A les 10 h, la mort del Papa Francesc altera l鈥檃genda del dia, de la setmana i del mes. Inevitablement, se subratlla la coincid猫ncia (?) amb el dilluns de Pasqua. A la Cope, a la corresponsal Eva Fern谩ndez se li trenca la veu recordant el car脿cter del Pont铆fex. La not铆cia mobilitza la log铆stica d鈥檃n脿lisi i documentaci贸 i contagia una energia hiperactiva a tot l鈥檜nivers medi脿tic. A Espejo p煤blico (Antena 3), analitzen com seran els funerals. A Catalunya R脿dio, Ricard Ustrell recull la reacci贸 d鈥橭riol Junqueras i connecta amb S铆lvia C贸ppulo, que 茅s a la pla莽a de Sant Pere. A El m贸n a RAC1 , comenten la llista de possibles candidats a Papa. A RNE, recorden la vocaci贸 misericordiosa de Francesc, m茅s emp脿tic amb els pobres que amb els privilegis de la c煤ria i el defineixen com a 鈥渓铆der moral internacional鈥�.
M茅s lideratges (salvant les dist脿n颅cies) morals. La setmana passada els responsables de Parenostre van animar l鈥檈strena de la pel路l铆cula amb entrevistes en qu猫 preveien que els caurien cr铆tiques de tot arreu. En efecte, l鈥檈strena ha provocat reaccions ambivalents, per貌 tamb茅 ha estimulat l鈥檌nter猫s per un g猫nere inusual a casa nostra i un personatge, Jordi Pujol, que, per mandra, redu茂m al t貌pic de 鈥渓es llums i les ombres鈥�. Al programa El balc贸 (Ser), Manuel Huerga va parlar d鈥檜na estrat猫gia equidistant que aspirava a evitar l鈥檃dhesi贸 blanquejadora i l鈥檕portunisme carronyaire. A trav茅s de la ficci贸, s鈥檈xplica una figura que vint anys de no-ficci贸 nom茅s han retratat parcialment. Una figura obsessionada pel llegat i que, com queda clar a la pel路l铆cula, va creure que, immolant-se ell, salvaria la fam铆lia.
脡s inevitable subratllar la coincid猫ncia (?) de la mort del Papa amb el dilluns de Pasqua
Ara podem especular que l鈥檃ny 2012, quan a TV3 Pujol li va dir a l鈥橝lbert Om que encara era a temps d鈥檈spatllar la pr貌pia biografia, no era coqueteria sin贸 una hip貌tesi versemblant. La ficci贸 obliga a fer malabarismes i obre escletxes grotesques, com l鈥檈scena entre
S铆lvia Abril i Pere Arquillu茅, digna d鈥檜na astracanada d鈥橢steso i Pajares. L鈥檈scena saboteja un esfor莽 narratiu i de producci贸 complex i ambici贸s. Un esfor莽 en qu猫 sembla que l鈥檕bsessi贸
per no equivocar-se i l鈥檈nergia invertida en no trair els protocols patri貌tics (expl铆cits i impl铆cits) fagociten els encerts i la intenci贸 d鈥檈ntretenir, emocionar o sorprendre.
Si ja fa anys que, indissimuladament, es cou una operaci贸 de restituci贸 de l鈥檕bra i la figura del president Jordi Pujol, seria f脿cil incloure Parenostre en aquest pack. Per貌 tamb茅 seria injust, perqu猫 d鈥檃lguna manera s鈥檋a d鈥檈xplicar la hist貌ria recent, encara que sigui amb un relat imperfecte i amb arrels vagament freudianes. Una pel路l铆cula que ens recorda que, a difer猫ncia del que passa amb els llegats religiosos (la vida del Papa Francesc n鈥櫭﹕ un bon exemple), a la pol铆tica el penediment i la penit猫ncia no redimeixen dels pecats confessats.