox. El mar莽, en canvi, va ser el contrari, un de dolent, perqu猫 va patir una caiguda considerable en intenci贸 de vot 鈥搖na patacada de tres punts, amb la mateixa volatilitat que si fos l鈥櫭璶dex Ibex 35鈥�. Aix貌 va ser el que va portar a la confusi贸, fins al punt que el mateix mat铆 que es va publicar el CIS de l鈥檃bril 鈥揺l dia 15鈥� el PP va filtrar als mitjans de comunicaci贸 que lluitaria pel mig mili贸 de votants 鈥渁nt Trump鈥� 鈥搇鈥檈xpressi贸 no 茅s nostra鈥� que eren, segons ells i en aquesta l貌gica Wall Street, a Vox. Les taules del CIS ho van desmentir al cap de poques hores punxant la bombolla. No nom茅s no existeixen aquests votants, de moment, sin贸 que, al contrari, hi ha m茅s votants del PP que se鈥檔 van a Vox que no pas a la inversa. Per aix貌 est脿 al 15%, com ja hi va estar al febrer, els aranzels de Trump no li passen factura i el mar莽 va ser una sotragada. Res m茅s.
La por d鈥檜na crisi bors脿ria o pol铆tica 茅s molt menor que la por de no tenir un lloc al m贸n
Si apliquem la l貌gica MAGA, que est脿 constru茂da, entre d鈥檃ltres, contra Washington DC i el Madrid DF, podrem entendre perfectament qu猫 est脿 passant amb part de l鈥檈lectorat a Espanya i a la resta del m贸n occidental. Aquest ciutad脿 est脿 premiant l鈥檃utoritat i l鈥檃utonomia del l铆der pol铆tic davant tots els contrapesos democr脿tics o no que operen cada dia, especialment s铆mbols com Wall Street, ja siguin com a realitat o com a met脿fora. Aquest elector est脿 assumint, i com a conseq眉猫ncia dona per amortitzats, els costos econ貌mics i socials de la guerra aranzel脿ria, de la mateixa manera que ha passat amb altres mesures d鈥檌mpacte social i cultural en el passat com ara la des颅localitzaci贸 d鈥檈mpreses als anys noranta, el vell m贸n industrial en retroc茅s amb aquestes certeses- servituds que van ser per貌 que ja no ho s贸n. Decisions que van canviar la vida de molta gent que no van ser mai objecte de crisis bors脿ries ni d鈥檌nformes d鈥檈xperts. Justament, i per aix貌, el llenguatge financer de les amenaces, tamb茅 el verb pol铆tic plastificat, no els espanta. Per qu猫? La por d鈥檜na crisi bors脿ria o pol铆tica 茅s infinitament menor que la por de no tenir un lloc al m贸n, a dormir a la intemp猫rie, ja sigui com a realitat i met脿fora. L鈥檃utonomia i efic脿cia del l铆der pol铆tic davant l鈥檈mbolic d鈥檌nstitucions i contrapesos del vell consens socioliberal, amb els seus argots especialitzats, s贸n el principal adversari.
Des d鈥檃questes bases, el PP i el PSOE estan en empat t猫cnic en el 30% a Espanya. Un escenari, per cert, molt semblant al portugu猫s aquest 18- M. Encara que si f贸ssim m茅s conservadors 鈥揹iguem-ho b茅鈥�, afirmar铆em que en aquesta l貌gica MAGA la tend猫ncia ja 茅s que el PSOE guanya颅ria les eleccions en vots el PP, si b茅 les per- dria per poc en escons amb majoria ab颅soluta de dretes. La presid猫ncia Trump ens ha situat, a tots, en una din脿mica inter颅nacional en la qual la pol铆tica es fu颅siona amb l鈥檈conomia i l鈥檃specte local amb el global. Els aranzels seran del 20% o del 10%, per貌 seran al cap i a la fi.
Donald Trump divendres a la Casa Blanca
Aquesta l貌gica MAGA ja est脿 tenint un gran impacte cultural com les grans obres, en aquest cas, d鈥檈nginyeria social. Una part significativa de l鈥檈lectorat les assumir脿 perqu猫 els agrada el que significa l鈥檃ranzel en el pla social: un nou ordre, disciplina i for莽a per negociar. Ja no es discuteix, de fet, el 10% dels aranzels, ni tan sols que s鈥檋agi de negociar amb els EUA. La ra贸 茅s que vivim, com pregona Curtis Yavin, un 鈥渕oment mon脿rquic鈥� que encarna Trump, un 煤nic centre de poder que ordena i aix貌 agrada a l鈥檃utoritari i qui sap si a m茅s. Harvard, Big Four, Reserva Federal, aquest univers simb貌lic no mobilitzar脿 les democr脿cies davant la por. La nostra l貌gica ha de ser creativitat, autoritat i claredat. Fer-ho tot b茅 i comunicar-ho millor.