bet365

Un festival d’artificis

辱Ծó

Farà quinze anys de la nit més anguniosa que es va viure a la Moncloa després del 23- F. Espanya estava en risc de ser intervinguda. La preocupació era tal que els principals dirigents del món, entre ells, Merkel i Obama, van trucar a Rodríguez Zapatero per imposar-li reformes urgents. I així, el 12 de maig del 2010 un president humiliat per la pressió internacional i no entès per la seva opinió pública es va presentar
al Congrés per anunciar la gran retallada: reducció de salaris públics, congelació de pensions i altres mesures especialment doloroses per a un socialista com ell.

S’assembla en res del que vivim aquests dies? Esclar que s’hi assembla! S’hi assembla moltíssim. La diferència és que ara la culpa no és de l’economia, les dades de la qual són les millors d’Europa. La culpa és dels ardits oficials davant l’exigència occidental en matèria militar. Es va arribar a tal desacord, que el nostre Executiu no pot parlar amb el dels Estats Units d’aranzels ni de cap altre tema sense que li facin sortir els colors per la seva feble contribució a la Defensa. Li va passar, per exemple, al ministre Cuerpo quan va anar a Washington a negociar. I el més greu és el que va tenir lloc amb el cap de l’OTAN: Mark Rutte va declarar que Pedro Sánchez li havia anunciat el 2% del PIB aquest mateix any. Pedro Sánchez ho va negar, va manar als seus ministres que ho neguessin, i dimarts es va desfer de la seva paraula i va confirmar el que havia dit Rutte. Una més. Algú va enganyar algú i a Sánchez no li va quedar cap altra alternativa que desmentir-se a si mateix i fer veritat el que el capitost de l’OTAN va revelar.

Aquest seria, doncs, el momentAlsina : el moment que Sánchez argumenta que canviar d’opinió no és mentir. El que ignorem per falta de transparència és la quantitat i el nivell de pressions. Deuen haver estat immenses, potser insuportables,
perquè Sánchez canviés de ruta en una qüestió tan rellevant i d’efectes tan demolidors per a la coalició que presideix i per a la simple convivència dels seus ministres. Fins ara hi
havia desavinences. Des de dimarts hi ha ambient de guerra civil. Només Yolanda Díaz salva la continuïtat del Gabinet.

El preu, doncs, és caríssim per tres raons: per la divisió que crea; per
la pèrdua de credibilitat, agreujada per l’engany següent –ja són massa coses, president!–, que ha estat la compra, al final anul·lada també per vergonya torera, de 15 milions de
bales a Israel i deixar el ministre
Fernando Grande-Marlaska amb el cul a l’aire; per una manera de colar aquelles decisions en la legalitat democràtica com si es tractés d’una
llicència d’obres: sense consultar l’oposició, sense informar els partits de l’arc parlamentari i pels artificis comptables d’esgarrapar altres partides fins i tot sumar els 10.500 milions d’euros requerits.

Entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero ​ es un político español que fue el quinto presidente del Gobierno de España después de la transición, entre 2004 y 2011. Miembro del Partido Socialista Obrero Español, ejerció como secretario general de este entre 2000 y 2012.

José Luis Rodríguez Zapatero

Dani Duch

El cronista ignora com rebrà l’opinió pública aquest festival d’artificis. Però comença a tenir dues seguretats. Una, d’una mica menor: aquesta és la raó per la qual Sánchez no serà
a Roma. I la segona, que si no convoca eleccions, és perquè no creu les enquestes del seu fidel Tezanos i té por de perdre.

Retalls

Papa/1. Demà, la concentració al Vaticà de caps d’Estat i de govern, catòlics o no, permetrà visualitzar la falta de líders mundials del seu nivell. Ningú no mereix més respecte que ell. Ningú no té el seu carisma. Ningú no se li pot comparar.

Papa/2 . Ja sabeu, governants, quin és el programa que desitja la majoria del món, si no ens han mentit aquests dies: humilitat, sensibilitat davant els pobres, cura del migrant, misericòrdia i caritat. O això només es valora en un pontífex?

Papa/3 . Dels Reis cap avall, quatre són els enviats oficials d’ Espanya al funeral: les vicepresidentes Montero i Díaz, el ministre Bolaños i l’oponent Feijóo. Si a Roma es comencen a respectar, haurem de treure el vell cartell de “ Santo subito”.

Puente . Felicitats, senyor Óscar. No es pot començar un mandat de ministre pitjor que vostè: semblava un dòberman amb cotxe oficial. Avui no sento més que elogis al seu tarannà, a la seva gestió i fins i tot a la seva talla intel·lectual.

Euskadi. L’Aberri Eguna del 2025 va marcar una nova època: va acabar la de promeses de Madrid i va començar la d’exigència de complir-les. I recordin que el vot del PNB va ser fonamental per tombar Rajoy.

Rearmament. Com m’agrada aquesta paraula! Sobretot, quan va acompanyada d’un qualificatiu: moral . Ara es fa servir molt poc, però us juro que hi va haver un temps que estava de moda parlar de “rearmament moral”.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...