bet365

La música que va il·luminar la vetllada

Sant Jordi

Alma Quinteto va estrenar nom per a la festa en què David Uclés va cantar ‘La bohème’ i ‘Ne me quitte pas’ Escriptor i músic

Alma Quinteto durante su actuación

Alma Quinteto durante su actuación

XaVi JuRiO

Qualsevol festa com cal té convidats a qui ve de gust saludar, bon vi i bones menges. La música també és imprescindible. I l’esdeveniment d’ahir va comptar amb Edu Miralles i el seu grup, que no tenen nom, però que ahir al vespre va decidir autoanomenar-se Alma Quinteto almenys per un dia per celebrar el debut a la festa literària de bet365 .

Són saxo, piano, clarinet, contrabaix i veu i van amenitzar l’esdeveniment: “Literatura i jazz són el maridatge perfecte, perquè l’escriptura es cou a foc lent i la música s’improvisa”, assegura Miralles.

El músic no només improvisa les notes que sonen al clarinet. També va propiciar l’actuació de David Uclés, que és novel·lista i cantant, tot i que fins ara ben pocs sabien d’aquesta faceta musical. Després de la cita d’ahir és de domini públic.

Diuen que qui té bona orella per als idiomes també té un do per a la música. I Uclés va demostrar ahir al vespre que aquesta teoria és més que certa. El jove escriptor jaenès és poliglot. Va estudiar traducció. Ha viscut aquí i allà i domina l’alemany, l’anglès, el francès, el gallec i la llengua de signes. Fa dos dies que és a Barcelona i ja parla una miqueta de català.

Durant una dècada vaig sobreviure com a músic de carrer, va ser el meu ofici improvisat”

El seu talent musical és indiscutible. Animat per Miralles, va agafar per sorpresa el micròfon i sense dubtar-ho va entonar La bohème , un tema de l’inoblidable Charles Aznavour. Va continuar amb Ne me quitte pas per a alegria dels assistents a l’esdeveniment que li van aplaudir d’allò més. Per tant, va regalar un tercer tema al públic, l’arxiconeguda La vie en rose .

A Uclés això de cantar en públic no li ve de nou. Durant la pandèmia, es va instal·lar a ʲí, es va emportar la guitarra i es va dedicar a entonar grans èxits d’artistes francesos pels carrers de la ciutat de la llum.

“Llavors tenia 30 anys i des de feia una dècada havia sobre­viscut com a músic de carrer. En cada trasllat, un instrument m’acompanyava. Santiago de Compostel·la, Colònia, Madrid, Tolosa de Llenguadoc... Vaig fer de tocar al carrer el meu ofici, un d’improvisat”, explicava l’escriptor.

Però Uclés va evitar tant sí com no convertir-se en el típic músic de carrer insofrible que els veïns detesten. “Em vaig imposar certes regles: no cantava mai davant d’un habitatge, posava diners previs a la gorra, no deixava que ningú m’acompanyés, havia d’actuar dret... Ara bé, la regla d’or consistia a interpretar la música que més bé encaixava amb l’entorn. A Galícia, cançó celta a l’arpa; a Porto, fado a la guitarra, i a ʲí, chanson française ”.

“Interpreto la música segons l’entorn: a Porto, fado, i a ʲí, chanson”

I mentre aprenia els grans temes d’ Aznavour, Jacques Brel, Georges Brassens o Édith Piaf, Uclés provava d’articular la novel·la que el convertiria en un dels escriptors més sol·licitats de la literatura espanyola el 2024, La península de las casas vacías (Siruela). Perquè en aquestes mudances no l’acompanyava només l’instrument musical de torn. L’autor també s’emportava a sobre l’univers de la família d’ Odisto i María, els protagonistes d’aquesta exitosa història de la Guerra Civil explicada en clau de realisme màgic.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...