Pedro S谩nchez va decidir dimarts augmentar la despesa militar espanyola fins al 2% del producte interior brut (PIB), evitant sotmetre aquesta mesura a debat al Congr茅s dels Diputats, on experimenta dificultats creixents per obtenir suports a les seves iniciatives. La pujada esmentada suposar脿 afegir 10.471 milions d鈥檈uros a aquesta despesa, fins a arribar a un total de 33.000 milions. Aquesta quantitat anir脿 principalment a actualitzaci贸 de sistemes de simulaci贸 (928 milions), condicions laborals m茅s bones per a la tropa (679 milions), reposici贸 de reserves de munici贸 (564 milions), etc猫tera. Segons S谩nchez, els 10.471 milions s鈥檕btindran de la reorientaci贸 de part del paquet del Fons de Liquiditat Auton貌mic o dels fons europeus i de romanents pressupostaris, sense 鈥渁pujar impostos ni tocar l鈥� Estat de benestar鈥�.
L鈥檃ugment de la partida de defensa decidit pel president del Govern espanyol no s鈥檋auria d鈥檃nalitzar com una iniciativa a茂llada, sin贸 inscrita en un context pol铆tic global molt particular i en una tend猫ncia alcista de la despesa en defensa, que altres pa茂sos ja han implementat. Sobre tal conjuntura no abundarem aqu铆, ja que 茅s ben coneguda a conseq眉猫ncia de les agressives pol铆tiques, militars o econ貌miques de la Federaci贸 Russa i de l鈥檃ctual Administraci贸 dels Estats Units, que aconsellen a la Uni贸 Europea considerar i dotar el seu rearmament sense dilaci贸. Per貌 potser s铆 que 茅s oport煤 entrar en algun detall num猫ric sobre la tend猫ncia alcista de la despesa en defensa que hi ha al Vell Continent.
El Govern espanyol hauria de sotmetre a debat al Congr茅s decisions d鈥檃questa import脿ncia
En el per铆ode compr猫s entre els anys 2021 i 2024, la despesa militar va cr茅ixer a la UE un 30%, fins a un total de 326.000 milions d鈥檈uros, fet que suposa un 1,9% del seu PIB conjunt. Entre els anys 2004 i 2014, la despesa europea es va acostar als 150.000 milions, i va ser a partir del 2015 que va consolidar l鈥檃ugment fins a doblar-se llargament l鈥檃ny passat. Segons les previsions comunit脿ries, la tend猫ncia es mantindr脿: d鈥檃qu铆 al 2027 s鈥檈spera sumar 100.000 milions m茅s en despesa defensiva, que caldr脿 agregar als 326.000 esmentats. Aix铆 mateix, est脿 previst tancar aquest any amb un percentatge europeu 颅 defensiu lleugerament superior al 2% del PIB.
En aquest marc es produeix l鈥檃nunci de S谩nchez. I tamb茅 en aquest marc el president s鈥檋a quedat pr脿cticament sol. Sumar, integrat amb el PSOE en la coalici贸 de Govern, ha pres dist脿ncies i, a causa de les diverses objeccions que mant茅, dimarts va arribar a sol路licitar que el pla es retir茅s de l鈥檕rdre del dia del Consell de Ministres. El PP va retreure al PSOE que eludeixi la discussi贸 i la votaci贸 del pla al Congr茅s. Vox tamb茅 el va atacar. I les diferents formacions que al seu dia van fer possible la investidura de S谩nchez van oscil路lar entre el silenci i les cr铆tiques, algunes d鈥檈lles, com les de Podem, molt acerbes, amb aires rupturistes.
El PP 茅s incoherent rebutjant mesures amb les quals, en realitat, est脿 d鈥檃cord
Coincidim amb el principal partit de l鈥檕posici贸 en el fet que mat猫ries d鈥檃questa rellev脿ncia s鈥檋an de debatre al Congr茅s dels Diputats. Per貌, com a observadors de la realitat pol铆tica quotidiana, constatem tamb茅 dues coses, una en l鈥檈sfera espanyola i una altra en la internacional. La primera 茅s que la possibilitat d鈥檃conseguir grans acords d鈥橢stat s鈥檋a vist els 煤ltims temps molt disminu茂da per l鈥檈scassa disposici贸 del Govern central i sobretot per un estil d鈥檕posici贸 que prioritza el desgast del president i, amb aquest prop貌sit, fins i tot 茅s capa莽 de tombar projectes que
no difereixen molt dels seus. La segona 茅s que S谩nchez no pot ignorar les l铆nies d鈥檃ctuaci贸 comunit脿ries, que vertebren el futur de la UE i s贸n inequ铆voques
en mat猫ria de defensa, i amb les quals, d鈥檃ltra banda, el PP coincideix, havent suggerit, en alguna conversa amb hom貌legs europeus, la pertin猫ncia d鈥檃nar
m茅s enll脿 del 2% del PIB per a defensa, fins al 3%.
Dit aix貌, hi afegirem que el nivell de detall aportat per S谩nchez dimarts era esc脿s, cosa que es va resoldre ahir amb la divulgaci贸 de les diferents partides. Per al maig el president t茅 en l鈥檃genda una compareixen莽a parlament脿ria en qu猫 tindr脿 l鈥檕casi贸, i dir铆em que l鈥檕bligaci贸, de donar totes les explicacions addicionals que se li demanin. I en la qual el principal partit de l鈥檕posici贸 tindr脿 l鈥檕portunitat per expressar-se amb m茅s coher猫ncia respecte a una q眉esti贸 en qu猫, estrat猫gies pol铆tiques a part, coincideix en els aspectes fonamentals amb l鈥橢xecutiu. De fet, el comprom铆s popular per apujar al 2% del PIB la despesa de defensa, exigida de feia temps per l鈥橭TAN, data de quan Mariano Rajoy era president del govern.