La primera batalla que l'ex猫rcit rom脿 va entaular al territori de l'actual Catalunya va tenir lloc l'any 218 a.C. als voltants de la poblaci贸 ibera de Kissa. Malgrat que va ser un esdeveniment primordial en el desenvolupament de les guerres p煤niques entre Cartago i Roma i en l'inici de l'ocupaci贸 de la pen铆nsula ib猫rica per part de les tropes romanes, la ubicaci贸 de Kissa havia estat desconeguda. Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona ha situat ara les restes de Kissa en el municipi de Valls, concretament en el jaciment del Vilar.
Imatge del jaciment
芦La troballa de monedes p煤niques i de projectils de balista a l'interior de cases destru茂des, aix铆 com la seq眉猫ncia estratigr脿fica de l'assentament i l'an脿lisi de les fonts hist貌riques, s贸n evid猫ncies que ens permeten assegurar que el jaciment del Vilar de Valls 茅s l'antiga Kissa禄, explica el professor d'arqueologia de la UB Jaume Noguera, director de les excavacions. L'investigador fa una reconstrucci贸 dels fets de fa m茅s de dos mil anys. Els cartaginesos van atacar i van destruir parcialment, en el 218 a.C., la ciutat ibera de Kissa, durant una campanya militar liderada per An铆bal Barca. Tot i aix貌, al cap d'uns mesos, les tropes romanes van desembarcar a Emp煤ries i van derrotar l'ex猫rcit cartagin猫s que s'havia instal路lat a prop de Kissa. Aquests fets, relatats pels historiadors d'猫poca romana Polibio i Livio, van significar el comen莽ament de l'ocupaci贸 romana de la pen铆nsula ib猫rica. A m茅s, la vict貌ria romana va impedir que Ann铆bal pogu茅s rebre refor莽os des de la pen铆nsula ib猫rica durant les batalles que va entaular al territori de l'actual It脿lia.
Fins ara es desconeixia l'empla莽ament de la poblaci贸 en la qual es va entaular la primera batalla de l'ex猫rcit rom脿 al territori de l'actual Catalunya
芦La localitzaci贸 de desenes de monedes p煤niques entorn de Valls nom茅s pot relacionar-se amb la pres猫ncia de tropes cartagineses, durant els pocs mesos del 218 a.C. que van ser al nord de l'Ebre禄, explica la Noguera. I afegeix: 芦Valls controla el pas des del litoral pel Coll de Cabra o per l'estret de la Riba, cap a la Conca de Barber脿 i Ponent; per tant, 茅s impossible que l'ex猫rcit rom脿, sortint de l'antiga Cessament-Tarraco, no es trob茅s amb l'ex猫rcit cartagin猫s situat a prop de Valls禄. Les excavacions tamb茅 permeten constatar que la ciutat no va ser abandonada immediatament despr茅s de la seva destrucci贸 en el 218 a.C., sin贸 que va continuar amb poblaci贸 entre deu i vint anys m茅s.
芦La troballa de monedes p煤niques i de projectils de balista a l'interior de cases destru茂des, aix铆 com la seq眉猫ncia estratigr脿fica de l'assentament i l'an脿lisi de les fonts hist貌riques, s贸n evid猫ncies que ens permeten assegurar que el jaciment del Vilar de Valls 茅s l'antiga Kissa禄, explica el professor d'arqueologia de la UB Jaume Noguera, director de les excavacions. L'investigador fa una reconstrucci贸 dels fets de fa m茅s de dos mil anys. Els cartaginesos van atacar i van destruir parcialment, en el 218 a.C., la ciutat ibera de Kissa, durant una campanya militar liderada per An铆bal Barca. Tot i aix貌, al cap d'uns mesos, les tropes romanes van desembarcar a Emp煤ries i van derrotar l'ex猫rcit cartagin猫s que s'havia instal路lat a prop de Kissa. Aquests fets, relatats pels historiadors d'猫poca romana Polibio i Livio, van significar el comen莽ament de l'ocupaci贸 romana de la pen铆nsula ib猫rica. A m茅s, la vict貌ria romana va impedir que Ann铆bal pogu茅s rebre refor莽os des de la pen铆nsula ib猫rica durant les batalles que va entaular al territori de l'actual It脿lia.
芦La localitzaci贸 de desenes de monedes p煤niques entorn de Valls nom茅s pot relacionar-se amb la pres猫ncia de tropes cartagineses, durant els pocs mesos del 218 a.C. que van ser al nord de l'Ebre禄, explica la Noguera. I afegeix: 芦Valls controla el pas des del litoral pel Coll de Cabra o per l'estret de la Riba, cap a la Conca de Barber脿 i Ponent; per tant, 茅s impossible que l'ex猫rcit rom脿, sortint de l'antiga Cessament-Tarraco, no es trob茅s amb l'ex猫rcit cartagin猫s situat a prop de Valls禄. Les excavacions tamb茅 permeten constatar que la ciutat no va ser abandonada immediatament despr茅s de la seva destrucci贸 en el 218 a.C., sin贸 que va continuar amb poblaci贸 entre deu i vint anys m茅s.