La hist貌ria de les paraules relacionades amb la guerra reflecteix una mutaci贸 rellevant a l鈥檈dat mitjana. Comen莽ant justament per la paraula guerra, resulta que no t茅 origen en la llengua llatina, sin贸 en l鈥檃ntiga llengua germ脿nica, que 茅s la mare de l鈥檃lemany, l鈥檃ngl猫s i el neerland猫s, per posar-ne tres exemples. El que en angl猫s en diuen war 茅s la cosina germana de guerra, que en itali脿 s鈥檈scriu igual per貌 es pronuncia 颅 驳眉别谤谤补, de manera que es veu m茅s clar el paren颅tiu.
La mutaci贸 rellevant que apuntava era que les lleng眉es filles del llat铆 van renunciar a la paraula patrimonial i van adoptar la paraula forana. La ra贸 cal trobar-la en l鈥檃rdor guerrer que van demostrar els pobles centreeuropeus quan van atacar l鈥檌mperi rom脿, un ardor颅 similar al que l鈥檈x猫rcit de Roma havia demostrat arreu, per貌, quan se鈥檒 va trobar de cara, van canviar les tornes. Parlem de l鈥櫭╬oca de les invasions b脿rbares, entre el segle IV i el segle VI, quan l鈥檌mperi va entrar en decad猫ncia
i va ser atacat per diversos flancs.
Resulta curi贸s que alguns ajuntaments facin servir la paraula 鈥槺璨钩贝诰背Σ钩泵斥�� quan redueixen el tr脿nsit
I quina era la paraula llatina que hauria d鈥檋aver passat de generaci贸 en generaci贸? Doncs bello : 鈥淪i vis pacem para bellum鈥� (Si vols la pau, prepara鈥檛 per a la guerra), diu la m脿xima llatina. Aquest bello avui el trobem en derivats com ara 产猫濒路濒颈肠 i 产别濒路濒颈驳别谤补苍迟. Hi ha altres paraules del mateix 脿mbit que tamb茅 hem adaptat d鈥檃quells pobles, com ara 驳耻脿谤诲颈补 i 驳耻补谤诲颈脿 i, encara, guaita i guaitar. En aquest cas, el recurs de l鈥檃ngl猫s ens ajuda a veure-hi el parentiu: watch.
La guerra ha marcat la hist貌ria i, malauradament, la torna a marcar de ben a prop, des que va tornar a Europa als anys noranta als Balcans. Per aix貌 resulta curi贸s que ajuntaments com el de Barcelona facin servir la paraula 辫补肠颈蹿颈肠补肠颈贸 cada vegada que urbanitzen un carrer per reduir-hi la circulaci贸 de cotxes: 鈥淧acificaci贸 del carrer X鈥�, anuncien.
Carril de vianants al carrer Consell de Cent de Barcelona el 2020
Francament, em sembla un 煤s figurat ben desafortunat. Si alguns ajuntaments han declarat la guerra als cotxes i, en contraposici贸, cal pacificar-ne els carrers, l鈥檈xperi猫ncia ha demostrat que, quan pacifiques un carrer, desplaces la guerra a un altre, afegint-hi m茅s tr脿nsit. I no s茅 si aquesta 茅s la soluci贸.
En tot cas, el que no han de fer els mitjans de comunicaci贸 茅s repetir el llenguatge que fan servir institucions i empreses. Oi que quan un empresari diu que far脿 鈥渦na reestructuraci贸 de plantilla鈥� el bon periodista ho tradueix per 鈥渦na reducci贸 de plantilla鈥�? Doncs en aquest cas caldria parlar de 鈥渄isminuci贸 del tr脿nsit鈥�, 鈥渃onversi贸 en zona de vianants鈥�, etc猫tera. Amb la guerra i la pau no s鈥檋i juga.
